L’anunci electoral de Torra trastoca l’estratègia del Govern central
El PSOE atribueix a discrepàncies entre Calvo i Redondo els problemes de comunicació
El debat a la Moncloa sobre com cal afrontar la reunió amb el president va portar a emetre un comunicat i a corregir-lo.
Pedro Sánchez va transmetre a l’executiva del PSOE, dilluns passat, les prioritats per al curs polític: aprovar els pressupostos generals de l’Estat i afrontar les eleccions al País Basc, a Galícia i, probablement, a Catalunya. L’endemà, la portaveu del Govern, María Jesús Montero, va anunciar que la cita entre Sánchez i Quim Torra tindria lloc a Barcelona dijous de la setmana que ve. Però dimecres, a mig matí, Torra va comparèixer a Palau amb gran expectació i va desbaratar els plans de Sánchez donant per esgotada la legislatura catalana i anunciant un avançament electoral, a què no va posar data.
La incògnita electoral de Catalunya complica el calendari dels pressupostos generals de l’Estat, per als quals Sánchez necessita Esquerra, i també condiciona els calendaris electorals del País Basc i Galícia, ja que ni Iñigo Urkullu ni Alberto Núñez Feijóo no volen, de cap manera, que els seus comicis coincideixin amb els catalans. Al PSOE van advertir que el president de la Generalitat no va anunciar que convocaria les eleccions quan s’aprovin els pressupostos catalans, sinó que només llavors dirà la data electoral, és a dir, que tant poden ser al maig com al juliol, al setembre o a l’octubre, al desembre o l’any que ve... “Tot es complica encara més”, van concloure al PSOE.
I a la Moncloa, on inicialment es preveia aquell mateix dimecres comunicar una ràpida reacció als anuncis de Torra, es va ordenar parar màquines per revaluar amb calma tota la situació. Llavors van començar les discrepàncies de criteri al nucli dur de Sánchez, on hi va haver un “debat intens” en què es van analitzar els pros i contres de cancel·lar la cita amb Torra, i la posterior taula de diàleg entre els governs d’Espanya i Catalunya assumida en l’acord d’investidura amb
Esquerra. Dirigents del PSOE asseguren que, de nou, van topar les posicions sobre la qüestió esgrimides per la vicepresidenta primera del Govern central, Carmen Calvo, i el cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo.
Encara no resolt el debat intern sobre què calia fer, van començar els moviments en fals que van evidenciar tant la pugna interna a la Moncloa com problemes de coordinació del Govern central mentre des d’altres àmbits de l’Executiu i de l’executiva del PSOE s’assistia amb estupefacció a la cerimònia de la confusió. La mateixa sorpresa van causar els missatges contradictoris que el Govern espanyol va començar a emetre als seus interlocutors al Palau de la Generalitat i a Esquerra.
La vicepresidenta Calvo es va afanyar a mostrar la seva indignació amb Torra, i a deixar en l’aire la cita de dijous vinent amb Sánchez, quan no hi havia una decisió presa. L’argument a favor de suspendreho tot era que, si el mateix president de la Generalitat donava per esgotada la legislatura, quin sentit tenia reunir-se amb ell o obrir una taula de negociació amb un Govern que ja plegava. El problema és que així Calvo estava fent publicitat d’un debat intern que encara no havia tancat el mateix Sánchez.
A aquella hora el vicepresident segon, Pablo Iglesias, parlava des de la Comunitat Valenciana, i restava importància a l’anunci de
DECLARACIONS PRECIPITADES Calvo va anunciar que la cita amb Torra estava en l’aire abans que es tanqués la discussió
UN CALENDARI INCERT La data electoral catalana condicionarà els pressupostos i els comicis bascos i gallecs
EL DESCONCERT ERC argumenta que ajornar la taula de diàleg “regalava” la campanya a Puigdemont
Torra (“Si hi ha eleccions a Catalunya, els partits s’hi presentaran i aviat hi haurà nou govern; poc més a dir”) i proposava un exercici de realitat: “Un govern no pot dialogar amb qui vol, no es pot fer política a la carta. En política i en democràcia, un no elegeix el seu interlocutor”.
I poc després que Calvo amenacés dijous amb una suspensió de la cita entre Sánchez i Torra, la Moncloa va llançar a mig matí un primer comunicat en què anunciava que la reunió amb el president de la Generalitat es mantenia –“Com no podia ser de cap altra manera”–, però delimitant l’ordre del dia a problemes urgents, com els efectes de la borrasca Gloria, i aparcant la taula de negociació bilateral pactada amb ERC fins que, després de les eleccions, es constitueixi un nou govern català. La pretensió era pressionar per a una ràpida convocatòria electoral per aclarir el panorama: “Com abans se celebrin les eleccions i hi hagi nou Govern [de la Generalitat], abans iniciarem el diàleg”.
El comunicat va sorprendre al Palau de la Generalitat, just en el moment en què els caps de gabinet
de Torra i Sánchez parlaven per telèfon per tancar la cita de dijous entre els dos presidents. Posteriorment, des de Palau es va comunicar a la Moncloa que, a la trobada, Torra parlaria del dret d’autodeterminació i de la taula de negociació entre governs, al marge dels temes que Sánchez volgués tractar.
El comunicat de la Moncloa també va sorprendre el vicepresident de la Generalitat i coordinador d’ERC, Pere Aragonès, que no en va ser advertit malgrat la seva fluida comunicació amb Sánchez. Tant a Esquerra com en sectors del PSOE, paradoxalment, van coincidir en l’anàlisi: el pla anunciat per la Moncloa perjudicava ERC, donava “tots els triomfs” a JxCat i “regalava” la campanya electoral a Carles Puigdemont. Ho va transmetre ERC a la Moncloa, missatge que es va coronar amb la visita de Gabriel Rufián al mateix Sánchez, una cita que ja estava prevista però que va cobrar més rellevància a causa del sobtat incendi.
A partir d’aleshores, la Moncloa va emetre un últim comunicat que corregia l’ensopegada i confirmava que la taula de negociació entre governs s’obrirà abans de les eleccions catalanes. L’“error de diagnòstic i coordinació” finalment rectificat va irritar dirigents del PSOE, que van advertir el notable desgast que va patir el cap de l’Executiu perquè havia transmès la impressió que obre el diàleg amb Catalunya arrossegant els peus.