L’economia tanca el 2019 creixent un 2%
Les exportacions estiren el PIB, que avança un 0,5% de l’octubre al desembre
L’economia espanyola ha tancat el 2019 amb un creixement d’un 2%, el més baix des del 2014 però millor comparat amb el ritme que mostrava el trimestre anterior.
L’economia espanyola va créixer un 2% el 2019, segons les dades provisionals de la Comptabilitat Nacional Trimestral publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un 1,95% si es tenen en compte els decimals exactes. La dada no va sorprendre: coincideix amb el que havien avançat la majoria de les anàlisis, encara que es troba una dècima per sota de l’estimació oficial del Govern, que esperava tancar l’any amb un creixement del 2,1%.
L’evolució del conjunt de l’any és quatre dècimes inferior a la del 2018, quan l’economia va créixer un 2,4%, però considerablement millor del que es podia esperar fa uns mesos. I és que l’empenta del sector exterior en l’últim trimestre de l’any va permetre que l’economia creixés entre l’octubre i el desembre un 0,5%, una dècima més del que ho havia fet els trimestres anteriors, superant la majoria de les previsions.
Es confirmen així la sensació de lleu recuperació en els últims mesos que havia avançat el Govern. I el volum de l’economia espanyola, el valor total del PIB en preus constants (descomptant la inflació), queda ara en 1,24 bilions d’euros, xifra que suposa un augment del 3,8% sobre el del 2018.
Tot i així, la lectura del que ha passat els últims dotze mesos en l’economia espanyola accepta totes les perspectives. Les dades fredes constaten una desacceleració en els darrers anys, ja que el creixement del PIB el 2019 és el més baix registrat des que la crisi va tocar fons i va començar la recuperació, l’any 2014. Però la comparació amb la resta de l’eurozona és positiva per a Espanya, ja que davant aquest creixement del 2%, la mitjana dels països de l’euro és de només un 1,2%.
A més, aquest creixement es produeix en un dels anys més complicats des del 2014. S’ha hagut de fer front a tensions, sobretot externes, com l’amenaça d’un Brexit dur, la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, l’alentiment econòmic de països com Alemanya o França, principals clients de les exportacions espanyoles, i fins i tot l’amenaça directa dels Estats Units contra productes agrícoles o els automòbils que podria impactar de ple sobre Espanya. “Amb el complicat context internacional que hem viscut el 2019 es pot dir que l’economia espanyola ha aguantat bastant bé, millor que la dels seus veïns europeus. És un creixement més moderat, però més sostenible”, explica María Jesús
MÉS VOLUM El valor del PIB espanyol creix un 3,8%, fins als 1,24 bilions d’euros
FEBLE DEMANDA INTERNA El consum de les llars i la inversió es desacceleren i frenen el creixement
Fernández, analista de Funcas.
Ha estat l’empenta de la demanda externa la que ha donat més alegries. En el total de l’any, les exportacions espanyoles de béns van créixer un 1%, davant un descens del 0,5% del comerç internacional, i les de serveis, un 6,6%. El total d’exportacions va créixer un 3,7%, mentre que el creixement de les importacions es va quedar en el 2,1%. D’aquesta manera, el sector exterior va aportar quatre dècimes al creixement conjunt, mentre que el 2018 havia restat.
La debilitat de l’economia espanyola està ara en el costat de la demanda nacional, que recull l’activitat del consum de les llars, de l’Estat i la inversió. Aquesta demanda nacional interna el 2019 va aportar 1,5 punts al creixement total, davant els 2,6 punts que va sumar el 2018.
I el que pot semblar més inquietant: d’aquests tres elements, el 2019 tan sols es va incrementar el consum de l’Estat, un 2,2%, tres dècimes més que el 2018 i l’increment més gran en 10 anys. A les llars, en canvi, el consum va créixer un 1,1%, set dècimes menys que l’any anterior i el creixement més baix des de la crisi. I la inversió en béns d’equipament va ser de l’1,9%, que suposa 3,4 punts menys que l’any anterior i l’avenç més moderat des del 2014. “A Espanya, tant les famílies com les empreses tenen encara molt presents els estralls que va causar la crisi del 2008 i aquest ha estat un any ple de notícies negatives que han propiciat que augmenti l’estalvi i es generalitzi la prudència en la despesa”, explica el professor de l’Iese Juan José Toribio.
Aquesta prudència xoca també amb la positiva evolució de l’ocupació, que va repuntar un 0,9% el quart trimestre, cosa que representa una acceleració de vuit dècimes respecte a l’increment registrat el tercer i deixa un creixement interanual del 2%.
“Que l’ocupació creixi el que creix el PIB demostra que s’ha sanejat l’economia i que hem arribat a un moment de maduració del cicle en el qual, si ningú no l’espatlla, tendim a un creixement natural segons la nostra mida d’un 1,5%”, explica Toribio.
Encara que no poden descartar-se ensurts. “El nostre elevat deute públic ens fa molt vulnerables a qualsevol xoc extern”, adverteix l’analista María Jesús Fernández.