Una mala fórmula magistral
Pablo Casado ha constituït un equip jurídic a la rebotiga de Génova per combatre el Govern. Es tractaria d’inundar de recursos l’estratègia de Pedro Sánchez a Catalunya. O dit d’una altra manera, el president del PP vol judicialitzar el pacte amb ERC, perquè no avanci la proposta de solució del conflicte català, sobretot respecte a l’alleujament de la càrrega penal dels condemnats pel referèndum de l’1-O. Ho avançava aquesta setmana el diari La Razón, que donava noms d’alguns dels integrants d’aquest estat major jurídic del partit, entre els quals figuraven dos exmembres del Consell General del Poder Judicial, com Enrique López i Fernando de Rosa, al costat de la representant popular a la Junta Electoral Central, Isabel Borrego. Tot això sota la coordinació del número dos de la formació, Teodoro García Egea.
Va ser Voltaire qui va escriure que una justícia portada massa lluny pot transformar-se en injustícia. Així que per ser realment just no s’ha d’utilitzar com a ariet polític, ni tampoc com a obstacle perquè ensopegui la gestió pública. Casado és hereu d’una fórmula magistral que ha fet més mal que bé, com és la judicialització dels conflictes, perquè es traspassa el problema a un altre poder de l’Estat. I el poder judicial no pot substituir el poder executiu per afrontar aquelles qüestions que tenen solució política. Els manuals de dret són obres de consulta i no armes llancívoles; les togues jurídiques serveixen per dictar sentències, no per torpedinar estratègies. Mariano Rajoy va intentar parapetar-se en els tribunals per frenar el procés i el resultat no podia haver estat més nefast, ja que ni s’ha sortit del contenciós, ni s’ha rebaixat el soroll. Ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra és no entendre que més d’un es pot deixar la testa en alguna d’aquestes caigudes.
El PP ha anunciat ja que recorrerà contra la continuïtat de Quim Torra com a president català, després de perdre el seu escó, i que denunciarà a la Fiscalia la reunió de José Luis Ábalos a Barajas amb la vicepresidenta veneçolana, Delcy Rodríguez, que no pot trepitjar territori europeu. Quan Stefan Zweig va definir la justícia com el regne de l’home espiritual, no volia dir que calia encomanar-se només a ella. Al contrari, es tractava de preservar-la perquè ningú li perdés el respecte.