Jordi Gual
President de CaixaBank
El president de CaixaBank, Jordi Gual, va rebutjar ahir que l’entitat vulgui dur a terme una fusió amb cap altra entitat considerant que ja té la mida i la diversificació adequades. El banc va guanyar 1.705 milions d’euros el 2019.
CaixaBank va guanyar 1.705 milions d’euros el 2019, un 14,1% menys que en l’exercici anterior. Els resultats estan influïts per les despeses extraordinàries derivades de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que va materialitzar l’estiu passat. Sense comptar els efectes d’aquella partida extraordinària, els beneficis del banc haurien crescut un 20,4%, fins als 2.390 milions.
Els resultats els ha aconseguit l’entitat en un escenari de tipus baixos que es prolongarà en els propers mesos. “El mercat descompta tipus plans fins a mitjans del 2021 i després pugen suaument fins a arribar al 0 el 2024”, va reflexionar el president de CaixaBank, Jordi Gual, durant la presentació anual de resultats celebrada ahir a València, on hi ha la seu des del 2017, quan es va traslladar després de la crisi de l’1-O.
Malgrat aquesta situació amb els tipus, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, va indicar que no modificaran l’estratègia de no cobrar pels dipòsits als clients particulars, al mateix temps que va recordar que sí que cobren als clients corporatius.
La possibilitat d’optar per una fusió no figura en els plans de l’entitat, segons Gual: “Les distraccions de fusions no ens interessen”. El president va afegir que el banc té “la mida, la diversificació i la presència territorial” suficients per afrontar l’actual situació. Per Gual, el banc només preveu el creixement orgànic, tal com marca el seu actual pla estratègic 2019-2021.
Per àrees d’activitat, el negoci de banca i assegurances és el que més va contribuir al resultat, amb 1.060 milions d’euros. El banc filial portuguès BPI és el segon negoci que més va aportar-hi, amb 323 milions, mentre que les participades de l’entitat van contribuir amb 313 milions. Gortázar va destacar que les participades més importants que manté el banc són Telefónica, Segurcaixa, Adeslas, Erste Bank i BFA.
L’ERO que es va dur a terme l’any passat va tenir un cost brut de 978 milions d’euros i va afectar 2.023 persones. La plantilla actual és de 35.736 persones, mentre la xarxa està formada per 4.595 oficines. Són 508 sucursals menys que l’any anterior. Aquesta reducció d’oficines es va produir en paral·lel a l’ajust de personal.
Si s’analitzen amb més detall els resultats, el marge d’interessos del banc, que és el que reflecteix el negoci més bàsic de deixar diners i prendre dipòsits dels clients, es va incrementar un 0,9%, fins als 4.951 milions. És un creixement inferior al 3,4% del 2018.
Gortázar va reconèixer que aquesta pressió sobre els marges continuarà, com a conseqüència de la “repreciació de la cartera hipotecària”. En baixar els tipus, quan es renoven les hipoteques anualment el que percep l’entitat per aquells préstecs baixa en el cas dels contractes referenciats a l’Euribor. El conseller delegat va apuntar que el pes important del negoci d’assegurances i comissions és un bon complement de l’activitat bancària.
En els últims dotze mesos, l’entitat va aconseguir reduir la morositat més d’un punt, fins a deixar-la en el 3,6%. És el nivell més baix al qual ha arribat CaixaBank. El banc va destacar que la seva cartera de crèdit total va créixer l’any passat un 1,2%, fins als 227.406 milions.
Gortázar va destacar també el bon comportament del negoci de venda de productes com ara telèfons mòbils, televisors o fins i tot cotxes. El conseller delegat va assegurar que l’any passat aquesta activitat va aportar 100 milions de marge al grup.
En relació amb la situació política, Jordi Gual va assenyalar que és positiu que s’hagi configurat un Govern de coalició a Espanya perquè facilita que hi hagi un Executiu que pugui desenvolupar una estratègia legislativa. En aquest sentit, Gual es va mostrar partidari de “polítiques favorables a la confiança i la creació d’ocupació”, mentre li va recordar la necessitat de no descuidar la reducció del dèficit públic i el deute.
Jordi Gual espera que els tipus d’interès continuïn baixos com a mínim fins a l’any vinent