La UE adverteix el Regne Unit del preu que pagarà pel Brexit
Von der Leyen creu que l’“aïllament esplèndid” de Londres és una mala opció
“Vostès no han de compartir informació o documents amb delegats o representants del Regne Unit”. Aquest és l’e-mail que va advertir els tres mil funcionaris del Consell de Ministres de la UE d’una de les conseqüències immediates del Brexit. El Regne Unit és fora, ja no té representants en les institucions i, per tant, tampoc dret a la informació no interna. Les acreditacions dels seus delegats s’han desactivat i només entraran als edificis de la UE com a visitants de països tercers.
És un dels efectes pràctics de la partida dels britànics que va tenir lloc aquesta passada mitjanit. Són fora, i com va avisar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el Brexit té un preu: “Volem tenir la millor relació possible amb el Regne Unit, però no serà mai la mateixa com si en fos membre”. Frase repetida molts cops, però que a partir d’avui es trasllada a la realitat.
És una nova era, “una nova alba”, segons expressió un pèl poètica dels tres presidents de les institucions europees, Ursula von der
Leyen, Charles Michel i David Sassoli, que van formalitzar el seu comiat al Regne Unit en una roda de premsa conjunta a Brussel·les.
Tots tres van transmetre un missatge d’unitat i que, per afrontar els reptes immediats, sigui canvi climàtic, revolució digital, seguretat o migració, un “aïllament esplèndid” com el que ha elegit el Regne Unit, no és la millor recepta.
“L’experiència ens ha demostrat que la força no la dona un aïllament esplèndid, sinó la nostra unió única”, va dir Von der Leyen, subratllant els avantatges de pertànyer a la Unió Europea.
A partir d’ara, començaran les negociacions per establir la relació futura amb el Regne Unit. Aquest dilluns, el negociador europeu, Michel Barnier, presentarà la proposta de directiva per a aquesta negociació. Una relació que la Unió Europea vol que sigui el més ambiciosa possible, però advertint que tot depèn de la voluntat britànica d’assumir les regles europees. “Com més divergeixi el Regne Unit dels estàndards de la UE, menys accés tindrà al mercat únic”, va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel. Avís per a navegants, perquè aquesta és la gran batalla que comença ara amb Londres, i amb marge escàs, els onze mesos que dura el període de transició. Tot hauria d’estar acordat el 31 de desembre, al final del període de transició, un termini insuficient per a un acord d’aquest nivell, segons la percepció regnant a Brussel·les.
En la nova etapa que avui comença, el president del parlament, David Sassoli, veu una oportunitat. Va voler subratllar que “la història no s’acaba aquí”, i va denunciar que “hi ha algú a qui li agradaria dividir-nos (als europeus) perquè potser tenen por a un món regulat”, destacant la importància de la UE per contribuir a dotar de regles al món global. “Sense regles, els més febles seran exclosos i els més forts governaran, i la
“Per què tots volen dividir-nos?”, es pregunta el president de l’Europarlament, David Sassoli
Unió Europea no vol això”, va concloure l’italià amb to apassionat.
Brussel·les no volia grans celebracions i, per això, l’adeu al Regne Unit es va fer a través d’una simple roda de premsa al Parlamentarium, el centre de visitants del Parlament Europeu. Una mica abans, a només uns metres d’allà, els últims diputats del Partit del Brexit, van abandonar el Parlament enarborant, com sempre que hi ha càmeres a la vista, una Union Jack. Se’n van anar per no tornar.
En definitiva, molt poc cerimonial per a la partida. Es van arriar les banderes del Regne Unit a les institucions europees, i la de la UE en la representació britànica davant la UE que ara és ambaixada.
Després de tres anys i mig, dures negociacions, mil peripècies i tres pròrrogues, l’enlairament del Regne Unit ha tingut lloc. De moment, amb poques repercussions a la pràctica quotidiana , no es notaran de debò fins al gener, però un impacte enorme sobre la Unió Europea que, per primera vegada, perd un soci, i no un qualsevol; i per descomptat, sobre el Regne Unit, que comença una aventura en solitari. Una aposta per l’aïllament que, vista des de Brussel·les, és clarament perdedora.