Els republicans bloquegen els testimonis i Trump toca l’absolució
El cas no rutlla després que només Romney i Collins s’aliïn amb els demòcrates
A l’estil de Supertramp –“Crisi?, quina crisi?”–, el president Donald Trump va celebrar dijous a la nit un míting a Iowa com si tal cosa. Impeachment ?, quin impeachment?
Va portar la seva música habitual d’insults als rivals demòcrates –“Volen matar les vostres vaques!”, va cridar– amb la convicció que és intocable, i que l’impeachment no pot amb ell.
“No perdré en aquest Estat i crec que no perdré en cap”, va plantar cara.
Trump va mostrar una total seguretat en què el procés polític pel qual els progressistes proven de fer-lo fora precipitadament de la Casa Blanca tenia les hores comptades. Li surten els comptes.
Els demòcrates no van disposar divendres dels vots necessaris –49 per 51– per forçar la compareixença de testimonis, entre aquests John Bolton, exconseller de Seguretat Nacional, de manera que l’absolució era a prop.
Game over, partida acabada, sense els testimonis. Una vegada rebutjada la seva compareixença, els senadors dedicaran dilluns i dimarts als arguments finals els pronunciaments personals, mentre que el vot final serà dimecres. Això fa que entremig es desenvolupin dilluns el caucus d’Iowa i el discurs de Trump sobre l’estat de la nació de dimarts.
Més d’un conservador es va alinear amb el partit mirant cap a l’altre costat, per simple vot polític, conscients que l’actitud del president de buscar la col·laboració estrangera per soscavar un contrincant suposa un pèssim antecedent per a la capacitat democràtica dels Estats Units.
Un dels arguments per autoconvence’s a si mateixos sobre la seva resposta va consistir a afirmar que forçar la marxa del president no faria més que aprofundir la divisió dels Estats Units. Quan Donald Trump va sortir a l’escenari de Des Moines la seva confiança era absoluta. A aquella hora ja tenia coneixement que un dels republicans indecisos, el senador per Tennessee, Lamar Alexander, havia anunciat que votaria que no a la citació de testimonis.
“No necessito escoltar més proves que el president va fer el que se l’acusa que va fer”, va reconèixer Alexander al comunicat. Tot i això, aquesta actuació, segons el seu parer, no és suficient per processar Trump, a qui dona suport per a la reelecció. A més, li va semblar inadequat l’impeachment en un any electoral. “Que decideixin els electors”, va recalcar.
Aquest anunci feia gairebé impossible que el cas seguís endavant. Els demòcrates, que tenen 47 escons, en necessitaven quatre per assolir la meitat més un. Sense Alexander, a tot estirar podien aspirar a un empat, sempre que cap demòcrata no optés per alinear-se amb els republicans.
Aquest és un dels somnis de Trump, una absolució bipartidista, amb demòcrates en terrenys que ell controla, i que es juguen l’escó al novembre, posicionats a favor seu.
El dia va començar amb una revelació de pes de The New York Times. Al seu llibre encara no publicat, Bolton afirma que al maig va assistir a una reunió al despatx oval amb alts càrrecs de la Casa Blanca. En aquella trobada, Trump li va demanar que parlés amb Volodímir Zelenski, acabat d’elegir president d’Ucraïna, perquè col·laborés amb el seu advocat, Rudy Giuliani, en la consecució de proves contra el vicepresident Joe Biden, avantatjat candidat demòcrata a la presidència.
Aquesta notícia, i la urgència que Bolton declari, va servir perquè els demòcrates obrissin aquest divendres les quatre hores de debat sobre els testimonis.
Tots els seus arguments van caure en sac foradat. Si bé els senadors conservadors Mitt Romney i Susan Collins van dir que votarien a favor de les compareixences, el seu col·lega per Alaska, Lisa Mukowski, la suposada tercera rebel, va fer públic que no donaria suport a més testimonis.
Aleshores, el somni demòcrata es va esvair.
L’exoneració s’ajorna a dimecres, després del caucus d’Iowa i el discurs sobre l’estat de la Nació