El fiscal s’oposa a donar un permís a Cuixart perquè creu que reincidirà
El Parlament Europeu reconeix l’exconsellera Ponsatí com a nova diputada
El fiscal de vigilància penitenciària va expressar la seva oposició al permís de 72 hores concedit per la presó de Lledoners al president d’Òmnium, Jordi Cuixart, perquè creu que no ha acceptat la sentència del Tribunal Suprem (TS) que el va condemnar per sedició i que pot intentar repetir els fets pels quals ha estat penat. També ahir, el Parlament Europeu va reconèixer Clara Ponsatí com a eurodiputada, l’endemà que la Junta Electoral Central (JEC) deixés vacant el seu escó.
La junta de tractament de Lledoners va aprovar una sortida de 72 hores a Cuixart, condemnat a nou anys de presó pel TS arran dels esdeveniments del 20 de setembre del 2017 davant la Conselleria d’Economia. Tot i això, ahir el fiscal de vigilància penitenciària va emetre un informe en què comunica al jutge, que haurà de prendre la decisió definitiva, que es mostra contrari al permís. La raó fonamental és que considera que Cuixart –que fa un parell de setmanes va gaudir d’un primer permís de 48 hores– no ha reconegut mai haver comès un delicte, ja que estima que hi ha una llei superior que justifica els seus actes i no es mostra penedit. A més a més, cita les seves últimes paraules a la vista –“Ho tornarem a fer”– i que fa poc ha publicat un llibre amb el mateix títol.
Segons l’informe del fiscal, en Cuixart no s’observa “una evolució i estabilitat tractamental adequada, i per a la concessió de permisos cal la constatació que l’intern tindrà una vida normalitzada, entesa com a respecte a les pautes de convivència de la societat (...) i és molt difícil detectar una possibilitat de reeducació i reinserció en qui, com passa aquí, en realitat no ha assumit els fets pels quals compleix condemna”.
A més a més, el fiscal pensa que el permís pot ser utilitzat per a “la comissió de nous delictes o per a finalitats contraproduents per a les finalitats de tractament penitenciari”, per la qual cosa “difícilment es pot tenir confiança en el bon ús del permís”. Un benefici que considera prematur, injustificat i improcedent.
Quan va conèixer la notícia, Òmnium, l’entitat que presideix Cuixart, va fer públic un comunicat en què assenyalava que la negativa del fiscal “evidencia que és un pres polític”, i reiterava que “no s’ha de penedir de res perquè no ha comès cap delicte”.
El mateix dia que se sabia l’actitud de la Fiscalia sobre el líder independentista, el Parlament Europeu reconeixia l’exconsellera d’Ensenyament Clara Ponsatí com a eurodiputada. Ho feia després que la JEC deixés vacant el seu escó per no haver acatat la Constitució espanyola en una resolució emesa dijous que, no obstant això, obria la porta que l’Eurocambra li donés l’acta sense passar per Madrid.
El nom de Ponsatí figura al document oficial de notificació dels cinc nous membres de la delegació espanyola que seran eurodiputats a partir d’avui, dissabte 1 de febrer, quan es consumi el Brexit i els diputats britànics ho deixin de ser oficialment. El document assenyala que el Parlament Europeu “prendrà nota” al seu ple del 10 de febrer de l’elecció com a membres de la Cambra de Ponsatí (JxCat), Marcos Ros (PSOE), Gabriel Mato (PP), Adrián Vázquez (Ciutadans) i Margarida de la Pisa (Vox).
Ponsatí, a Escòcia i reclamada pel Tribunal Suprem per la causa contra el procés, no es va presentar a l’acte d’acatament a què havia estat convocada per la Junta Electoral espanyola, motiu pel qual aquest òrgan va optar per deixar vacant el seu escó.
Tanmateix, l’Europarlament ha mantingut la mateixa actitud que va adoptar amb Carles Puigdemont i Toni Comín i en línia amb la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sobre Oriol Junqueras (ERC). El TJUE va sentenciar que Junqueras hauria d’haver estat considerat eurodiputat i gaudit d’immunitat des de la proclamació dels resultats dels comicis.
Òmnium afirma que el seu president “no s’ha de penedir de res perquè no ha comès cap delicte”