“La legislatura s’ha caracteritzat per un simbolisme estèril”
Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya
El president del Parlament, Roger Torrent, ha viscut una de les setmanes més dures al capdavant de la Cambra, però ara se sent alliberat. L’anunci de convocatòria electoral després que s’aprovin els pressupostos l’allibera del xoc amb JxCat per l’acta de diputat del president Quim Torra. Aquest enfrontament també ha aclarit el panorama dins ERC. No batallarà per la candidatura electoral amb Pere Aragonès.
El president del Parlament se sent com un deslleial?
En absolut. Soc absolutament lleial a la meva causa política, que és la independència de Catalunya, i fem les coses el millor possible per guanyar-la. Per això estic en el projecte d’ERC.
El president li retreu una deslleialtat, però des de JxCat li atribueixen “tres traïcions”: impedir la investidura de Carles Puigdemont, la suspensió dels presos diputats i acceptar que es retiri l’acta parlamentària de Torra. Ho ha fet per complir la llei?
He fet el que havia de fer sense matisos. Hem demostrat una línia de coherència en totes les decisions preses al Parlament. Agradaran més o menys, però responen a un mateix principi: afavorir políticament l’independentisme, la institució i el país. La situació és complexa, som davant d’un Estat demofòbic, i hem de prendre les decisions més intel·ligents per avançar.
Se li pot atribuir la fi de la legislatura? En absolut. Si algú es pensa que és una qüestió personal o de comoditat s’equivoca molt. Sense consensos no hi ha unitat i sense unitat tot trontolla. No es poden fer les coses per quedar bé una tarda.
Té por de les querelles?
Ja me n’han presentat no sé quantes. N’he perdut el compte. La qüestió és que les decisions s’han de prendre no en funció de derivades particulars, sinó de si ens permet avançar o no com a país.
Les querelles que té són per defensar el debat dins el Parlament, però les decisions que li retreu JxCat tenen repercussions personals.
En els casos que critiquen no hi havia resposta a les preguntes clau: què passa l’endemà? Tindrà continuïtat o no? En el cas del president Torra, la pregunta era: posem en risc el Parlament sí o no? Paralitzem la institució i que no es puguin aprovar els pressupostos? Havíem trobat una fórmula que preservava tots els interessos: que continuï sent president, batallem per l’acta de diputat i preservem que els acords del Parlament siguin efectius.
Però no es va acceptar.
Fem una proposta semblant al que fa la CUP a Berga per preservar la institució. Si jo em trobo en una situació d’inhabilitació, el que no faré serà posar la meva circumstància personal per sobre de la institució. No deixaré que la situació personal paralitzi la institució.
A qui atribueix el desacord?
JxCat volia, tant sí com no, fer un salt al buit. Sense avaluar-ne les conseqüències ni pla de contingència. Si anem a un escenari de desobediència ha de ser generalitzada, col·lectiva, que afecti totes les institucions, que sigui útil i tingui un perquè. No té sentit fer-ho perquè sí com a resposta màgica. Això no és una religió, fem política.
Així, el que pretenia JxCat és simplement perjudicar el soci de Govern? Aquesta legislatura ens hem deixat arrossegar massa per la competència entre independentistes. Ens hem equivocat d’adversari massa vegades.
ERC o JxCat?
Faig una crítica generalitzada a l’independentisme. També autocrítica. On ha estat més evident aquesta competència ha estat a la Mesa del Parlament.
Ha tingut al costat Josep Costa com a vicepresident, que ha estat el més bel·ligerant amb les seves decisions.
No hi hagut una confrontació honesta d’estratègies. Nosaltres en tenim una i es claríssima, l’hem explicada no sense costos en un context tan emocional i amb molt de soroll. A l’altra banda quina proposta hi ha? No veig cap altra opció estratègica sobre la taula.
Així doncs, creu que tots els moviments de JxCat al Parlament tenien com a objectiu simplement desgastar ERC... Bona part dels moviments que s’han fet, sí.
Les crides a la desobediència tampoc no han estat efectives des de JxCat.
La legislatura s’ha caracteritzat per un simbolisme estèril. La pancarta es va acabar retirant, la restitució del Govern legítim... No s’hi val dir sempre que és l’altre qui ha de desobeir. No acceptaré lliçons d’independentisme de ningú.
I al final, Torra no votarà els comptes. La satisfacció és que s’aprovaran els pressupostos i la solució s’acosta molt al que nosaltres plantejàvem. Hem abusat de retòrica buida.
El perfil d’activista del president Torra ha estat un problema afegit?
S’ha de saber compatibilitzar la mobilització amb les institucions. Al final, si fem política és per respondre a les necessitats de la ciutadania, no només per fer proclames.
L’escenari electoral farà augmentar la confrontació.
Crec que és una bona eina per posar programes sobre la taula i que els ciutadans puguin escollir. El 21-D el leitmotiv era resistir, ara s’obre la possibilitat d’un nou cicle polític.
Hi haurà possibilitats d’entesa entre independentistes després de les urnes? Entenc que sí. Hi ha d’haver grans consensos de país. A Catalunya hi ha tres grans majories: una d’independentista, que voreja el 50%; una altra de més gran, sobiranista, que vol decidir; i encara una de més gran del 80%, que vol posar fi a la repressió i una solució democràtica. Haurem de saber cosir aquestes majories per ser més forts.
Però el que s’ha evidenciat no són només dos projectes diferents, sinó la manca de confiança, i això té a veure amb les persones.
Ens enganyaríem pensant que substituint les persones els problemes de fons desapareixeran. Si falla per la base, tot trontolla.
I malgrat la trencadissa, creu que podran tornar a governar junts.
Serà necessari que sapiguem trobar enteses. Serà imprescindible.
L’aposta electoral d’ERC serà la reivindicació d’un referèndum i no la promesa de la independència?
El nostre plantejament és l’únic que s’ha explicat amb honestedat. Abans que independentistes som demòcrates i l’únic instrument per assolir el nostre objectiu polític és un referèndum. A més, hem d’exercir tots els mecanismes per condicionar la governabilitat a l’Estat per obligar el Govern espanyol a negociar. I a Catalunya, cal enfortir les majories sent útil al ciutadà, governant bé, i oferint un projecte de futur.
Quin paper vol tenir Roger Torrent en aquesta campanya?
El que em demani el partit. Estic a disposició de picar pedra allà on em demani ERC.
El candidat que rellevarà Oriol Junqueras serà Pere Aragonès.
El candidat és Junqueras, i, si no pot ser, serà qui decideixi la militància. En tot cas, no seré jo.
Farà tiquet amb Aragonès?
El nostre gran patrimoni electoral és Oriol Junqueras, l’altre és l’equip: som un partit cohesionat i amb una generació que malauradament hem hagut d’assumir responsabilitats.
Després de ser president del Parlament, què pot ser Roger Torrent?
No havia pensat mai a ser president del Parlament, vaig prendre la decisió en 24 hores, així que el que sigui.
En les negociacions de coalicions, la presidència del Parlament acostumava a ser una peça d’intercanvi. Li agradaria repetir o passar al Govern?
És cert, la presidència del Parlament semblava un càrrec de final de trajectòria, però ja amb la presidenta Forcadell, i en aquest mandat té un pes polític molt important. És important que això es tingui en compte.
Ha parlat amb el president Torra després de la declaració de dimecres?
No. Però no entraré en una escalada de retrets. Ens toca reflexionar per què hem arribat a aquesta situació i intentar arribar a la propera legislatura d’una altra manera.
L’ESTRATÈGIA INDEPENDENTISTA
“JxCat volia tant sí com no fer un salt al buit, sense avaluar-ne les conseqüències”
MISSATGE A QUIM TORRA
“Jo no posaria la meva situació personal per sobre de la institució”
AL COSTAT DE PERE ARAGONÈS “No seré el candidat d’ERC, picaré pedra allà on em demani el partit”