Creixement econòmic del 2%
L’economia espanyola va créixer un 2% el 2019, una dècima menys del previst pel Govern, segons van certificar ahir les dades de comptabilitat nacional presentades per l’Institut Nacional d’Estadística. Aquest creixement és superior a la mitjana dels països de la zona euro, que és de l’1,2%. Però, tot i això, és inferior al 2,4% registrat l’any anterior, de manera que suposa una clara desacceleració. És la dada més baixa des del 2014, quan es va iniciar la recuperació.
Les raons del menor creixement del producte interior brut (PIB) cal buscar-les en el fet que el consum i la inversió han registrat un comportament pitjor, especialment en l’últim període de l’any. La contribució de la demanda interna al creixement interanual de l’economia, en aquest sentit, ha estat d’1,5 punts, davant els 2,6 de l’any anterior. Aquest descens, més acusat el quart trimestre, podria reflectir la incertesa política viscuda per Espanya en aquest període i el consegüent deteriorament de la confiança de consumidors i inversors en el futur. És un senyal d’alerta que el nou Govern espanyol hauria de tenir en consideració per tal d’intentar revertir la tendència.
Cal tenir en compte que la formació bruta de capital –la inversió global– va créixer tot just un 0,4%. La inversió en actius fixos materials presenta un descens de l’1,5% el quart trimestre, la qual cosa suposa 3,8 punts menys que en l’anterior. La inversió en maquinària i béns d’equipament, en concret, va disminuir 3,1 punts, al presentar un creixement del 0,9% davant el 3,9% del trimestre anterior. Tot això indica que el Govern central ha d’aclarir com més aviat millor la seva política econòmica i els seus plans per a la transició ecològica i per a la transformació digital per tal que les empreses puguin recuperar com més aviat millor el pols inversor, que és clau per al progrés del país i de l’ocupació.
La despesa en consum final de les llars també es va ressentir del clima i les perspectives polítiques, ja que va créixer durant l’any tan sols un 1,1%, que és la taxa més baixa des del 2013. És significatiu, en aquest sentit, que la inversió en habitatges i altres edificis hagi disminuït en 4,4 punts, passant del 0,9% al -3,5%. En l’àmbit de la demanda interna, només va créixer la despesa pública: un 2,2%, l’alça més gran dels últims deu anys.
Paradoxalment, en un escenari marcat per una feble conjuntura internacional, el comerç exterior es va enlairar l’any passat en l’últim trimestre i és el que va fer possible el creixement del PIB en un 2%. En concret, les exportacions de béns i serveis van créixer un 3,7% en taxa interanual, la qual cosa va suposar set dècimes més que el trimestre anterior. Aquest bon comportament de les vendes a l’exterior, que aporta una mica més de 0,4 punts al PIB, reflecteix la competitivitat de les empreses espanyoles i la necessitat de mantenir-la per garantir el creixement de l’economia i l’ocupació.
La comptabilitat nacional de l’Instititut Nacional d’Estadística constata, així mateix, que l’any passat es van crear 358.000 llocs de treball equivalents a temps complet. Això suposa que la generació de llocs de treball va créixer un 2% i va evolucionar al mateix ritme que l’economia, fet que confirma l’eficiència de l’actual marc regulatori del mercat laboral. La contractació va augmentar en els serveis i la indústria, dos sectors que van incrementar l’aportació al PIB, mentre que va descendir en la construcció i l’agricultura, dos sectors que van experimentar retrocessos.
El creixement del 2% registrat el 2019 està per sobre de la mitjana de la zona euro i és molt positiu. Però resulta insuficient per reduir l’elevat atur que encara té Espanya al ritme que caldria. La taxa d’atur del 13,78% encara és la segona més alta de la Unió Europea, després de la de Grècia. Això exigeix, en conseqüència, redoblar esforços per dinamitzar l’economia i incrementar la taxa de creixement i d’ocupació, tant en quantitat com en qualitat. No hi valen les complaences.
La contribució del sector exterior ha compensat un pitjor comportament de la inversió i el consum