Articular la realitat metropolitana
L’àrea metropolitana de Barcelona és una de les zones més poblades d’Europa. En els seus 36 municipis integrants hi habiten gairebé tres milions i mig de persones. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) té competències en equilibri territorial, habitatge, transport, mobilitat, gestió de l’aigua i dels residus i medi ambient. La seva actuació, per tant, incideix en aspectes quotidians de la vida de milions de persones. Potser per això el congrés de la federació barcelonina del PSC té previst aprovar avui una proposta per incorporar a aquest organisme territorial els pobles i ciutats de les comarques del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
A criteri dels socialistes barcelonins, l’àrea metropolitana necessita una urgent intervenció a fons perquè pateix seriosos problemes de cohesió social, teixit urbà i habitatge, entre d’altres. Creiem que la declaració que avui aprovarà el congrés del PSC de Barcelona és un pas en la bona direcció per assumir la nova realitat metropolitana. Les diferències existents entre ajuntaments a l’hora d’abordar problemes sectorials com els esmentats anteriorment, unides als minvats recursos econòmics de què disposen les arques municipals, fan necessari fer un pas endavant i afrontar amb una nova ambició una zona metropolitana que s’ha d’articular en funció de les necessitats i demandes actuals.
Els ajuntaments són sempre reticents a cedir competències, fins i tot els governats per una mateixa formació política, perquè cada municipi és un món i té característiques específiques. Però hi ha problemes que només des d’una òptica més àmplia poden tenir la resposta adequada. Una AMB amb més competències en política d’habitatge o cultura, per exemple, acompanyades de més participació ciutadana i social per decidir quins projectes conjunts impulsar, seria un bon instrument.
En el moment actual, municipis allunyats geogràficament com Viladecans i Badia del Vallès, per posar un exemple, tenen problemes específics dels seus barris i de les seves demandes veïnals, però també afronten dèficits que són comuns com poden ser el transport, la rehabilitació, la gestió dels seus residus, etcètera, que un òrgan metropolità pot ajudar a cohesionar.
El potencial de l’àrea metropolitana de Barcelona és enorme. La capital catalana exerceix sobre els seus municipis limítrofs un paper multiplicador en termes econòmics, de comunicació i de mobilitat. Ampliar la zona d’actuació de l’AMB seria fer un pas endavant per adequar-se a una realitat metropolitana que està en contínua transformació i que podria ser gestionada amb més eficàcia. Les seves competències en ordenació del territori, urbanisme i infraestructures d’interès metropolità li atorguen un paper important, i l’ampliació a altres comarques val la pena que sigui explorada.
Ampliar l’àmbit territorial de l’AMB pot ajudar a gestionar millor els seus problemes