De la Bastilla al Parlament
El dia abans de la presa de la Bastilla, el ximple de Lluís XVI va apuntar al seu diari personal: “Rien”. Res. Vaja, que no passava res. Si hagués tingut una mica més d’intuïció, podria haver-se estalviat l’execució i a la seva estimada Maria Antonieta no l’haurien guillotinat, deixant orfes els seus caniches. Hi vaig pensar dilluns quan vaig veure els quatre de torn que cremaven un contenidor nou davant el reixat rovellat de la Ciutadella, camí del Parlament, creient que anaven a prendre la Bastilla.
En la matança prèvia a la presa de la Bastilla hi va haver cent víctimes entre els atacants. A l’altre costat, set presoners per alliberar. Quan la cosa es va posar lletja, algú va ficar un paperet amb la rendició per una esquerda entre murs i, fora, els indignats el van recollir. A les 17.30 del 14 de juliol del 1789 van obrir les portes del pati i la multitud va prendre la fortalesa.
Bernard-René Jordan de Launay –últim marquès governador de la Bastilla– va buscar una bandera blanca per salvar la pell, però com que no va trobar res va sortir brandant un tovalló.
De res no li va servir. El van apunyalar i el seu cap, prèviament tallat amb serra per un carnisser, va ser clavat en
Com que no va trobar cap bandera blanca, el marquès va sortir brandant un tovalló
una pica. Després van anar exhibint la testa com un trofeu pels carrers. L’endemà un d’aquells ducs que menjaven de l’absolutisme monàrquic pels terres de Versalles va advertir el rei i aquest, mare meva, li va preguntar: “Això ha estat una rebel·lió?”. I el duc va respondre: “No, senyor, no és una rebel·lió, és una revolució”.
Ho tenien més clar que la RAE. Potser haurien de repartir un tríptic, amb alguns apunts, vocables bàsics i el seu significat, als nois de la caputxa que, enardits per l’efervescència del moment, cremen els seus propis fantasmes en nom d’un ideal d’èxit poc probable. Però en realitat no saben què cremen! D’altres, de cabell canós, no surten a les imatges containeres perquè pertanyen a un departament on l’experiència t’impedeix de fer molt el ridícul i saben, doctament, a quina hora retirar-se. “Esgotada la legislatura” i esgotats tots!
Una revolució implica un aixecament armat i massiu que pretén generar un canvi profund i definitiu de les estructures polítiques, econòmiques i socials d’una comunitat. Necessita dos actors col·lectius antagònics o enemics, com ho van ser en època de Lluís XVI la noblesa i la burgesia. De vegades surt molt car. Encara que així arribés la primera República Francesa. I això que, el dia abans, no passava “res”.