Pànic moral
La llei o l’Estat ens haurien de protegir de les atrocitats verbals de polítics plens de directrius repressives que no desitgen cap altra cosa que instal·lar el pànic moral.
El debat arran del pin parental imposat per Vox per aprovar els pressupostos de Múrcia ha jugat a la intolerable mentida de dividir la societat entre marginals i integrats, identificant les persones LGTBI i les dones com una amenaça externa als valors essencials de la comunitat correcta: “A Espanya hem passat d’un extrem a l’altre. De pegar els homosexuals a la nova situació que ara aquests col·lectius imposin la seva llei. I de la dona ben lligada i tancada a casa, a no poder esmentar els homes al Ministeri d’Igualtat”. Ho ha dit en una entrevista el portaveu d’aquest partit i, més enllà de l’esclat a les xarxes, no ha passat res. Continua assegut al seu seient de diputat del Congrés, la Cambra ocupada per vetllar i protegir tots els espanyols per igual. Lluny d’això, converteixen públicament les dones i el col·lectiu LGTBI en l’enemic públic, en el dimoni que ve a desestabilitzar l’ordre
El ‘pin parental’ és un reflex de la política repressora pròpia dels règims dictatorials
establert. Una visió evangelitzadora pròpia de l’edat mitjana que passa per erradicar la diferència, assenyalant-la com la responsable de tots els mals socials.
“Aparteu les vostres brutes mans del meu fill. Aparteu els vostres marxistes desitjos i ganes sexuals. I perdeu tota esperança d’adoctrinar els nostres fills per convertir-los en malalts com vosaltres”. Això va pronunciar aquesta setmana un regidor de Vox a Madrid. On és la nostra legislació? No són aquests discursos punibles? L’última reforma del Codi Penal no només castiga els actes d’incitació a l’odi o la violència, sinó també els d’humiliació i menyspreu contra qualsevol col·lectiu o minoria. Si és així, no haurien de ser aquests polítics sancionats o fins i tot inhabilitats, almenys temporalment?
Aturar aquests discursos no passa per deixar-los passar sinó per fer-los punibles, com a exemple d’una societat que respecta les seves minories i la diversitat. El pin parental és més un reflex de la política repressora pròpia dels règims dictatorials que de la democràcia. Assenyalar per no incloure altres realitats i propulsar el pànic moral contra un col·lectiu o diversos no hauria de ser tolerat. I no n’hi ha prou amb la reprovació d’altres polítics i els seus partits, cal desactivar-ho. Em preocupa, i per això escric aquestes línies convidant a la reflexió social i a l’acció per aturar el que és inadmissible.