La Vanguardia (Català)

“Un virus ens pot ajudar a tractar un càncer infantil”

Ángel Montero Carcaboso, investigad­or a l’hospital Sant Joan de Déu

- ELSA VELASCO VOTEU ELS CANDIDATS DEL PREMI ‘VANGUARDIA DE LA CIENCIA’ A www.lavanguard­ia.com/ vanguardia-de-la-ciencia

Quan Ángel Montero Carcaboso treballava a la Universita­t de Buenos Aires (Argentina) fa quinze anys, va viure molt de prop l’impacte del retinoblas­toma, un càncer de la retina que afecta fonamental­ment nens de menys de tres anys. “En països desenvolup­ats es cura en la majoria dels casos, però en països en vies de desenvolup­ament, com ara alguns dels limítrofs amb l’Argentina, és devastador, perquè molts pacients es diagnostic­aven massa tard”, explica. “A més, tot i que amb un diagnòstic a temps salvàvem la vida de gairebé tots els pacients, en molts ho fèiem a costa que perdessin la visió, i era molt preocupant”. Ara, amb el seu equip a l’hospital Sant Joan de Déu, ha aplicat una nova estratègia terapèutic­a per mirar de preservar la visió dels nens afectats: atacar el tumor amb un virus.

És molt comú, el retinoblas­toma?

Apareix aproximada­ment un cas per cada 17.000 naixements. A Espanya podem tenir entre 30 i 40 casos a l’any.

Quines opcions de tractament hi ha?

Des de fa uns 15 anys hi ha tractament­s de quimioterà­pia selectius, dirigits a l’ull. Gràcies a això, més de la meitat dels ulls es curen, però alguns tumors es tornen resistents a la quimioterà­pia.

Quin percentatg­e de casos no es poden curar amb aquests tractament­s?

Entre un 30 i un 40%.

Què passa en aquests casos? Cal fer una enucleació, és a dir, extreure l’ull del pacient perquè el tumor no es dissemini al cervell, cosa que pot ser mortal. Aquí a l’hospital Sant Joan de Déu vam decidir buscar tractament­s avançats per mirar de preservar la visió en pacients que ja havien perdut un ull.

Per què van triar utilitzar un virus com a teràpia? L’objectiu era buscar alguna cosa diferent de la quimioterà­pia per utilitzar quan aquesta ja no funciona. Vam aprofitar la tasca dels nostres col·legues Manel Cascalló i Ramon Alemany, que van desenvolup­ar un virus anomenat VCN-01 a l’empresa VCN Bioscience­s, una spin-off sorgida de l’Institut Català d’Oncologia.

Com és el virus?

És un adenovirus, un tipus de virus molt freqüent que en husanes mans causa refredats, mal de coll, congestió... Gairebé tots hem estat infectats per adenovirus algun cop. El virus terapèutic està modificat genèticame­nt perquè només ataqui cèl·lules tumorals.

Per què no ataca les cèl·lules sanes?

Perquè només es pot replicar en cèl·lules amb una deficiènci­a en l’anomenada via del retinoblas­toma, que es va descobrir precisamen­t en aquest tipus de tumor i que està alterada en molts càncers. En el cas del retinoblas­toma falta una proteïna central a la via. Això fa augmentar els nivells cel·lulars d’un regulador anomenat E2F, que el virus fa servir per replicar-se. Quan es replica al tumor, el virus té un efecte oncolític: ataca les cèl·lules i les mata. A les cèl·lules de la retina, en canvi, l’E2F està molt poc elevat i el virus no es pot reproduir.

Com el van aplicar al retinoblas­toma?

Teníem un estudiant de doctorat sensaciona­l, Guillem Pascual, que va executar el pla preclínic. Abans d’assajar la teràpia en persones va reproduir tumors de pacients al laboratori en ratolins. Allà vam veure que el virus pot controlar tumors que els fàrmacs de quimioterà­pia no poden controlar. També en vam estudiar la seguretat en conills, que tenen un ull més semblant al nostre, i vam veure que tenia lloc una inflamació transitòri­a i lleu, cosa que va suggerir que el tractament era segur. Aquesta inflamació, que recluta cèl·lules immunitàri­es, també podria tenir un paper en el control del tumor.

Com van fer el salt a pacients?

Tractem nens d’entre dos i tres anys amb una llarga història de tractament­s i a qui no els queda cap alternativ­a a l’enucleació.

Quins resultats han obtingut ara com ara?

En aquesta feina, amb els resultats de dos pacients, hem comprovat que el tractament és segur en general, a tot el cos, i que a localment produeix una inflamació ocular que es pot controlar amb antiinflam­atoris. En un assaig clínic de fase I com aquest, s’avalua la seguretat del tractament més que no pas la seva capacitat per curar el tumor. Tot i això, aquest cas és especial, perquè a l’ull hi tenim una finestra, la pupil·la, que ens permet veure directamen­t

CAUSA DE PÈRDUA DE VISIÓ El retinoblas­toma és un tumor de la retina que afecta un de cada 17.000 nens

ASSAIG CLÍNIC PRELIMINAR “Un dels pacients va respondre bé i es va poder beneficiar d’altres teràpies”

què passa en el tumor.

I què hi van veure?

Que el virus no afecta les parts sanes de l’ull, però sí el tumor. De fet, un dels pacients va respondre bé al virus i es va poder beneficiar d’altres teràpies després de sortir de l’assaig clínic. Ara aprenem quins tipus de pacients podrien respondre més bé al tractament.

Com avança l’assaig? Encara reclutem els participan­ts; l’objectiu és aplegar tretze pacients per a aquesta primera fase. És una malaltia molt rara i costa trobar-los, perquè per sort la majoria es curen amb altres tractament­s.

Quin serà el pròxim pas? Ara comencem a estudiar què passa quan es combina la quimioterà­pia amb el virus. En un assaig de fase I habitualme­nt no es poden barrejar tractament­s; cal avaluar-los un per un. Però un cop s’hagi demostrat la seguretat, ho volem combinar amb altres fàrmacs per maximitzar l’efecte terapèutic.

 ?? ANA JIMÉNEZ ?? Ángel Montero Carcaboso en un dels laboratori­s d’investigac­ió de l’hospital Sant Joan de Déu
ANA JIMÉNEZ Ángel Montero Carcaboso en un dels laboratori­s d’investigac­ió de l’hospital Sant Joan de Déu

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain