“Un virus ens pot ajudar a tractar un càncer infantil”
Ángel Montero Carcaboso, investigador a l’hospital Sant Joan de Déu
Quan Ángel Montero Carcaboso treballava a la Universitat de Buenos Aires (Argentina) fa quinze anys, va viure molt de prop l’impacte del retinoblastoma, un càncer de la retina que afecta fonamentalment nens de menys de tres anys. “En països desenvolupats es cura en la majoria dels casos, però en països en vies de desenvolupament, com ara alguns dels limítrofs amb l’Argentina, és devastador, perquè molts pacients es diagnosticaven massa tard”, explica. “A més, tot i que amb un diagnòstic a temps salvàvem la vida de gairebé tots els pacients, en molts ho fèiem a costa que perdessin la visió, i era molt preocupant”. Ara, amb el seu equip a l’hospital Sant Joan de Déu, ha aplicat una nova estratègia terapèutica per mirar de preservar la visió dels nens afectats: atacar el tumor amb un virus.
És molt comú, el retinoblastoma?
Apareix aproximadament un cas per cada 17.000 naixements. A Espanya podem tenir entre 30 i 40 casos a l’any.
Quines opcions de tractament hi ha?
Des de fa uns 15 anys hi ha tractaments de quimioteràpia selectius, dirigits a l’ull. Gràcies a això, més de la meitat dels ulls es curen, però alguns tumors es tornen resistents a la quimioteràpia.
Quin percentatge de casos no es poden curar amb aquests tractaments?
Entre un 30 i un 40%.
Què passa en aquests casos? Cal fer una enucleació, és a dir, extreure l’ull del pacient perquè el tumor no es dissemini al cervell, cosa que pot ser mortal. Aquí a l’hospital Sant Joan de Déu vam decidir buscar tractaments avançats per mirar de preservar la visió en pacients que ja havien perdut un ull.
Per què van triar utilitzar un virus com a teràpia? L’objectiu era buscar alguna cosa diferent de la quimioteràpia per utilitzar quan aquesta ja no funciona. Vam aprofitar la tasca dels nostres col·legues Manel Cascalló i Ramon Alemany, que van desenvolupar un virus anomenat VCN-01 a l’empresa VCN Biosciences, una spin-off sorgida de l’Institut Català d’Oncologia.
Com és el virus?
És un adenovirus, un tipus de virus molt freqüent que en husanes mans causa refredats, mal de coll, congestió... Gairebé tots hem estat infectats per adenovirus algun cop. El virus terapèutic està modificat genèticament perquè només ataqui cèl·lules tumorals.
Per què no ataca les cèl·lules sanes?
Perquè només es pot replicar en cèl·lules amb una deficiència en l’anomenada via del retinoblastoma, que es va descobrir precisament en aquest tipus de tumor i que està alterada en molts càncers. En el cas del retinoblastoma falta una proteïna central a la via. Això fa augmentar els nivells cel·lulars d’un regulador anomenat E2F, que el virus fa servir per replicar-se. Quan es replica al tumor, el virus té un efecte oncolític: ataca les cèl·lules i les mata. A les cèl·lules de la retina, en canvi, l’E2F està molt poc elevat i el virus no es pot reproduir.
Com el van aplicar al retinoblastoma?
Teníem un estudiant de doctorat sensacional, Guillem Pascual, que va executar el pla preclínic. Abans d’assajar la teràpia en persones va reproduir tumors de pacients al laboratori en ratolins. Allà vam veure que el virus pot controlar tumors que els fàrmacs de quimioteràpia no poden controlar. També en vam estudiar la seguretat en conills, que tenen un ull més semblant al nostre, i vam veure que tenia lloc una inflamació transitòria i lleu, cosa que va suggerir que el tractament era segur. Aquesta inflamació, que recluta cèl·lules immunitàries, també podria tenir un paper en el control del tumor.
Com van fer el salt a pacients?
Tractem nens d’entre dos i tres anys amb una llarga història de tractaments i a qui no els queda cap alternativa a l’enucleació.
Quins resultats han obtingut ara com ara?
En aquesta feina, amb els resultats de dos pacients, hem comprovat que el tractament és segur en general, a tot el cos, i que a localment produeix una inflamació ocular que es pot controlar amb antiinflamatoris. En un assaig clínic de fase I com aquest, s’avalua la seguretat del tractament més que no pas la seva capacitat per curar el tumor. Tot i això, aquest cas és especial, perquè a l’ull hi tenim una finestra, la pupil·la, que ens permet veure directament
CAUSA DE PÈRDUA DE VISIÓ El retinoblastoma és un tumor de la retina que afecta un de cada 17.000 nens
ASSAIG CLÍNIC PRELIMINAR “Un dels pacients va respondre bé i es va poder beneficiar d’altres teràpies”
què passa en el tumor.
I què hi van veure?
Que el virus no afecta les parts sanes de l’ull, però sí el tumor. De fet, un dels pacients va respondre bé al virus i es va poder beneficiar d’altres teràpies després de sortir de l’assaig clínic. Ara aprenem quins tipus de pacients podrien respondre més bé al tractament.
Com avança l’assaig? Encara reclutem els participants; l’objectiu és aplegar tretze pacients per a aquesta primera fase. És una malaltia molt rara i costa trobar-los, perquè per sort la majoria es curen amb altres tractaments.
Quin serà el pròxim pas? Ara comencem a estudiar què passa quan es combina la quimioteràpia amb el virus. En un assaig de fase I habitualment no es poden barrejar tractaments; cal avaluar-los un per un. Però un cop s’hagi demostrat la seguretat, ho volem combinar amb altres fàrmacs per maximitzar l’efecte terapèutic.