La nau en ascens dels germans Torres
Un any i mig després de l’obertura, Cocina Hermanos Torres continua apujant el llistó de la seva proposta amb un equip sòlid, bona cuina i encert en la posada en escena
Es difícil trobar un escenari millor del que va triar Isabel Coixet per rodar les escenes prèvies al frenesí entre els protagonistes de la seva sèrie Foodie Love, amb el mutu desig cuinat a foc lent durant els capítols previs. L’episodi, que mostra la destresa, de vegades, dels professionals de la sala per trobar el seu lloc quan puja la temperatura en una taula per a dos, transcorre al menjador del restaurant barceloní Cocina Hermanos Torres (Taquígraf Serra, 20). Aquest ampli espai que als germans els agrada anomenar la nau dels somnis i que van idear els arquitectes Carlos i Borja Ferrater es mostra com
L’últim menú no només està ben pensat i materialitzat, sinó que també està posat en escena magníficament
un escenari gastronòmic perfecte, amb tres cuines flamants al centre de la sala i tres més situades als laterals per assistir cada partida. Un teatre en què els comensals són alhora espectadors i protagonistes d’una funció en la qual és impossible no veure o eludir ser vist.
Si als inicis, fa un any i mig, feia l’efecte que els bessons Javier i
Sergio Torres encara no dominaven aquest escenari del qual estaven més pendents que no pas de l’actualització del menú degustació, ara ja no és així. L’últim menú dels germans, apte per a tots els gustos, amb elaboracions boniques i llamineres, no només està ben pensat i ben materialitzat, amb la complicitat del cap de cuina Albert Pujols, sinó que també està magníficament presentat en una sala a la qual el maître Pablo Sacerdote i l’equip de sommelieria que capitaneja Koldo Rubio –que bé treballa la seva segona, Azahara Muriana!– aporten un altíssim nivell. La subtilesa dels entrants, des de la papallona de romaní (element sensual en un dels plànols de Coixet) al reconfortant consomé de caça, obre camí a plats amb molt bon producte que manipulen amb encert realçant textures i gustos: el calamar curat amb consomé d’au i caviar, l’amanida de bou de mar o les cebes amb parmesà, bolets i tòfones, els primers pèsols amb pernil o el delicat praliné d’ous de peix, abans de fer un gir al classicisme i les coccions impecables d’una peça de peix, com el bacallà o el llobarro a la sal de cítrics i aquella magnífica llebre a la royale, llegat dels anys de Javier Torres a la cuina de Philippe Rochat, i culminar la funció amb l’elegant i interessant cuina dolça que prepara Rafael Delgado.