El veterà que farà donar un tomb a la vella passarel·la
Roberto Verino introdueix, amb 74 anys i gairebé 40 després de fundar la seva marca, una ‘desfilada’ inusual
El seu nom autèntic és Roberto Mariño, però tothom el coneix, des que se’n va anar a París a estudiar Belles Arts amb només disset anys, com Roberto de Verín... En gallec Roberto O Verín i, finalment, Roberto Verino. Està tan orgullós del lloc on va néixer i del sobrenom que sempre ha dut que va arribar un dia, explica, que va fer un pas endavant. Es va canviar el primer cognom sense renunciar-hi gens, per anteposar el Verino al carnet d’identitat. I per oficialitzar el seu àlies en el món de la moda, en què va arribar amb la firma Bolly Bonny (que va introduir després a Espanya), quan s’intentava guanyar la vida a França durant la seva etapa adolescent.
El 1982 va engegar la firma homònima per convertir-se ràpidament en una de les punteres de l’era daurada de la moda gallega, just durant aquella època, durant la dècada dels vuitanta. L’empresa va obrir la primera botiga a París només un any després del seu naixement. El 1984 va debutar a la passarel·la Cibeles i el 1997 es va diversificar amb el llançament de la seva primera línia masculina.
Mariño, o més ben dit Verino, no es cansa mai de renovar, fins al punt que ha estat ell, amb 74 anys, qui ha fet la passarel·la més sorprenent en l’edició recent de la setmana de la moda de Madrid. Va ser dilluns, amb motiu de la inauguració de Madrid és Moda, la iniciativa impulsada per l’Associació de Creadors de Moda d’Espanya (ACME) i de l’Ajuntament de Madrid, amb la presentació de la seva col·lecció Legado per a la pròxima primavera estiu.
Integrat i imprescindible però alhora al marge de la passarel·la d’Ifema, Roberto Verino va decidir i va aconseguir fer caure “qualsevol barrera entre clientela, equip, amics i premsa”. Per això els va convidar a tots al Saló Reial de la Casa de la Panadería de Madrid en una convocatòria inusual en què no hi va haver desfilades però sí models, es va presentar en directe el catàleg de la temporada i les clientes van triar (i van comprar i fins i tot van personalitzar) gairebé immediatament les peces de la nova temporada que encaixaven més bé amb les seves preferències.
“Farà quaranta anys que vaig fundar la meva marca i necessitava canviar. Acostar realment els que han fet possible l’experiència de la moda en el seu creixement”, explica aquest creador que, de mica en mica, ha anat cedint terreny i poder a la seva filla, Cristina Mariño, i a Dora Casal, ara directora adjunta de la marca i fins fa poc menys d’un any responsable corporativa minorista d’Adolfo Domínguez. Entre tots pretenen créixer (encara més: va tancar el 2017 amb una xifra de negoci de 33,5 milions d’euros) i expandirse més enllà de Portugal i Mèxic, on van desembarcar el 2006. La idea és arribar, en format de franquícia, a Colòmbia, Xile, Costa Rica, el Perú, Panamà i l’Equador.
Tot tranquil i meditat, com aquella presentació sense presses en què tothom es podia acostar pausadament a contemplar la qualitat (acuradíssima) dels teixits i dissenys per reservar-los en línia immediatament, diu aquest dissenyador pròxim i xerraire (gairebé sempre arriba tard perquè és incapaç de tallar una xerrada) que també fa perfums i vi. Un bon vi.