Bolsonaro, entre Goebbels i les telenovel·les
El primer any de govern ultra al Brasil posa en relleu la seva incomoditat amb la cultura
ROBERTO ALVIM, FULMINAT
El secretari de Cultura va plagiar un discurs del nazi Joseph Goebbels
EL PLANTER EVANGÈLIC
Bolsonaro col·loca els seus aliats ideològics a les principals institucions
Potser dues imatges poden resumir la inversemblant conjuntura cultural al Brasil al final del primer any de la presidència de l’ultradretà Jair Bolsonaro.
La primera: el vídeo del ja defenestrat secretari de Cultura Roberto Alvim, que va fer una reivindicació d’una “cultura nacional i heroica” plagiada d’un discurs pronunciat el 1933 pel propagandista nazi Joseph Goebbels.
Tot i la posada en escena del vídeo –la banda sonora wagneriana i fins i tot la tallada de cabells del secretari eren de clara inspiració nazi–, una creu de Caravaca sobre la taula del secretari va donar un toc més regional: una gest a la ultradreta andina –especialment de Bolívia– i la seva nova conquesta antiindígena. Després d’una onada d’indignació mundial, Bolsonaro es va veure forçat a acomiadar Alvim, dramaturg i cristià fonamentalista que va atribuir la coincidència entre el seu discurs i el de Goebbels a la intervenció de “forces satàniques”.
La segona imatge la va protagonitzar l’abraçada somrient entre Bolsonaro i l’actriu Regina Duarte, escollida per substituir Alvim al capdavant de la secretaria de Cultura. Duarte, coneguda com la nòvia
del Brasil, era l’estrella de telenovel·les dels vuitanta com Malu mujer i Viuda porcina.
La foto i la declaració de Duarte –“ja soc la nòvia del president”– va eclipsar el sinistre vídeo neonazi i va tornar l’esperança als que miren de normalitzar el moment bolsonarià. Duarte es considerava una figura del conservadorisme moderat que al seu dia donava suport al centrista Fernando Henrique Cardoso. “La Regina no és perversa ni cínica ni nazi”, va dir una altra exestrella de telenovel·la, Maite Proença.
Tot i això, un tuit de la nova secretària que elogia una diatriba bolsonariana d’un exparticipant de Gran
hermano, en què va qualificar la guerra cultural com “una guerra santa”, pot canviar aquesta percepció. Duarte retrata el president com un “individu dolç, un home dels anys cinquanta, que explica acudits homòfobs, però que no va de debò”, va dir la revista Veja. Però una repassada al món de les arts després del primer any de la presidència ultraconservadora no fa venir gaires ganes de riure.
Bolsonaro va col·locant els seus aliats ideològics al capdavant de les principals institucions, la majoria de la dreta evangèlica, igual com ha fet amb les institucions de protecció mediambiental i indígena. Potser és lògic que intenti dretanitzar la cultura després de la seva victòria electoral. Però pocs dels nous gestors sembla que estiguin preparats per a la feina.
Leticia Dornelles, guionista de telenovel·les de la xarxa evangèlica TV Record, va ser nomenada directora de la Fundació Casa Rui Barbosa, un dels arxius literaris més importants del Brasil, que acull cartes i manuscrits, i llibres d’autors com Clarice Lispector i músics com Vinicius de Moraes.
En el moment d’assumir el càrrec, Dornelles va acomiadar el nucli del respectat equip d’investigadors de la fundació. Ha estat criticada per una manca de bagatge intel·lectual i cultural. El seu primer anunci: una exposició sobre Ronald Reagan i Margaret Thatcher, “ídols per a molts brasilers”, segons va explicar.
Un altre nomenament polèmic va ser el de Sergio Camargo al capdavant de la Fundació Palmares, una institució pública que ha de vetllar pels interessos de la població afrobrasilera. Camargo s’autodefineix com a “negre de dretes oposat al victimisme i al que és políticament correcte”. Afirma que “l’esclavitud, per terrible que fos, beneficia els descendents dels esclaus perquè un negre brasiler viu més bé que un negre africà”. Amb aquest nivell d’anàlisi, semblava la persona adient per a la feina bolsonariana. Però el Tribunal Suprem hi va intervenir i Bolsonaro va haver de retirar el nomenament.
El president continua a la càrrega en altres àrees de la cultura. El nou director de la Fundació Nacional de les Arts (Funarte), una altra agència estatal amb un pressupost important, és Dante Mantovani, un altre evangèlic que el mes passat va expressar la seva convicció que la música rock “condueix a l’avortament i al satanisme”.
Mantovani i Alvim són deixebles del filòsof i astròleg Olavio de Carvalho, una figura clau per entendre el bolsonarisme cultural. Resident als EUA, on es reuneix de tant en tant amb Steve Bannon, Carvalho propaga idees i teories de conspiració si més no excèntriques. Insisteix que ningú no ha demostrat que la terra no sigui plana. Defensa el creacionisme. És negacionista respecte a la crisi climàtica i s’oposa a les vacunes. A l’octubre va anunciar una nova teoria: que les cançons dels Beatles en realitat no són de Lennon i McCartney, sinó del filòsof de l’escola de Frankfurt Theodor Adorno, un complot de la música pop dissenyat per subvertir el capitalisme i els valors tradicionals...
Igual com va passar amb el nazisme, els deliris esotèrics es barregen amb la violència en el pensament de De Carvalho, que insisteix en la necessitat de purgar el “marxisme cultural” de la societat brasilera. En l’àrea de l’ensenyament s’han nomenat defensors del creacionisme i el “disseny intel·ligent” en càrrecs de responsabilitat, mentre que el ministre d’educació no només va arribar a confondre Kafka amb el nom brasiler de la broqueta àrab –el
kafta–, sinó que va anunciar que la dictadura militar (1964-1984) és “massa polèmica” per incloure-la en l’examen de selectivitat.
Alguns s’ho prenen molt seriosament. La productora de televisió Porta dos Fundos, al districte de Humanitá de Rio, fins i tot s’està recuperant de l’atac físic d’un grup d’ultradreta fa un mes, en què es va intentar incendiar l’edifici amb un còctel molotov. El denominat “Comando
d’insurgència nacionalista de la família integralista brasilera” va reivindicar l’autoria de l’atemptat, una resposta a “la blasfèmia burgesa i antipatriòtica” de Porta dos Fundos que produeix programes satírics de vegades dirigits contra l’Església.
El comando neix en els anomenats grups “integralistes”, creats per Plinio Salgado als anys trenta, explica Luiz Eduardo Soares, l’autor del llibre Elite de tropa: “Els integralistes van ser la versió brasilera del nazisme-feixisme al Brasil; després van participar en la dictadura militar, i ara tornen i estan vinculats amb la família de Bolsonaro”.
Els actes violents de l’extrema dreta en l’àmbit cultural van començar el 2018, abans de les eleccions, amb els atacs contra l’exposició d’art LGBT Queermuseum, vilipendiada pels ultres també per la suposada “blasfèmia i obscenitat”. La decisió del seu patrocinador d’aleshores, Banco Santander, de tancar-la amb una disculpa pel contingut, es considera un punt d’inflexió per a la guerra cultural de la ultradreta evangèlica que va ajudar a aplanar el terreny per a Bolsonaro a les eleccions.