Narracions sota terra
L’intent de crear una gran ciutat subterrània a Barcelona, a debat al festival BCNegra
Un subsol misteriós. Pot ser que la gent jove no sàpiga què va ser l’Avinguda de la Llum, unes galeries comercials subterrànies de Barcelona, situades a la plaça Catalunya –on ara hi ha l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat i la perfumeria Sephora–, que es van inaugurar el 1940 i van tancar el 1990. Van acollir, en diferents etapes, un cinema –després reconvertit en sala X–, un saló recreatiu, una òptica, un celler, una botiga de màquines de cosir, una altra de fotografia, dutxes, una xurreria, una oficina d’anuncis de La Vanguardia i, fins i tot, un caricaturista. Ahir una de les taules del festival BCNegra –en una biblioteca Jaume Fuster plena de gom a gom– estava dedicada a aquest lloc tan enigmàtic.
Carlos Zanón, el moderador, la va conèixer com “un espai molt extravagant” on “el cinema va començar amb un programa dedicat a Walt Disney als anys quaranta i va acabar amb El placer entre las nalgas. Aquest viatge, d’en Bambi al porno, és territori per a un novel·lista”. Com l’escriptora manxega María Zaragoza, que hi va ambientar la seva novel·la Avenida de la Luz (Minotauro, 2015). Va ser la cançó de Loquillo, titulada així, la inspiració: “Al principi vaig pensar que era metafòric –va dir–. Després em vaig adonar que existia de debò. Vaig voler fer una novel·la d’aventures en un lloc tan convencional com una galeria comercial però que per alguna raó s’escapa del control. Als anys cinquanta la van voler ampliar per fer tota una enorme ciutat subterrània a Barcelona, la Ciutat de la
Llum, i van començar les obres i tot. Em vaig inventar que, en aquells treballs, quan van enderrocar uns murs, van descobrir que ja hi havia una ciutat feta prèviament”. El seu local preferit, “crec que era al número 16, és una botiga de làpides”.
El periodista Xavi Casinos, autor de la novel·la Tren de venganza (Roca, 2010, sobre el primer tren que va funcionar a la Península) i de la secció Barcelona secreta al web de La Vanguardia, ha arribat a travessar “una porta que hi ha a l’estació, tancada amb clau, que dona accés a les restes del saló recreatiu, amb les màquines del milió, i el cinema. Fins i tot hi ha un túnel secret sota el carrer Pelai”. Fent història, va explicar que l’avinguda “va ser idea d’un visionari, l’empresari Jaume Sabaté, que va aprofitar zones abandonades de l’antic ferrocarril de Sarrià. Passava sota els carrers Bergara, Pelai i Balmes. El seu objectiu era unir subterràniament tres places, Urquinaona, Universitat i Catalunya, i coronar-ho tot amb un heliport
“El pla era unir pel subsol les places Catalunya, Urquinaona i Universitat, amb un heliport de cirereta” “La incultura és un poder” Jordi Llobregat, escriptor, director de València Negra
a la superfície”. Als anys setanta va començar la decadència del lloc, que va tancar convertit en una ombra del que havia estat.
L’altre convidat, Albert Lladó, acaba de publicar La travesía de las anguilas (Galaxia Gutenberg), novel·la que descobreix una altra “ciutat amagada” o “invisible”, el barri de Ciutat Meridiana, “el lloc amb més desnonaments de tot Espanya, un límit o frontera”. “No es tracta de treure vels –va dir–, sinó de veure quines empremtes hi ha d’aquestes ciutats invisibles en el conjunt de la ciutat, quin és el joc d’ombres”.
El BCNegra segueix el seu curs. Avui, a partir de les sis de la tarda, es faran sis rutes negres pel cementiri del Poblenou (es requereix inscripció prèvia). A la Boqueria (12 h), Carlos Zanón, Toni Iturbe i Isma Prados parlaran dels misteris i els crims vinculats al mercat més famós de la ciutat. I a la sala oval del MNAC es projectarà (18.30 h) Scarlet Street (Perversitat) (1945), de Fritz Lang, un clàssic del gènere.