La joia surrealista
El Museu Picasso exposarà l’escultura surrealista ‘Jamais’, que feia 80 anys que estava desapareguda
El guru del surrealisme, André Breton, i el poeta Paul Éluard van organitzar el 1938 a la Galerie des Beaux-Arts de París la ja mítica Exposition Internationale du Surréalisme. S’hi van presentar obres clau, com el Taxi plujós de Salvador Dalí (avui la rèplica és al Teatre-Museu de Figueres), el sostre fet de sacs de carbó de Marcel Duchamp o un curiós objecte del pintor canari Óscar Domínguez titulat Jamais. Aquesta última peça escultòrica, que ha estat desapareguda
80 anys, serà l’eix d’una de les grans exposicions del Museu Picasso de Barcelona aquesta primavera.
L’any passat es van trobar unes fotos inèdites de Nick de Morgoli on es veu Picasso amb l’objecte
Jamais al seu taller del carrer Grands-Augustins de París. Llavors es va saber que Domínguez l’havia regalat a Picasso, i després del crit d’alarma es va localitzar dins d’una capsa de cartró en un dels magatzems dels hereus de l’artista. “El bitxo que busques és aquí”, va dir un membre de la família Picasso a Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso. És una troballa que justifica l’exposició Jamais. Óscar Domínguez-Pablo Picasso (8 de maig a 13 de setembre), acompanyada de 60 fotografies inèdites de la gran mostra del 1938 i d’altres documents i obres i comissariada per Guigon i Georges Sebbag. Jamais, ara restaurat per Reyes Jiménez, consisteix en un fonògraf pintat de blanc, amb un plat representat per un abdomen que gira sota una mà que fa d’agulla, mentre que de l’amplificador en surten unes cames de dona.
També al maig el Museu Picasso obrirà una altra exposició que es podria qualificar de museu en miniatura. Picasso i les joies d’artista reunirà un centenar de joies confeccionades per Picasso que van des dels senzills collarets de petxines fins a les joies en sèrie que comença a confeccionar als anys seixanta.
El 1937, a les platges de Juanles-Pins, a la Costa Blava, Picasso captava l’atenció de la fotògrafa Dora Maar obsequiant-la amb uns penjolls de petxines. També Françoise Gilot o Jacqueline Roque van rebre collarets, fermalls, medallons i anells convertits en petites obres d’art gràcies a algun dibuix o gravat addicional. Algunes d’aquestes peces només es coneixien per fotos, però va ser arran de la mort de Dora Maar, el 1998, i de la subhasta de les seves obres quan van sortir a la llum pública el que fins aleshores només eren unes proves d’amor.
L’exposició, comissariada per Guigon i Manon Lecaplain i amb un catàleg de dos volums, aborda la faceta encara no estudiada de Picasso com a creador de joies i la relació que va tenir amb les arts decoratives. Inclourà també els treballs de Picasso amb l’orfebre François Hugo, que li va aplanar el pas de la terracota a l’or. I es complementarà amb altres joies creades pels seus amics Paco Durrio, Manolo Hugué, Julio González i Pau Gargallo i amb una selecció de peces procedents de la col·lecció Clo Fleiss, que van des d’obres surrealistes fins a les contemporànies de Barceló o Bourgeois.
A la programació del 2020 del Picasso també hi haurà una exposició al novembre al voltant dels quaderns de dibuixos de Picasso. L’artista va arribar a omplir amb esbossos i apunts un total de 175 quaderns al llarg de la seva vida, dels quals 19 es conserven al Museu Picasso. També hi haurà exposicions més reduïdes dedicades a l’obra d’Hélène Delprat i a l’arxiu de Brigitte Baer, així com una instal·lació de l’artista Carlos Pazos titulada Cinema i Picasso. El museu disposa d’1,6 milions d’euros per a aquest tipus d’exposicions temporals, d’un pressupost de deu milions.