La Marshall
Sergi Pacheco i Andrés Navarro, pianistes
Lloc i data: Associació Musical Granados-Marshall (23/I/2020)
Aquesta vegada parlaré d’un petit espai dedicat a la música des de fa molts i molts anys que va seguir el camí obert per Enric Granados i el seu deixeble Frank Marshall. La Marshall és l’acadèmia que va guiar Alicia de Larrocha –en realitat va ser el seu bressol–, Carlota Garriga i d’altres, i a partir dels seus ensenyaments avui podem gaudir d’intèrprets de tan alta qualitat com ara Alba Ventura, Luis Fernando Pérez o Marta Zabaleta.
L’activitat musical de Barcelona, de vegades intensa –el bosc, en podríem dir–, fa que deixem de banda propostes més modestes que ens parlen d’una altra manera. Sabem quin és el llenguatge de les grans sales, la qualitat i la distància de l’intèrpret, la importància de les programacions… Però hi ha racons de la música on la proximitat és possible, com passava en l’activitat dels salons de fa un segle, o potser també en aquella altra activitat a què obligaven les condicions de la postguerra dels anys quaranta i cinquanta. Tenim una generació molt important de joves intèrprets, potser la més ben formada fins ara, que busquen el seu fonament a les grans escoles d’Anglaterra o Alemanya, i que aquí, a la seva terra, tenen molt poques possibilitats de demostrar el que han aconseguit amb un treball de vegades heroic per als seus anys, i que han de perfeccionar i rodar, ja que en els repertoris s’hi va aprofundint a còpia de tocar davant el públic. Sembla mentida la falta de cohesió que ofereixen les infraestructures musicals als territoris català i espanyol, molt poc coordinades tret de quan manen els agents.
Anant al tema, la Marshall sosté un cicle petit i atractiu a la seva sala de tanta història, que va presentar –en un programa d’intercanvis amb el Centre d’Estudis Pianístics d’Utrecht– Sergi Pacheco i Andrés Navarro, dos joves pianistes excel·lents. Una sonata de Haydn (Hob.XVI:50), les Variacions d’Oltra i Ferrer, i la complexíssima Sonata Sz. 80 de Bartók van ser les obres que va tocar el valencià Sergi Pacheco, una mostra de tècnica excel·lent en els dos extrems –Haydn i Bartók– que va ser seguida per una versió no menys lluïda de Les adieux de Beethoven pel madrileny Andrés Navarro i de la Fantasia baetica de Falla, que ara compleix un segle. Eloqüència tècnica, velocitat i expressió que amb el temps i bona guia han d’aprofundir en l’art.