Un preu inexplicable

Confesso que no he vist mai jugar Trincão; de fet, reconec que no segueixo els partits de l’Sporting de Braga. Mentre intento sobreviure a aquestes dues gravíssimes mancances de la meva vida personal i assumeixo, per tant, que no soc una veu autoritzada per enumerar les virtuts o els defectes d’aquest jugador, sí que puc –i ho faré– criticar una operació que econòmicament és un disbarat.

Dels autors de Truca a Bakambu a Hong Kong i digue-li que al final no el fitxem, de l’adquisició per al Barça B d’un albanès descartat per l’Albacete o dels préstecs de Murillo i Boateng, dos reforços indignes del FC Barcelona, ara arriba Trincão, un davanter de 20 anys que ha disputat 17 partits a la Lliga portuguesa. Preu? 31 milions d’euros.

S’hauran de començar a dir les coses pel seu nom. Això, tan bon punt es treuen els peus de l’estrambòtica i pervertida lògica del futbol modern i es mira des d’una altra perspectiva, és una indecència i una immoralitat, perpetrades totes dues per Éric Abidal i Ramon Planes, un tàndem que fa i desfà sota el paraigua del president Josep Maria Bartomeu. A aquest pas, el seu llegat, quan el deixin, farà esgarrifar.

Encara que Trincão acabi sent Maradona (tant de bo), el seu preu actual de mercat no es correspon de cap manera amb la quantitat de diners que es desemborsarà. És una taxació desorbitada. És pagar amb or un meló per obrir. I si no és tan bo com sembla? I si el Camp Nou o la samarreta li van grans? 31 milions d’euros? De debò? Som conscients del que es pot fer amb aquest dineral? “Doncs el Madrid se’n va gastar 60 milions en Jovic”. Afirmatiu. Una obscenitat no exclou l’altra.

Més enllà del nom del futbolista (per a mi, com si es diu Sinuhé l’Egipci), comença a ser urgent al Barça recuperar cert ordre i certa pausa, recobrar l’austeritat de què aquesta junta, ara lliurada al regateig invers, va fer bandera en el seu moment. Hi ha alguna cosa que no quadra. Arriba un punt en què el més saludable és pensar que tot es fa per ineptitud.