Amb classe i esquerdes
Quique Setién es queda amb una plantilla curta de 18 jugadors
Ernesto Valverde sempre deia que li agradava treballar amb plantilles curtes. Ho preferia per dos motius. El primer, perquè hi hagués menys jugadors descontents. El segon, per poder donar alguna oportunitat als futbolistes del filial, tot i que a la pràctica a l’extècnic blaugrana li va costar força fer aquest pas. Quique Setién estava acostumat a treballar amb un nombre de futbolistes més alt però, després del tancament del mercat d’hivern, li queda una plantilla de 18 futbolistes amb fitxa del primer equip més les incorporacions del filial, com Ansu Fati, Riqui Puig o Collado.
La persiana s’ha abaixat i el Barça no ha fitxat ningú amb efecte immediat, però sí que ha perdut quatre futbolistes, tres dels quals del primer equip (Aleñá, Todibo i Wagué) i un que havia tingut minuts a l’arrencada de la temporada (Carles Pérez). Tal com s’espera d’un equip amb un pressupost tan elevat i que inverteix tant en salaris, el Barça conserva un important cabal de talent, però és una classe concentrada, desgastada en bastants casos i que presenta esquerdes i desequilibris.
Com per exemple a l’eix de la defensa. Setién disposa de tres centrals. L’incombustible Piqué, amb més quilòmetres que Phileas Fogg a les cames; Lenglet, a qui d’entrada ha enviat a la banqueta en dos partits de Lliga, i Umtiti, a qui intenta recuperar però el seu nivell presenta molts dubtes. L’estat físic del francès no sembla que sigui el millor després de patir lesions de llarga durada.
Mentrestant, a la línia medul·lar el Barça ja no té un excedent tan elevat. El desitjat Riqui Puig, que es va quedar fora de la convocatòria a la Copa, ha arribat per omplir el forat d’Aleñá.
Al final, els veterans Rakitic i Arturo Vidal, que van fer córrer rius de tinta amb presumptes ofertes tant a l’estiu com a l’hivern, es mantenen al Camp Nou. El croat, amb la sensació que viu una temporada de propina després que el club se’l volia haver tret de sobre. El xilè, perquè sempre acaba jugant d’una manera o una altra. Mentrestant, Busquets continua acumulant partits i caldrà veure com encara la recta final de la temporada.
En aquest decorat sembla urgent recuperar la millor versió de Frenkie de Jong. Esclar que a l’holandès se li demanen coses diferents en cada partit i el seu manual de registres està una mica saturat. Segur que no havia acabat jugant mai d’extrem dret com ho va fer contra el Leganés.
A la davantera el Barça està esperant amb candeletes Dembélé, que és a la fase final de la recuperació. Si pogués jugar a bon nivell i sense tornarse a lesionar durant els quatre mesos que queden de temporada seria un gran reforç per a Setién. Messi, que ho capitalitza gairebé tot, i Griezmann, que està aprenent a espavilar-se, necessiten un tercer integrant amb galons i desbordament. A Ansu Fati encara no se li pot demanar regularitat i autoritat perquè s’està coent. El Barça s’haurà d’apanyar.