“El pacte d’estabilitat no es correspon amb la realitat d’Espanya”
El Govern central aborda amb Brussel·les la reducció del dèficit “sense posar en risc el creixement econòmic i la creació d’ocupació”
Nadia Calviño, la vicepresidenta i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, respon amb molta cautela a totes les qüestions que se li plantegen en l’àmbit de les seves noves competències, que inclouen totes les carteres econòmiques. No considera que la complicació de la situació política a Catalunya hagi d’afectar l’elaboració dels pressupostos i eludeix revelar els seus objectius pel que fa a la revisió del marge de dèficit que haurà d’emprendre a Brussel·les. Sobre la situació econòmica, remarca el bon moment que han posat de manifest les últimes dades d’ocupació i creixement que es van saber divendres.
Com veu la dinàmica dels pressupostos arran del que ha passat a Catalunya?
La situació a Catalunya és fluida. El que és clar és que des de la perspectiva del conjunt d’Espanya seria bo tenir uns pressupostos com més aviat millor. La ministra d’Hisenda està preparant els pressupostos i espero que els grups polítics tinguin altura de mires i sàpiguen veure la prioritat que té l’aprovació d’aquests pressupostos per a tots els espanyols, incloent-hi els catalans.
No creu que la situació s’ha complicat, però?
Se’n creuen moltes, de coses. També veig que hi ha una aprovació de pressupostos que pel que sembla tindrà lloc a Catalunya i que hi ha hagut un anunci d’eleccions però que no en sabem el dia.
Han mantingut contactes sobre pressupostos amb ERC?
Estem en una fase de preparació del projecte de llei de Pressupos
SITUACIÓ AMB CATALUNYA “Des de la perspectiva del conjunt d’Espanya seria bo tenir uns pressupostos” ELS PRESSUPOSTOS I ERC “Quan tinguem les línies fonamentals és quan es començaran a negociar” NEGOCIACIÓ AMB BRUSSEL·LES “L’objectiu és que puguem reduir el dèficit públic i el deute públic”
tos, i quan tinguem les línies fonamentals és quan es començaran a negociar amb els diferents grups polítics.
Tindrem primer objectiu de dèficit o sostre de despesa? Està negociant amb Brussel·les el pla de reducció del desfasament pressupostari?
Estem treballant en paral·lel amb les diferents peces de la política fiscal: la preparació dels pressupostos generals de l’Estat, l’acabament dels projectes normatius que incorporin els nous tipus impositius –com l’impost digital o sobre transaccions financeres– i el diàleg amb les autoritats comunitàries respecte a com cal complir les normes que estableix el pacte d’estabilitat i creixement. L’objectiu és que puguem reduir el dèficit públic i el deute públic tan aviat com sigui possible sense posar en risc el creixement econòmic i la creació d’ocupació. No es tracta d’una negociació sinó d’un diàleg constant que té lloc en paral·lel amb la preparació dels pressupostos.
El 2019 ha estat un any perdut per al dèficit, com ha estimat el Banc d’Espanya?
Hauríem volgut reduir el dèficit i el deute públic més de pressa; per això vam proposar uns pressupostos per al 2019 que tenien un objectiu més ambiciós.
El dèficit, però, quedarà clarament per sobre del 2%...
No vull avançar resultats perquè estan pendents de tancament. El que és clar és que des de l’Estat s’ha fet una gestió pressupostària molt responsable.
La lluita contra el frau s’ha reflectit en un increment de la recaptació?
L’Agència Tributària ha obtingut 15.089 milions d’euros en tasques de lluita contra el frau el 2018, cosa que representa un 2% més que l’any anterior.
El tràmit parlamentari dels dos nous impostos és imminent?
La feina està molt avançada, però hem de veure si cal fer algun ajust d’acord amb l’evolució que hi ha hagut en l’àmbit internacional. Tant l’impost digital com el de transmissions financeres estan sent objecte de discussió o en l’àmbit global i comunitari i hem de veure si caldria fer alguna mena d’ajust en el text normatiu.
Les pujades de les pensions i del salari dels funcionaris sumen una despesa addicional de 4.600 milions, mentre que la pujada en impostos que encara no ha aplicat elevaria els ingressos en 5.700 milions. Amb quin discurs es presenta a Brussel·les?
Aquestes mesures adoptades ja estaven previstes en el pla pressupostari que es va enviar a les autoritats comunitàries a la tardor. Era un compromís públicament assumit pel Govern central i, per tant, no hi ha cap dubte que calia complir-lo. Després de la borrasca Gloria crec que ningú no dubta de la importància d’adoptar mesures tant d’adaptació com de mitigació del canvi climàtic i, per tant, d’abordar aquestes inversions, públiques i privades, si volem que el nostre país compleixi els objectius internacionals i sobretot tingui un model de creixement sostenible.
L’objectiu de l’1,1% de dèficit és impossible, esclar...
Tan bon punt vam entrar a l’Executiu el juny del 2018 vam avaluar la viabilitat del camí legal vigent, i vam veure que no responia al que pot ser considerat realista.
Combinar la reducció estructural que demana la Comissió amb els criteris que planteja obliga a una negociació dura amb Brussel·les, oi?
Hem d’actuar dins el marc normatiu vigent. Aquest marc, el pacte d’estabilitat i creixement, té una sèrie d’elements metodològics que són qüestionables i que hem vingut qüestionant, perquè en essència es basen en variables que no són observables, conceptes que costen molt d’estimar i que si mirem enrere no es corresponen amb la realitat econòmica d’Espanya.
Serveix per a cap país?
Aquests dies ha parlat d’un repunt en el creixement: el considera episòdic o un canvi de tendència?
L’economia espanyola té una capacitat de resistència, de creixement, més equilibrada i més sostenible en el temps que en altres fases expansives. Les dades de l’EPA són francament positives perquè reflecteixen una taxa de creixement d’ocupació que continua sent pròxima a un 2%, alineat amb el creixement del PIB. És molt dual, però, no creu?
Hem vist que no només s’han creat gairebé 970.000 llocs de treball entre el 2018 i el 2019, sinó que a més ha augmentat la contractació indefinida i s’ha reduït la temporal. Continuem tenint importants desequilibris, la taxa d’atur continua sent molt alta i persisteix una notable dualitat que perjudica els treballadors amb contractes temporals.
I la dualitat geogràfica?
Les divergències entre les difede ministres, per reactivar el pacte de Toledo i abordar les reformes que puguin caldre per assegurar-nos que hi ha pensions dignes avui i també d’aquí vint i quaranta anys.
El Govern central manté el compromís d’actualitzar les pensions amb l’IPC?
Esclar! El nostre compromís amb el manteniment del poder adquisitiu és clar. Igual que és clar el de garantir la sostenibilitat del sistema.
Tenen pensat prendre mesures per pal·liar la situació, en espera que arribi el gran acord del pacte de Toledo?
Els pensionistes cobraran les pensions; el sistema està ben gestionat. No hi ha cap raó per fer les coses de manera precipitada, sense donar oportunitat abans que hi hagi un acord social i polític. Una de les paraules clau del nostre govern és diàleg: diàleg social, diàleg polític, diàleg amb els territoris...
“Des de l’Estat s’ha fet una gestió molt responsable”
“Hem de veure si cal fer cap ajust d’acord amb l’àmbit internacional”
“Ningú no dubta de la importància d’adoptar mesures d’adaptació i mitigació”