BARCELONA RECUPERA VELLS PROJECTES
L’aprovació del pressupost de Barcelona reobre la porta a transformacions urbanístiques de gran envergadura
L’acord entre BComú, ERC, PSC i JxCat per aprovar els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona d’aquest any permetrà rescatar vells projectes urbanístics pendents. Incloses al capítol 36, “Inversions de ciutat”, hi ha actuacions com la reforma de la Via Laietana, que ahir va ser tancada al trànsit i on es van organitzar activitats lúdiques.
L’acord entre BComú, ERC, PSC i JxCat que abans-d’ahir va permetre aprovar, per una majoria mai vista, els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona per a aquest any ha rescatat vells projectes urbanístics de què es parla fa molts anys, dècades en alguns casos, però que no s’acaben de materialitzar mai. Inclosos al capítol 36, “Inversions de ciutat”, aquest mandat tindran una altra oportunitat, si no és que acaben competint amb altres grans obres, com la reforma de la Meridiana fins a Fabra i Puig, que el govern municipal ja ha publicitat. La tria que hi ha tot seguit és una selecció d’alguns d’aquells projectes sèniors a què el consens dona una altra oportunitat.
VIA LAIETANA L’hora del carrer ‘intocable’
El Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2003-2007 ja preveia la “pacificació” de la Via Laietana. El 2008, la llavors regidora de Ciutat Vella, Itziar González, situava a la primavera del 2009 l’inici de les obres de reforma d’aquesta artèria que connecta l’Eixample amb el mar. El cert, però, és que fins ara cap govern no ha gosat abordar aquesta via intocable, un escenari freqüent del vull però no puc d’accions com la que es va dur a terme ahir mateix (el tancament al trànsit durant unes hores). El projecte dibuixat a finals de l’anterior mandat no convenç gairebé ningú, ni els partidaris d’una reforma radical que veten quasi completament el vehicle privat, ni els comerciants de la zona.
CASERNES DE SANT ANDREU L’impuls definitiu
Van deixar de ser operatives el 1998, però el futur d’aquests immensos terrenys no va començar a entreveure’s fins al febrer del 2004, quan van ser enderrocades i el Consorci de la Zona Franca (CZFB) va aconseguir la propietat després de pagar al Ministeri de Defensa 83 milions d’euros. Durant el temps que van estar abandonats, a dins seu hi van arribar a viure de manera irregular fins a un miler de persones. L’octubre
del 2005, el CZFB i l’Ajuntament van presentar el pla per alçar equipaments i dos mil pisos, la meitat dels quals protegits, amb la firma de l’arquitecte Manuel de Solà-Morales. Van començar les obres i es van construir alguns serveis, però la crisi immobiliària va paralitzar el desenvolupament del projecte, que va reprendre impuls en el passat mandat i que es pretén rematar al llarg d’aquest. La urbanització avança i ara es prioritzaran els habitatges dotacionals (152) i també en règim de cooperativa. El document signat pels quatre grups municipals parla d’“impulsar la construcció de fins a 1.200 habitatges els anys vinents” i de fer realitat una guarderia municipal. Al marge d’un poliesportiu, s’està traçant la nova rambla que vertebrarà la zona.
PASSEIG MARÍTIM ‘Non stop’: de l’escullera al Fòrum
Un passeig marítim sense interrupcions, des de la nova escullera, inaugurada l’any passat, fins al Fòrum i que es projecta fins i tot més enllà, cap a Badalona. Un altre d’aquells vells projectes que no s’acaben mai de fer realitat i que aquesta vegada sí que ha estat inclòs en l’acord pressupostari i també en el document de sortida del PAM 2020-2023 (no constava en el full de ruta de l’anterior mandat). Després de la gran operació quirúrgica preolímpica, que va dotar Barcelona de platges i parcs a la zona costanera, i de la urbanització del Fòrum, ha arribat l’hora de donar continuïtat a un dels principals atractius de la capital catalana?
COL·LECTOR DEL PARAL·LEL Treballar sota terra
La reforma del Paral·lel es va quedar a mitges després de les obres fetes durant el mandat de Xavier Trias. Les dues capçaleres de l’avinguda i les connexions amb la places de la Carbonera i d’Espanya van quedar paralitzades amb l’arribada dels comuns, malgrat que ja hi havia un projecte de reforma. Ara l’equip de govern té previst fer una actuació suau en aquests dos punts, per bé que en el compromís per als pressupostos d’aquest any l’únic
que s’hi ha inclòs és l’acabament de la tercera fase d’una altra obra eterna, la del col·lector. El retard en l’execució provoca inundacions al Paral·lel i a Ciutat Vella. La voluntat de l’Ajuntament és accelerar la feina d’aquesta conducció per acabar-la el 2023. Per això s’hauran d’invertir els 20 milions d’euros que s’han inclòs en els comptes municipals.
RONDA SANT ANTONI Eterna provisionalitat
La llarga durada de les obres de rehabilitació del mercat de Sant Antoni van convertir el tram de la ronda que desemboca en l’històric edifici en un espai condemnat a una llarga pena de provisionalitat. Primer van ser nou anys allotjant els envelats provisionals del mercat. Una vegada desmuntats, ara fa un any, aquesta frontera entre l’Eixample i el Raval va estrenar urbanització, també provisional i amb aquella estètica d’aparença infantil que tant s’estila a Barcelona des que governen els comuns i van començar a decorar superilles. La llosa que conforma el passeig central per als vianants hauria de desaparèixer per ser substituïda per una nova urbanització més verda i que consolidarà l’hegemonia del vianant i la bici. A finals de l’anterior mandat es va marcar el 2020 per començar les obres, que primer refaran el tram Urgell-Floridablanca i després arribaran a Universitat.
COLÒNIA CASTELLS Una reforma en quatre mandats
Les petites cases de la Colònia
Castells, delimitada pels carrers Entença, Taquígraf Serra, Montnegre i Equador, van començar a ser història el 2003 quan es va aprovar el pla de transformació urbanística. Els habitatges han anat desapareixent mentre es construïen nous edificis per reallotjar els afectats, els equipaments i les noves zones verdes, una operació urbanística a les
Corts que està a punt de culminar amb la segona fase, que no ha estat exempta de problemes i conflictes veïnals a causa de les expropiacions.
LA RAMBLA Una obra per a tota la dècada
Dijous l’Ajuntament va confirmar que les obres de reforma de la Rambla –una altra de les promeses de tots els programes electorals dels últims vint anys– no començaran fins al 2021. Perquè la nova rambla sigui una completa realitat encara falten com a mínim un parell de mandats. Hi ha projecte (el de kmZERO) des del 2017, però costa d’engegar-lo. L’acord pressupostari preveu començar la remodelació per la part inferior amb l’objectiu de donar continuïtat a la Rambla amb el passeig Colom i modificar el traçat de l’avinguda Drassanes. Abans s’haurà d’aprovar al ple municipal. A l’abril, poc abans de les eleccions, l’equip de govern ja ho va intentar, però en vista de la falta de suports va haver de retirar aquest punt de l’ordre del dia. El compromís pressupostari
de BComú, PSC, ERC i JxCat obre noves oportunitats.
MODEL El final de la condemna
A començaments d’aquest mil·lenni, els polítics ja prometien la imminent demolició del centre penitenciari. Es van signar uns quants convenis, paper mullat, fins que fa quatre anys el llavors conseller de Justícia, Carles Mundó, va obrar el miracle: va tancar el penal i va traslladar els presos. L’Ajuntament va aconseguir la propietat al cap de més de trenta anys de reclamar-la. Després d’obrir-la al públic i organitzar visites, ja ha licitat els primers treballs per eliminar algunes de les edificacions i permetre construir-hi habitatge, equipaments i zones verdes. Tot plegat mentre es preserva el panòptic i es creen nous usos i activitats. El projecte de reurbanització, després d’uns quants processos participatius, ha experimentat constants variacions fins que al final es va acordar crear 7 equipaments i 150 habitatges públics. En aquesta operació l’Ajuntament de Barcelona hi invertirà 47 milions d’euros. L’acord pressupostari, no obstant això, només parla de construir-hi el pavelló poliesportiu.
TORRE DEL FANG Com una casa de pagès
Data del segle XIV, tot i que els orígens es remunten al segle XII. La pressió veïnal ja la va salvar de l’excavadora el 1984, any en què va ser adquirida per l’Ajuntament. Va tenir un ús relatiu fins al 2000, quan les obres de l’AVE van estar a punt de tornar-la a condemnar. Una altra vegada, els veïns van aconseguir preservarla. El 2008 l’Ajuntament va tornar a comprometre-s’hi i Adif va arribar a invertir 5 milions d’euros en la preservació. Va estar integrada al projecte del gran parc vinculat a l’estació de la Sagrera que encara està per fer. I, a falta d’estació, l’oblit. Fins quan? El pacte quadripartit per als pressupostos municipals ha tornat a recordar aquesta masia incloent-hi el compromís de rehabilitar-la i de posar-la en funcionament durant aquest mandat reconvertida en un espai dedicat a la memòria agrícola de Barcelona.