Sofia Kenin
Tennista
La tennista estatunidenca d’origen rus (21) va conquerir el seu primer Grand Slam a Austràlia, on va mostrar una gran resistència mental per remuntar un partit que Garbiñe Muguruza tenia ben encarrilat.
“Sofia, Sofia! Un petó més, un petó més!”. La Sofia mirava i no acabava de creure on era, però li demanaven petons i els feia. Els feia sobre la brillant superfície metàl·lica del Daphne Akhurst, el trofeu que rep la campiona de l’Open d’Austràlia. Només havien passat 15 minuts des que una doble falta de Garbiñe Muguruza l’acabés de confirmar com a guanyadora de la final, i la nordamericana de 21 anys estava sola i davant un embolic de fotògrafs que li reclamaven la millor imatge. I la millor imatge, semblaven coincidir tots, era la de Sofia Kenin besant el trofeu que acabava de guanyar.
Rafael Nadal els mossega i Sofia Kenin els besa, però tots dos criden “som-hi!” i estrenyen el puny durant els partits. Així, a còpia de crits i reaccions sanguínies, però sobretot amb un tennis que brolla fàcilment de la seva raqueta, Kenin es va imposar 4-6, 6-2 i 6-2 en dues hores i dos minuts per desbaratar el pla de Muguruza. Perquè si es tenien en compte dos aspectes, la història havia de ser una altra: es confiava en l’experiència de Muguruza, ex-número u del món i campiona de Roland Garros i Wimbledon, i en el que feia en el torneig, on va mostrar una important autoritat tennística. Però va pesar més un altre aspecte: Kenin. La diminuta nord-americana amaga un volcà. Aquesta setmana el New York Times ha definit amb encert el seu estil: “Va a la jugular”. En aquest mateix reportatge es recordava una frase seva als 6 anys: “Seré número u del món”.
Ja és la setena, un salt de vuit posicions gràcies al seu brillant triomf. Muguruza escalarà de la posició 32 a la 16, i tot i que ningú no li treu la frustració de no haver sumat el tercer gran títol, l’espanyola va ser capaç de tenir certa perspectiva després de la derrota: “El que em demostren aquests resultats és que el que faig funciona. No és senzill començar un any amb equip nou i fer una final de Grand Slam”.
Una manera de destacar l’encert de contractar Conchita Martínez, perquè en les dues setmanes de Melbourne Muguruza va tornar a exhibir una sèrie de senyals distintius del seu joc que s’havien difuminat les últimes dues temporades. El bon servei n’és un, el fet de tornar a manar des del fons, un altre, i el de construir els punts amb intel·ligència per tancar-los a la xarxa, un més. Ahir el problema va ser que aquells senyals distintius no van aparèixer.
Que Muguruza tanqués el partit amb una doble falta va ser la millor síntesi de les vuit que va cometre al llarg del partit i de tots els dubtes i pressions amb què va carregar. “La veritat és que he servit malament, no m’esperava que el meu servei fos tan a fora”, va admetre l’espanyola.
Un cop es va alliberar dels nervis, Kenin va començar a dictar el joc. Propietària d’un tennis que es basa a impactar d’hora la pilota, la nordamericana recorda en part Martina Hingis, que marcava el ritme i decidia angles des del fons amb una facilitat evident. I Muguruza es podrà culpar pel que no ha fet en una final que s’ha jugat a sostre tancat a causa de la pluja, però cal mirar més enllà, buscar entre la pluja de “som-hi!”, punys estrets i gestos d’energia per entendre com va funcionar el partit. La lupa, posada al cinquè joc del tercer set, hi ajuda: quan Kenin servia, Muguruza es va convertir en espectadora. No va poder fer res, perquè la seva rival va encadenar tres errades i va quedar 0-40, però després va acumular cinc encerts –dues dretes guanyadores, dos revessos guanyadors i un punt directe– i es va avançar 3-2. “Va ser un moment clau”, diria Muguruza. Clau, sí, però no va estar mai a les seves mans: era Kenin la que s’equivocava i encertava.
Aquest va ser el principal problema de l’espanyola: no estar al comandament. I així, encara que de vegades és possible guanyar un partit, és improbable emportar-se una final de Grand Slam. I tot i que a que Muguruza se la va veure emocionada durant el lliurament de premis, va cridar especialment l’atenció el seu somriure franc, el mateix que no havia exhibit les dues setmanes del torneig i que sí que es recordava com un agradable senyal distintiu al llarg dels primers anys de la seva carrera. Et veurem novament somrient i feliç com eres abans?, li va preguntar un periodista italià. I Muguruza, segurament sense voler parlar d’això després de perdre una final, però afrontant la pregunta, va revelar l’enigma del seu gest petri i fred aquests últims temps: “M’ho estic prenent amb calma després d’aquests dos anys en què els mitjans han estat durs amb mi. Avui la gent dirà bones coses de mi i la setmana que ve coses dolentes si perdo. És com si em sentís menys entusiasmada amb com funcionen algunes coses”.
BON BALANÇ DE MUGURUZA “El que faig està funcionant; no és senzill tenir un equip nou i arribar a una gran final”
UNA NOVA CAMPIONA Kenin, de 21 anys, amaga un volcà a dins, i amb 6 va afirmar: “Seré número u del món”