El terratrèmol silenciós
La transformació d’una Unió Europea minvada per la sortida del Regne Unit és inevitable
Vostè no ho nota, però ha passat una cosa greu. Li han parlat del tema, ha vist arriada la Union Jack arriada i els líders europeus amb posat greu que combinaven mals pronòstics sobre la navegació solitària que emprèn el Regne Unit amb tocs d’alerta i crides a la unitat dels 27 que queden. Però, com que en el dia a dia no es percep, ni s’advertirà fins al gener del 2021, l’impacte sembla menor. No ens enganyem, és un terratrèmol polític i, de moment, un terratrèmol silenciós.
Se’n va el país que durant 47 anys s’ha mostrat com un soci incòmode, que tant va impulsar el mercat únic com va frenar la integració política i es va apartar de l’euro com del dimoni. Un país molt pragmàtic, “amb una visió clara dels temes econòmics”, defineix la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que reconeix que es tracta d’un Estat “no sempre fàcil”, tot i que la veritat és que els altres 27 tampoc no ho són.
En un club acostumat a créixer, amb sis ampliacions que l’han portat dels sis membres inicials fins als 28 socis, per primera vegada algú se’n va i és un dels grans. La mossegada a la Unió Europea és significativa. Se n’ha anat el 13% de la població, que queda per sota dels 500 milions d’habitants, i el 14% del PIB. També es perd un soci amb estatus de potència, amb armament nuclear i seient permaal nent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, alguna cosa que a la UE ara només té França.
El sotrac és fort i les conseqüències són serioses. Angela Merkel reconeix que és una ruptura per a Europa. És la mateixa cancellera que fa poc va advertir que també és el naixement d’un competidor, algú amb qui caldrà negociar. I com va dir Arancha González, la ministra espanyola d’Afers Exteriors, no serà una negociació entre amics.
“En negociacions comercials no hi ha amics, hi ha interessos que s’han de defensar”, va dir la ministra, que sap perfectament de què parla, ja que ha fet tota la carrera professional al món del comerç.
Mentrestant des de París arribava un toc d’alerta. “És un senyal d’alarma històric”, va dir el president francès, Emmanuel Macron, assenyalant la indispensable reflexió i reacció que ha de fer la UE. Reacció per impulsar reformes, reflexió sobre “on poden conduir les mentides a les nostres democràcies”, referència a la campanya dels brexiters al referèndum del 2016, farcida de falsedats i exageracions que va conduir al resultat que desitjaven.
Amb la sortida del Regne Unit el centre geogràfic de la Unió Europea ha canviat i s’ha traslladat cap sud-est, a Gadheim, un poble de 80 habitants de Baviera. És un moviment lleuger en termes geogràfics, molt més pronunciat al terreny polític.
Conscients del repte, divendres els tres presidents de les institucions europees van llançar un missatge d’unitat als 27 per afrontar el que qualifiquen de nova era, en què no només perden un soci sinó que els apareix un nou competidor. “En una època de competència entre grans potències i geopolítica turbulenta, la mida importa.
“Ara ve el més difícil”, avisen des de Brussel·les, referint-se a la negociació sobre la futura relació
“És un senyal d’alarma històric”, adverteix Emmanuel Macron, mentre que Angela Merkel parla de ruptura
Cap país per si sol no pot frenar el canvi climàtic, trobar solucions per al futur digital i fer-se sentir en un món amb una cacofonia creixent”, mantenen Von der Leyen, Michel i Sassoli.
És el que intentarà fer una Unió Europea minvada que, com a primer pas, haurà de negociar la relació amb el Regne Unit país tercer, i amb un marge de temps escàs, onze mesos fins a final d’any. “Ara ve el més difícil”, auguren algunes veus a Brussel·les, que no només destaquen la brevetat del termini, sinó també la por que Boris Johnson intenti crear un Singapur al Tàmesi, amb referència a un model de baixos impostos i economia escassament regulada per competir amb la zona euro a només 30 quilòmetres de les seves costes.
Demà el negociador europeu, Michel Barnier, farà pública la proposta de directives per afrontar la negociació amb el Regne Unit, però hi ha alguns principis molt clars. Un és el de zero aranzels i zero quotes, per assegurar la lliure circulació de mercaderies, sempre que també hi hagi zero dúmping, amb referència a evitar qualsevol competència deslleial. En aquest sentit, des de Brussel·les es vol una relació com més estreta millor, però advertint que hi ha un vincle directe entre el grau d’adequació a les regles europees i el d’obertura del mercat.