El toc McConnell
El cap de la majoria conservadora al Senat va ajornar el vot exculpatori de Trump per una revolta interna dels republicans
Cares de pòquer i sorpresa després de saber la notícia. Que Mitch McConnell demana endarrerir el vot final de l’impeachment per a dimecres?”, es van preguntar els analistes.
Què amagava? Aquesta estratègia del gran manefla dels republicans no els podia passar pel cap. McConnell, cap de la majoria conservadora al Senat, ha gestionat els temps del procés, blindant el president Donald Trump, amb la intenció que això acabés com més aviat millor. Dijous va comunicar al grup que, una vegada es descartés la citació de testimonis divendres, tot seguit procedirien al tràmit per exculpar el president el matí de dissabte, a tot tardar.
Hi havia un objectiu clar, que era que Trump arribés al discurs sobre l’estat de la nació dimarts que ve amb les mans lliures per proclamar que mai de la vida a la història dels Estats Units no hi ha hagut més bon president.
I de sobte McConnell, més trumpista que Trump segons els seus detractors, a qui també anomenen Moscow Mitch, donava un altre gir a la maneta.
Desconcert total. Un farol? Va sorgir una primera interpretació. La Casa Blanca havia demanat més temps perquè els seus advocats poguessin preparar els arguments de conclusions. Però aquests advocats, des del parquet del Senat, ho van desmentir. Ells volien que això s’acabés ja, encara que calgués una altra sessió maratoniana i amb nocturnitat.
Una vegada garantit que els demòcrates no disposaven de vots per forçar la citació de testimonis o la petició de més documents –només hi va haver dos “trànsfugues” conservadors, Mitt Romney i Susan Collins, i en necessitaven un parell més–, el pas de les hores va descobrir que McConnell s’enfrontava a una rebel·lió interna. Havia aconseguit mantenir la unitat durant la ruta i, gairebé al final, emergia la tensió.
Els sectors durs treien fum. Res de retards, l’exculpació no havia de ser imminent. Però, d’altra banda, els republicans més moderats, a qui els costa més d’acceptar la peculiar idiosincràsia de Trump, no volien que l’absolució arribés de nit, a l’esquena dels ciutadans. Això donaria més artilleria als demòcrates i, al seu torn, aquests senadors es quedarien sense ni un xavo, sense poder explicar la seva postura als electors. En aquest col·lectiu hi ha aquells que es juguen l’escó al novembre i els seus districtes estan en territori progressista.
La nova programació facilitarà que, a més de les conclusions, els senadors disposin de dilluns i dimarts per expressar-se. No són pocs els que consideren que Trump va cometre l’ofensa de retenir l’ajuda a Ucraïna per pressionar aquest país en la investigació contra l’exvicepresident Joe Biden, llavors líder entre els demòcrates en la cursa electoral del 2020. Tot i això, aquests republicans no creuen que sigui tan dolent com per fer fora el president dels EUA.
“El Senat ha donat l’esquena a la veritat, això és una impostura de judici”, va bramar Chuck Schumer, cap de la minoria demòcrata a la Cambra.
Molta gent ho veu com una capsa de Pandora, que Trump ha obert i que estableix un precedent perquè el president se salti les lleis i l’ètica. Però els republicans, malgrat les seves reserves, han vinculat el seu futur i la seva fortuna al president. No sigui que els tuitegi i els arruïni.
Hi ha analistes que veuen l’absolució com un precedent perquè el president se salti la llei