Repte independentista a les urnes
La relació entre els socis del Govern està trencada, però admeten que s’hauran d’entendre Puigdemont demana confiança i tranquil·litat per reordenar JxCat en ple ball de candidats ERC anirà de “trencaglaç” a la recerca d’un front sobiranista que afegeix
En plena crisi de Govern, Oriol Junqueras va deixar dimarts la nova targeta de visita d’ERC a la mà del president Quim Torra: “Cal governar per a tothom”. Per a ERC, la defensa de l’acta de diputat del president es convertia en una cosa secundària davant l’aprovació dels pressupostos, i la votació del 4 de gener, en què l’independentisme apuntalava Torra, quedava relegada. La presència dels presos independentistes al Parlament per comparèixer a la comissió d’investigació del 155 va propiciar una treva pública entre JxCat i ERC, però les seves intervencions van ser determinants. No només la de Junqueras, que certificava el comiat d’ERC a l’estratègia de confrontació desplegada per Torra i Carles Puigdemont, sinó també la de Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull demanant unitat en públic i responsabilitat amb els pressupostos en privat.
El president havia anat recollint opinions al si de JxCat sobre com sortir de l’atzucac a què havia conduït la seva decisió de mantenir la pancarta dels presos al balcó de Palau i la inhabilitació com a diputat imposada per la Junta Electoral Central i avalada pel Tribunal Suprem. La solució “pressupost i eleccions” es va pactar aquella mateixa nit a la Casa dels Canonges en un sopar que situava un nou marc de joc en què van estar absents part del nucli dur de Torra –Laura Borràs no va participar en la negociació– i aspirants a presidenciable per JxCat. El Govern ha de transitar almenys dos mesos mentre es tramiten els comptes al Parlament i no hi ha canals de comunicació fiables. Però hi ha més incògnites.
La primera és la data de les eleccions. A la reunió de JxCat a Canonges es va decidir que la convocatòria seria després de l’aprovació dels pressupostos, però no la immediatesa. En la decisió hi intervindrà el calendari de la Sala Segona del Suprem, que ha de resoldre sobre el recurs de Torra a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però també el debat intern de JxCat. “Ho controlarem nosaltres”, afirmen. A ERC, la percepció és que Torra no només vol convocar les eleccions, sinó ser encara en el càrrec el dia de la votació.
L’altra incògnita són els presidenciables. A ERC el terreny és net i, descartada la batalla amb Roger Torrent, en els pròxims dies l’executiva proposarà Pere Aragonès per formalitzar la candidatura, tal com es va fer en el seu moment amb Junqueras. Mentrestant, a JxCat Puigdemont continua esfullant la margarida, tot i que ha demanat “confiança” i “tranquil·litat” als seus col·laboradors. El missatge és que els primers contactes per reordenar l’espai postconvergent “van bé”.
En les últimes setmanes l’expresident i el seu equip han repassat les opcions sobre la taula, els pros i contres de cada alternativa. El PDECat ha reforçat el paper dels seus alcaldes estrella, Marc Castells i Marc Solsona, tapant la consellera Àngels Chacón, i també hi ha autodescarts com el d’Elsa Artadi. La diputada i regidora per Barcelona defensa que no pot anar canviant de costat de la plaça Sant Jaume cada vegada que hi hagi una convocatòria electoral, però no renuncia en cap cas a anar a la llista per apuntalar el grup en el Parlament, tal com ha fet en les negociacions fallides dels últims dies amb ERC. El tàndem Damià Calvet-Miquel Buch han posat el seu full de serveis sobre la taula per intentar posar ordre entre les diferents “ànimes” de JxCat, i Jordi Puigneró es posa “a disposició” per al que calgui. Al contrari, a Laura Borràs li pesa la causa judicial fins i tot a les travesses internes de JxCat. “L’important no és ser el primer d’aparèixer, sinó arribar el primer al final”, comenten amb sorna entre els aspirants.
La tercera incògnita és com batallar pel mateix espai electoral sense trencar tots els ponts que facin possible una col·laboració posterior. ERC ja ha practicat a les eleccions generals defugint els retrets de JxCat, però un dels arguments dels postconvergents serà el “que torna el tripartit”, segons admeten membres del Govern. A l’entorn de Puigdemont afirmen que la col·laboració no ha funcionat i que caldrà buscar “una nova manera de relacionar-se”. Ara el problema són les “dagues voladores” de la campanya, encara que la intenció inicial sigui aparèixer com a “banderers de la unitat” i es consideri recuperada la carta de la
EL PUNT DE PARTIDA Una enquesta d’ERC situa el PSC en segona posició gràcies a la caiguda de Cs
ELS PRESIDENCIABLES Aragonès apuntala la candidatura amb els pressupostos mentre Puigdemont medita
“responsabilitat” després d’un any i mig ancorats en el no surrender. De fet, hi ha qui veu un plantejament “d’allò més convergent” que els permetrà “plantar cara” a ERC. “Al final, serà una batalla pel pragmatisme”, assenyalen els republicans.
Però al quarter general d’Esquerra del carrer Calàbria no s’immuten. A la direcció es parla de ser “trencaglaç” assumint riscos per obrir pas a les vies de negociació en el conflicte polític i “ciment” per propiciar acords, com el pacte pressupostari que ha alineat JxCat i els comuns. La seva campanya s’apuntalarà sobre aquests dos eixos en un intent de posar en relleu la “utilitat” del seu vot davant del de JxCat. Per als republicans, del que es tracta a les pròximes eleccions és de fer possible un “front ampli” a favor del dret d’autodeterminació, i això suposa reproduir l’acord dels comptes. I amb un somriure citen les alcaldies de Tarragona i Lleida, conquerides per ERC al maig, on l’aliança amb JxCat i els comuns facilita el govern republicà.
El discurs independentista s’obrirà a nous espais fugint de la retòrica: “Cal recuperar el prestigi de les institucions i que el president ho sigui de tot el país”, afirmen. “Sense renúncies, però sense desatendre el dia a dia”.
Al contrari, asseguren que no hi ha acord possible amb el PSC i fins i tot que la relació amb el PSOE és més fluïda que amb els socialistes catalans. La campanya els separarà encara més perquè el PSC busca aglutinar el vot que fuig de Cs i els republicans estan disposats a plantar-se davant de cada “prova” que els posi el Govern de Pedro Sánchez com ara la suspensió i recuperació en menys de sis hores de la taula de diàleg entre governs.
El punt de partida és favorable per a ERC. Les enquestes internes els donen la victòria assolint uns 37 escons, però la batalla pel segon posat obliga a mantenir dues línies de defensa a la rereguarda. Els socialistes podrien ser la segona força amb uns 28 escons gràcies al daltabaix de Cs, mentre que JxCat es quedaria al voltant dels 25, per a glòria de la CUP, que tornaria als deu escons. Els sondejos solen trair ERC a les urnes, però a les últimes generals els republicans ja van donar símptomes de tenir estabilitzat el seu electorat. Així que ara la direcció treballa, a falta de l’efecte dels candidats, amb certes garanties.