Viatge a les pròximes catalanes

ERC parteix com a favorita, però JxCat escurça distàncies i la majoria nacionalista resisteix

Qui guanyarà les pròximes eleccions catalanes? La resposta a aquesta pregunta ha adquirit el segell d’urgent perquè la convocatòria dels comicis autonòmics ja està molt a prop. És veritat que la divisió del moviment independentista català fins i tot ha arribat a la data de la cita electoral. I només Quim Torra en té la clau. Tot i això, la pugna que s’ha viscut l’última setmana entre les dues forces sobiranistes principals ha dinamitat els calendaris de partida. Fa uns mesos ERC semblava que preferia celebrar els comicis més aviat que tard, mentre que JxCat apostava per guanyar temps a fi de reconstruir-se.

En conseqüència, si la divisió independentista fa inevitables les eleccions a curt termini, la mateixa convocatòria electoral pot alterar sensiblement els pronòstics dels sondejos. En quina direcció? La resposta l’ofereix la tendència, més que no pas la foto fixa d’una enquesta. I els últims baròmetres del CEO es van fer encara sota l’impacte mobilitzador de la sentència del Suprem. Així i tot, aquells sondejos semblen coincidir amb la correlació que van donar les eleccions espanyoles del 10-N, ja amb el trencaclosques sobiranista per complet gràcies a la presència de la CUP. L’extrapolació de l’escenari de les últimes generals a unes catalanes atorgaria un avantatge de deu escons a ERC (35 davant 25 per a JxCat), que el baròmetre de tardor del CEO redueix a vuit (39 davant 31). Això sí, el pronòstic d’aquest darrer sondeig dibuixa una súpermajoria absoluta independentista inèdita, d’entre 76 i 8,0 escons (de sis a deu diputats més que ara i que el nacionalisme català només ha superat en dues ocasions, i abans de la seva mutació secessionista).

En qualsevol cas, la perspectiva d’una victòria d’ERC es veuria avalada pel fet que els republicans s’han imposat als postconvergents en totes les eleccions generals celebrades des del 2015 (amb un avantatge de més de mig milió de vots a les legislatives de l’abril del 2019). Amb tot, la història es podria tornar a repetir a les autonòmiques per al partit que lidera Oriol Junqueras, que ja va perdre contra pronòstic a les catalanes del 2017 i que també ho va fer ales europees del maig, quan Puigdemont es va imposar al líder d’ERC per més d’un quart de milió de vots (un fet que suposaria un avantatge de 12 escons per a JxCat en un hipotètic Parlament). Podria tornar a passar el mateix ara? Al cap i a la fi, l’atmosfera de divisió política i deteriorament institucional que envolta l’independentisme està deixant l’escenari molt obert. I el fet que Junqueras no pugui encapçalar la llista d’ERC, mentre que Puigdemont sí que podria liderar la de JxCat, dinamita qualsevol pronòstic fonamentat exclusivament en la contraposició de sigles sense candidats definits. A més a més, la tendència que dibuixen els successius sondejos impulsa la incertesa.

Concretament, l’evolució del vot l’últim any (vegeu el gràfic adjunt)

PUGNA INDEPENDENTISTA L’avantatge d’Esquerra al març era del voltant de 20 escons, però de només 7 al desembre

revela l’estancament a la baixa d’ERC, en paral·lel a una recuperació de JxCat que ja es va reflectir en el trànsit entre els resultats del 28 d’abril i el 10 de novembre. Si als comicis de l’abril l’avantatge d’Esquerra sobre els postconvergents superava els 12 punts, als de novembre havia tornat a caure per sota.

I aquesta mateixa deriva s’aprecia en les enquestes del CEO. Al baròmetre de primavera el partit de Junqueras s’acostava a un 30% dels sufragis, cosa que es traduïa en una expectativa de fins a 43 escons, mentre que la formació de Puigdemont es quedava per sota d’un 15% de les paperetes i a gairebé 20 diputats de distància. Aquell pronòstic deixava JxCat en la quarta posició, al darrere de Cs i el PSC en nombre de sufragis.

En canvi, al baròmetre de tardor ERC havia caigut gairebé tres punts en quota de vot i havia perdut fins a cinc escons, en contrast amb l’evolució de JxCat, que havia sumat més de quatre punts i entre set i nou diputats (de manera que la distància entre les dues forces s’havia reduït a una forquilla mínima de set escons).

En cas que es mantingui aquesta tendència, no és impossible que els postconvergents acabin atrapant els republicans, atès el caràcter volàtil de l’electorat independentista. En la majoria d’escenaris, Esquerra i JxCat continuarien reunint més escons que el conjunt de les forces no nacionalistes, però continuarien depenent de la CUP per arribar a la majoria absoluta al Parlament.

Enfront, el primer partit de l’oposició seria el PSC, que creix però que ara com ara no aconsegueix depassar la barrera del 20% dels sufragis, seguit de Podem. L’espanyolisme, per la seva banda, assistiria a la caiguda de Ciutadans i a una reordenació del vot, amb la irrupció de Vox i l’arribada de Catalunya Suma. Però, com sempre, la mobilització de cada electorat tindrà l’última paraula en el desenllaç final.

PRONÒSTICS SENSE LÍDERS Junqueras no pot ser candidat d’ERC, però Puigdemont sí que ho podria ser de JxCat