Sánchez i les eleccions catalanes
Sánchez es veurà amb Torra al Palau de la Generalitat per evitar que JxCat acusi ERC d’ingenuïtat davant un PSOE que dona allargs al diàleg. Independentistes i socialistes van amb peus de plom. S’hi juguen molt, a les eleccions catalanes.
No és la primera vegada que Pedro Sánchez visita el Palau de la Generalitat. Ho va fer com a líder del PSOE el 2016, quan es va entrevistar amb Carles Puigdemont. El llavors president també va rebre sense fotografies el secretari general socialista el 2017 i el va animar sense èxit a presentar una moció de censura amb Podem per desallotjar Rajoy de la Moncloa. Sánchez hi tornarà dijous vinent per veure’s amb Quim Torra.
Des de l’etapa de Zapatero que un president del Govern central no anava a la seu de la Generalitat. També ho van fer Felipe
González i Adolfo Suárez .Ni Aznar ni Rajoy van trepitjar Palau mentre van estar en el poder. Tot i això, de la visita de Sánchez a Torra se n’espera poca cosa.
El president del Govern central considera que la cita serà un exercici estèril després que Torra donés la legislatura per liquidada i obrís el compte enrere de les eleccions, per bé que sense assenyalar-ne la data exacta. La primera reacció després de l’anunci del president català va ser suspendre la trobada. Amb tot, l’entrevista no és més que la condició que va posar ERC per inaugurar la taula de diàleg entre els dos governs. Així doncs, els republicans van reclamar a la Moncloa que rectifiqués. Per a ERC és imprescindible mantenir JxCat al costat del diàleg amb el Govern fins a les eleccions. Si la taula fracassa, que no sigui imputable al candor d’Esquerra, sinó als dos partits independentistes.
Si Sánchez anul·lava la seva visita al Palau de la Generalitat Torra i JxCat tindrien l’excusa perfecta per acusar els republicans de ser uns passerells que s’han deixat enganyar per un PSOE que a la primera oportunitat dona allargs al diàleg. Per tant, la Moncloa va recular immediatament. El trànsit fins a les eleccions catalanes serà complicat de gestionar per a Sánchez, que necessita el suport d’ERC als pressupostos per garantir-se el primer tram de la legislatura. Al Govern de coalició li convindria que Torra les convoqués com més aviat millor, a primers de juny, a fi d’aclarir el calendari i aprovar els comptes de l’Estat, però és molt possible que els interessos de Puigdemont vagin en sentit contrari. Ara mateix JxCat té pocs al·licients per anar a eleccions. En canvi, el pas dels mesos sense que hi hagi avenços substancials en el diàleg amb el Govern central pot servir per acusar ERC d’ingenuïtat en la seva aposta per la via pragmàtica.
Sánchez està disposat a proposar uns pressupostos que tinguin un ampli suport social a Catalunya i també està decidit a canviar el Codi Penal per rebaixar les penes per sedició (la seva tramitació requereix entre cinc i nou mesos), a més d’intentar atenuar el front judicial per mitjà de la Fiscalia. I espera que això faciliti el suport d’ERC. En canvi, serà més difícil que la taula de diàleg doni resultats a curt termini. Tot i així, per als republicans és essencial que aquest fòrum avanci mínimament per tal d’avalar la seva estratègia d’acostament abans de lliurar la mare de totes les batalles electorals amb JxCat.
Els socialistes també miraran de rendibilitzar la seva actitud conciliadora envers el conflicte català per millorar els seus resultats al Parlament. De la visita a Torra no se n’esperen resultats, però Sánchez aprofitarà per veure’s amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta de la Diputació, Núria Marín, dues cites a què la Moncloa donarà rellevància. El Govern vol impulsar la bicapitalitat de Barcelona, una idea llançada al seu dia per
Pasqual Maragall. El president valencià, Ximo Puig, s’expressava així fa uns dies a Madrid: “La redistribució de poder serà bona per als diferents territoris i per al conjunt d’una Espanya que no acaba a l’M-30, l’M-40 o l’M-50...”. En un context que les institucions madrilenyes són la punta de llança de l’oposició de la dreta.
Tant el PSC com ERC hauran de lluitar els pròxims mesos contra el fantasma del tripartit, que els perjudica a tots dos. I aquest serà un dels espantalls que sacsejarà JxCat, ja que porta implícit el retret cap a ERC de trair la causa independentista. El cert és que, si sumés un tripartit d’esquerres, en cas que els republicans, com esperen, guanyessin les eleccions, tindrien al davant una elecció difícil entre l’aliança d’esquerres o la repetició d’una majoria independentista. Sens dubte, aquests comicis catalans seran decisius per al futur de l’Executiu forjat per Sánchez i