Cuixart insta l’independentisme a “no generar frustracions”

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, avisa l’independentisme que “no es poden generar frustracions” que “porten a la desorientació permanent”, i apunta que “fins que no torni la generositat serà impossible avançar”.

En una carta des de la presó de Lledoners (Bages) als socis d’Òmnium Cultural, Cuixart es refereix així a l’anunci d’eleccions a Catalunyaa

després de la crisi entre JxCat i ERC, i fa una crida a la unitat de l’independentisme i a segellar grans consensos.

“Que la repressió vol dividir els que lluiten és un dels principals aprenentatges d’aquests últims anys. La realitat ens demostra cada dia que per fer front als poders de l’Estat és inajornable una estratègia compartida de país, tan valenta com inclusiva”, apunta Cuixart. “La gent hi és, però no es poden generar frustracions que ens duen a una desorientació permanent. El problema no són les eleccions, sinó la falta de sentit d’Estat i la lluita partidista. Fins que no torni la generositat serà impossible avançar”, avisa, i subratlla que la ciutadania catalana es mereix “coherència i altura de mires”.

En aquest punt, Cuixart garanteix que Òmnium Cultural “sempre treballarà pels grans consensos, per ser més i més determinants sense deixar-nos ningú pel camí”, per no “renunciar mai al diàleg ni a la confrontació democràtica mentre l’Estat alteri majories democràtiques i vulneri els drets humans”, subratlla.

“Rebutgem l’indult i qualsevol mesura o xantatge, per més que pretengui condicionar un permís, que impliqui renunciar a la lluita per l’autodeterminació mitjançant l’exercici de drets fonamentals”, assegura Cuixart.

Precisament, divendres es va donar a conèixer un escrit de la Fiscalia en què s’oposa, davant el jutjat de vigilància penitenciària, al permís de 72 hores que la presó de Lledoners ha proposat per a Cuixart, ja que considera definitiu que no s’hagi penedit i que digués que “ho tornaria a fer”, a més

El president d’Òmnium demana una estratègia conjunta “per fer front als poders de l’Estat”

d’assenyalar que manté “distorsions cognitives resistents al canvi”.

Finalment, Cuixart agraeix tota “la complicitat i tendresa” rebudes, i comenta que el seu primer permís penitenciari li ha permès “abraçar família i amics”, “carregar piles” i aferrar-se al convenciment que la seva actitud té “tot el sentit del món”.