El viatge del terror minut a minut
La policia francesa reconstrueix en detall el camí dels terroristes fins al 17-A
La investigació policial no ha aconseguit trobar cap connexió internacional
L’Audiència Nacional ha tret a la llum tota la cooperació internacional que va rebre des del mateix dia que es van perpetrar els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Catalunya. Des del primer moment, les autoritats franceses, belgues i marroquines van treballar colze a colze amb els investigadors espanyols per reconstruir tots els passos dels terroristes i buscar possibles vincles amb altres cèl·lules estrangeres. El contingut que van anar aportant les autoritats policials i judicials d’aquests països a la justícia i la policia espanyola forma part del sumari dels atemptats.
Fins que el jutge no ha conclòs el sumari, només estava a disposició del fiscal, el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i el CNI. La Vanguardia ha obtingut la informació enviada a través de les diverses comissions rogatòries, en què es van detallar els moviments del líder de la cèl·lula, Abdelbaki es Satty, els seus últims viatges, números de telèfon, converses, reunions o cites a l’estranger. També s’ha reconstruït les sortides d’altres membres de la cèl·lula. Crida l’atenció la precisió amb què tan sols pocs dies després dels atemptats, la policia francesa ja havia fixat cada pas d’Omar Hichamy i Younes Abouyaaqoub durant la seva estada a París els dies 11 i 12 d’agost del 2017, pocs dies abans de la matança.
El primer atestat de la policia francesa és del 18 d’agost del 2017, seguit d’altres del 21 d’agost i 11 de setembre, entre altres, en els quals es detalla cada un dels seus moviments, fins i tot amb fotografies obtingudes de les diverses càmeres de seguretat repartides per la ciutat i als seus comerços. Hi ha imatges d’ells en els peatges així com en els pòrtics de duanes, a més de càmeres de control de velocitat de l’autopista, que permeten determinar la seva hora de passada; o fotografies obtingudes de les càmeres de seguretat de l’hotel on es van allotjar.
No només això: també hi ha un àlbum de fotografies obtingudes de les càmeres de videovigilància de la botiga Fnac, on van comprar una càmera fotogràfica, i dels diversos pàrquings pels quals van passar. Però és que, a més, a través de les BTS telefòniques, els van geolocalitzar durant cada segon de la seva estada per París. La policia francesa va aconseguir aquelles dades així que van ser informats per les autoritats espanyoles de la comissió dels atemptats. Els investigadors espanyols tenien els números de telèfon dels terroristes, les matrícules de cotxes utilitzades i diversa informació obtinguda del xalet d’Alcanar (Montsià), que va explotar hores abans dels atemptats i que de fet va precipitar la matança.
Per això els investigadors van poder reconstruir en detall el que va passar dies abans dels atemptats a Barcelona i Cambrils. Aquestes dades es van anar enviant als tres cossos policials, i ells, al seu torn, van anar elaborant els seus atestats per lliurar-los a l’Audiència Nacional. De fet, en alguns dels seus informes, els Mossos d’Esquadra recullen tota aquesta documentació, cosa que els va permetre identificar el trajecte amb cotxe que van fer els dos membres de la cèl·lula. Aquests van utilitzar targetes de crèdit per pagar i això va facilitar encara més saber per on es van moure. Així mateix, la policia francesa va interrogar els responsables dels establiments i les persones que els van atendre. Aquestes dades demostren que només es va saber on van ser i què van fer quan va arrencar la investigació després dels atemptats.
Però, a més, tota aquesta cooperació internacional va ajudar a desxifrar possibles ramificacions internacionals. Durant aquests més de dos anys, policies de diversos països han estirat el fil per si Es Satty hauria rebut instruccions des d’algun lloc d’Europa però els resultats no han estat concloents. Han investigat els seus nexes a Bèlgica, al Marroc i fins i tot amb Hajar Abrini, detinguda per les autoritats gregues per un delicte de terrorisme investigat a Bèlgica, que va sortir de Barcelona precipitadament hores abans de l’atemptat. En una informació remesa per Bèlgica, es reconeix que va arribar a Barcelona expulsada de Turquia, no va arribar a sortir de l’aeroport i va estar sola, per la qual cosa es conclou que no va tenir relació amb la cèl·lula.
Així mateix, Bèlgica va fer un rastreig de persones vinculades amb Es Satty en aquest país, indicant els números de telèfon que aquest va fer servir durant la seva estada allà, inclòs un d’acabat en 2761, amb un contracte amb Ortel Mobile. Els investigadors van identificar diversos viatges del líder de la cèl·lula a Bèlgica des del 2015, bitllets obtinguts per membres de la família Kaichouh, interrogats per agents belgues. Les sospites sobre la participació d’aquests en els atemptats han quedat descartades. En un últim informe dels Mossos datat l’octubre del 2019, conclouen que van actuar com a “amfitrions en moments puntuals i per a gestions concretes, com la compra de bitllets”. No obstant això –afegeixen–, “les seves declaracions no aporten res que signifiqui un gir en la investigació a hores d’ara”.