Un nou temps per a la política
Marta Pascal aposta per resoldre el conflicte català a través d’una via pragmàtica i gradual basada en la negociació
L’excoordinadora del PDECat, Marta Pascal, està convençuda que els catalans s’han cansat de la “queixa permanent” i les “solucions màgiques”, fet que dona marge d’actuació als qui propugnen un projecte basat en una via “més gradual i pragmàtica” per afrontar els reptes i els problemes del país. La seva aposta la recull al llibre Perdre la por, en què es reivindica i fa una defensa vehement de la política i el diàleg amb l’Estat enfront dels que encara avalen la confrontació i el bloqueig. Per la senadora, ara cal “un nou temps per construir”.
DIÀLEG, PACIÈNCIA I DISCRECIÓ
El llibre arrenca amb un pròleg d’Iñigo Urkullu en què diu: “El diàleg i el multilateralisme són les vies més pròpiament democràtiques en el context global en què vivim”. El lehendakari dona suport a una negociació per encarrilar una solució per a Catalunya, un procés “llarg i complex” que haurà de “deixar enrere els carrerons sense sortida, les línies vermelles, les amenaces i les proves”. Això vol dir enterrar “la dinàmica de la confrontació” i, aprofitant el “nou cicle a l’Estat”, substituir-la per una de nova en què s’activi “un diàleg sincer i obert” i s’actuï amb “paciència”, “discreció” i “gradualisme”, evitant “la fractura traumàtica de la societat”.
REBUIG DEL BLOQUEIG
Al llarg del seu manifest, Pascal reclama la represa de l’esperit de la moció de censura contra Mariano Rajoy a què ella va contribuir decisivament juntament amb altres figures moderades del seu partit. Es tractava, i per tant es tracta, de crear una “mínima estabilitat” política per obrir “un diàleg franc i sincer” capaç de donar resposta als problemes i els anhels de la societat. Ho defineix com una aposta clara per una via “més gradual i pragmàtica” que es contraposa amb la d’aquells que pretenen “treure rèdits del bloqueig polític tot afavorint-lo”. En aquest sentit, l’exdirigent del PDECat subratlla que, en la nova etapa basada en la negociació que s’ha obert a l’Estat, “les solucions polítiques no seran senzilles”. Veu recorregut al “nou temps”, atès que troba “poc probable” que els electors catalans validin projectes instal·lats en la “queixa permanent” o que “repeteixen la lletania de les solucions màgiques”.
REFERÈNDUM? ARA NO
Davant l’atzucac a què ha portat Catalunya l’immobilisme d’uns i altres, Pascal manté que, encara que “les urnes sempre són la solució a tot” i que “no hi ha res millor que preguntar a la ciutadania sobre aquells temes que són d’especial sensibilitat i rellevància”, avui cal
“treure el focus i la pressió del referèndum”. I aquí l’autora de Perdre la por, que es declara “categòrica” en un “ara no” al referèndum, afirma que continua sent una eina vàlida que es podrà utilitzar en el futur, però només si es compleixen dues premisses: com en el cas d’Escòcia i el Quebec, que s’arribi a un pacte amb l’Estat –“certament ara és lluny, per més injust que això sigui”– i que els independentistes tinguin la certesa de “poder-lo guanyar”. I argumenta: “Cal sortir de la polarització actual (...) i en política un sempre té l’obligació de diferenciar entre allò que desitja i allò que pot fer en cada moment”.
ABOLIR LA SEDICIÓ
Arran de la sentència del Suprem contra els líders independentistes i que, remarca Pascal, afavoreix que qualsevol persona que es manifesta o protesta pot ser acusada de sedició, l’excoordinadora del PDECat proposa suprimir del Codi Penal aquest delicte.
Marta Pascal, de 36 anys, senadora per designació del Parlament, exposa en aquest llibre les claus per aprofitar el nou cicle polític. L’autora fa una ferma defensa de la cultura del diàleg i el pacte, exposa el seu compromís amb aquest ideari –concretat quan va impulsar la moció de censura contra Mariano Rajoy– i recorda que va dimitir com a coordinadora del PDECat el juliol del 2018 quan va veure que havia perdut la confiança de Carles Puigdemont.
UN PARTIT AMPLI
Quin és l’instrument per avançar cap al “nou temps per construir”? Per la senadora, ha de ser un partit polític “que aglutini tots aquells sobiranistes, nacionalistes, catalanistes i independentistes que defensin una Catalunya ambiciosa des del punt de vista nacional i social”. Aquest partit s’ha d’adreçar “als set milions i mig de catalans, no tan sols als que van votar l’1 d’octubre del 2017”.
ALLUNYAR LA POLARITZACIÓ
Pascal considera urgent fer “un esforç per trencar la dinàmica de la política de blocs, per valorar les posicions de punt de trobada i de diàleg, per fugir de la retòrica estèril i construir un projecte de país que s’allunyi de la polarització”. La recepta? “Treballar per a tots els ciutadans, per als consensos possibles, per a les grans majories”, propòsits que requereixen “transigir, negociar i assumir el factor temps per convèncer”.