Déu els cria
Onze pares de Pennsilvània, als Estats Units, demanden la direcció de l’escola dels seus fills per explicar a classe el disseny intel·ligent. El nom amaga l’antic negacionisme de la teoria de l’evolució de les espècies per part dels cristians integristes que sostenen que el món és massa complex perquè les mutacions genètiques puguin explicar-lo i que només un dissenyador intel·ligent (Déu) ho faria. La demanda està basada en la separació entre Església i Estat consagrada a la Constitució dels Estats Units. Aquest cas és de fa més de deu anys, però és una baralla tan antiga com el mateix país: per exemple, el president del moment, George W. Bush, era ferm defensor del disseny intel·ligent.
Es nota la influència estratègica dels ideòlegs d’extrema dreta nordamericans en Vox. Els atacs furibunds contra el feminisme, les minories racials o religioses, la manipulació de la història espanyola amb Covadonga com a mantra o la bandera exhibida al límit de la idolatria. Havien d’arribar a les escoles i el que s’hi ensenya. Tot, com poden comprovar, amb noves terminologies: no són masclistes, van contra la ideologia de gènere; no són nacionalistes, són patriotes; no són racistes, fan passar els de casa primer. I no volen liquidar la llibertat de càtedra i les competències sobre l’escola pública, només que es posi en marxa un pin parental.
Per descomptat, han acabat trobant-se amb els seus aliats naturals: determinada part de l’Església catòlica, concretament la seva jerarquia, que ha vist amb alegria com algú més plantava cara a les seves bèsties negres. Aquesta setmana, el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, Luis Argüello, s’ha sumat alegrement a la batalla. “Un sistema públic d’educació s’ha de basar en uns mínims. Evidentment, si el conflicte és irresoluble, els pares tenen dret a autoritzar o no la presència dels seus fills”. A l’hora de fixar els mínims, Argüello ha mencionat la Declaració Universal dels Drets Humans, en què no es menciona la “diferenciació sexual”, és a dir, el col·lectiu LGTBI.
És evident que Argüello ha fet una mica de trampa i ha marxat massa lluny. Tot i que Espanya està adherida a la Declaració, el que està vigent en l’escola pública en aquests moments són les lleis del país. I, afortunadament, ja recullen els drets d’aquest col·lectiu i el respecte que mereixen. Els pares són lliures de transmetre a casa els seus odis i prejudicis. L’escola té l’obligació d’ensenyar als nens que viuen en un país cada vegada més just i tolerant.
Els atacs furibunds de l’extrema dreta havien d’arribar a les escoles i el que s’hi ensenya