Posem llum a una realitat fosca

Avui, quaranta dies després de la celebració del naixement del Senyor, celebrem la festa de la Presentació del Senyor, coneguda popularment com a dia de la Candelera. Rep aquest nom per la tradicional benedicció de les candeles, que simbolitza la presentació del Nen Jesús al temple de Jerusalem. Ell és la llum que ens ajuda a veure-hi clar quan tot és borrós i és la llum que ens ajuda a veure els espais més foscos de la realitat del nostre entorn: persones que pateixen, persones que malviuen en una soledat no volguda. La llum de Crist ens convida a sortir de la nostra zona de confort, a treure’ns les ulleres de la indiferència.

Aquesta realitat amagada apareix gràcies a informes com els que, any rere any, elabora la Fundació Foessa, constituïda

JOAN JOSEP OMELLA, per Càritas l’any 1965. Avui, gairebé una de cada quatre persones de la nostra arxidiòcesi es troba en situació d’exclusió social. Una exclusió social que provoca aïllament social, falta de participació política, un nivell d’estudis baix, precarietat laboral, exclusió residencial i problemes de salut.

Les dades ens diuen que quinze de cada cent persones de la nostra arxidiòcesi es troben en situació d’aïllament social per motius molt diversos com, per exemple, les famílies que no poden pagar el lloguer de casa seva perquè el pare o la mare han perdut la feina i estan a l’atur.

Accedir o mantenir un habitatge digne no és possible per a gairebé un milió de persones de la nostra arxidiòcesi. Famílies senceres malviuen en habitacions rellogades amb la incertesa que les puguin fer fora d’un dia per l’altre.

Són els desnonaments invisibles que no apareixen a les estadístiques. Una i altra vegada em pregunto: Per què costa tant que els nostres polítics i governants abordin aquesta problemàtica tan greu? No estem tots d’acord que es tracta d’un dret reconegut per la Constitució i per la Declaració Universal dels Drets Humans?

Avui, a quatre de cada cent llars de la nostra arxidiòcesi s’ha passat o es passa gana. I encara una altra dada, tres-centes cinquanta-dues mil persones no poden seguir tractaments mèdics o comprar medecines per problemes econòmics. Sens dubte, aquestes dades ens haurien d’estremir a tots com a societat.

Hem de dir prou al drama de l’exclusió social. Hem de treballar tots perquè ningú més caigui en aquesta espiral desintegradora de les persones. Cal que posem tot el nostre esforç i enginy perquè les persones que han quedat excloses se’n puguin sortir.

Col·labora amb nosaltres amb els teus recursos, el teu temps i la teva veu. Ens cal crear espais d’abric, espais que donin escalfor, on les persones se sentin reconegudes i acompanyades. També ens cal treballar per recuperar un model socioeconòmic que situï la persona al centre i en què ningú es quedi enrere. Senyor Jesús, ajuda’ns a humanitzar la nostra societat.

Per què costa tant que polítics i governants abordin la problemàtica de la falta d’habitatge?