Amb poca cosa i amb polèmica
Un gol de Benzema dona la victòria al Reial contra un Atlètic que va reclamar un penal
El Madrid es va emportar el derbi del Bernabeu i allunya l’Atlètic a tretze punts. El duel va ser matalasser al primer temps i més ben jugat per l’equip blanc al segon, en què els canvis de Zidane van desequilibrar el partit a favor seu. Els blancs no guanyaven el rival de la ciutat a la Lliga al Bernabeu des del 2012. L’Atlètic se’n va anar enfadat perquè el col·legiat, Estrada Fernández, no va decretar penal en una escomesa de Casemiro a Morata amb 0-0. Tant l’àrbitre com el VAR van ignorar l’acció.
El derbi també va escenificar la realitat de dos equips poderosos defensivament, però mancats de gol, cosa que ja es va veure al partit de la primera volta i a la final de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia, tots dos saldats sense cap diana.
Si s’esperava un duel tàctic, Simeone, que comença a ser discutit fins i tot per la seva afició, en va sortir clarament vencedor a la primera part. Zidane, però, va tenir l’habilitat de rectificar després del descans i es va acabar emportant la victòria amb un exercici de versatilitat que el francès no feia altres anys. No és el primer cop, però, que aquesta temporada fa tombar la truita amb decisions excepcionals.
Zidane va repetir de bon començament l’esquema dels cinc migcampistes que li va anar bé per guanyar la Supercopa a Jiddah. Ara bé, si allò li va servir per desballestar el València a la semifinal, va fer just contra l’Atlètic en un partit que va poder guanyar qualsevol i que es va resoldre amb la tanda de penals.
Simeone va contrarestar la tàctica de Zidane avançant la línia de defensa i endarrerint la dels davanters, i això va fer que es jugués en trenta metres de la parcel·la central. Zidane va col·laborar a l’embut amb els cinc migcampistes, que miraven d’entrar sempre per dins. Així ningú del Madrid no va xutar a porta el primer acte.
Més ben plantat l’Atlètic, més acostumat a tancar espais i sortir
LA CONTROVÈRSIA Morata va caure a l’àrea després d’una acció amb Casemiro que l’àrbitre i el VAR van ignorar
RECTIFICACIÓ BLANCA Zidane va començar amb cinc migcampistes, però després va rectificar i va recórrer a Vinícius i Lucas
a la contra, el quadre matalasser va tenir menys pilota, però les que va tenir les va jugar amb més criteri. Vitolo va estar una mica apagat, però Correa i Morata es van espavilar per fer esverar el Bernabeu. L’ex del Madrid és qui es va emportar la pitjor rebuda. La grada d’animació va cridar més d’una vegada: “Morata és una rata”. L’Atlètic va tenir dues ocasions clares fins al descans, una de Correa que va anar al pal per fora i una rematada de Vitolo, molt centrada, que va parar sense cap problema Courtois.
Fora d’aquesta ocasió, l’Atlètic va protestar un possible penal que no van concedir, ni Estrada Fernández
ni el VAR, quan Casemiro va fer caure Morata.
La segona part va començar amb un Madrid tàcticament diferent. Es van quedar al vestidor Kroos i Isco i van entrar Lucas Vázquez i Vinícius amb la missió d’obrir el camp. La reacció de Simeone va ser una mica estranya. Al minut 50 va retirar Morata, que semblava que tenia alguna molèstia física, però no el va substituir per un davanter (tenia Carrasco i Saponjic a la banqueta), sinó per un migcampista, Lemar.
De seguida es va veure que el Madrid havia aconseguit canviar la dinàmica del partit. L’avorriment general va donar pas a un
Madrid molt més dinàmic i vertical. Entre Mendy i Vinícius van començar a posar en un compromís l’Atlètic. Al minut 56 el gol va arribar de la menara més lògica. Entre Vinícius i Mendy van fer un embolic a Vrsaljko. El brasiler va filtrar una passada molt bona per a Mendy i el francès la va millorar amb una centrada molt precisa al cor de l’àrea, on Benzema va guanyar la posició als centrals i va rematar de manera implacable davant d’Oblak. Aquesta campanya ja ha fet divuit gols.
Amb l’1-0 el Madrid va dominar el partit amb mà de ferro. Simeone va mirar cap a la banqueta i el que va hi veure és Saponjic, Carrasco i el juvenil Camello: descoratjador. Va posar en acció Carrasco i després Camello, però va retirar Vitolo, un altre davanter. La vena defensiva del Cholo sempre surt una hora o altra.
El Madrid va controlar el joc fins al final sense gaires problemes. Sí que es va dedicar més a conservar l’avantatge que no pas a eixamplar-lo. Va tenir un parell de contres per liquidar, però va fallar la darrera passada. L’Atlètic es va desesperar. No va fer cap ocasió de gol i amb la derrota ja veu la Lliga ben lluny. Li queda la carta de la Champions. El Madrid avança ferm, no gaire brillant, però segur.