Al camí correcte

Hi ha persones que neixen amb un do especial per ser grans esportistes d’elit i fer història. Muguruza n’és una.

La seva essència és d’un caràcter i una mentalitat guanyadora fets per competir a grans escenaris. És aquí on dona el millor de si mateixa i s’encoratja.

Va guanyar dos Grand Slams i es va convertir en la número u del món, gràcies a una ambició i una personalitat per voler ser la millor.

Aconseguir uns èxits tan grans requereix posteriorment temps per gestionar moltes expectatives i assimilar el procés. No és gens fàcil. Molt més difícil del que qualsevol pugui imaginar.

Muguruza ha arribat a aquest Open d’Austràlia amb les idees molt clares. Als seus primers partits va prioritzar l’actitud, la lluita, la capacitat de patiment per establir unes bases que li fessin confiança. I va anar avançant a Melbourne, dia a dia.

Després d’aconseguir passar la primera setmana als Grand Slams, Muguruza es converteix en una rival que ningú no vol tenir davant. Arriba la segona setmana i es va fent cada vegada més gran i poderosa als partits. Perquè a una actitud i un compromís magnífics, s’hi sumen la determinació, la valentia i la seguretat en ella mateixa, que prenen un efecte multiplicador quan competeix a grans escenaris i fan que surti la millor versió de Muguruza.

Fins a arribar a la final. I la final es va escapar. Era la gran favorita i tenia tota la pressió. Kenin va mostrar una desimboltura, una intel·ligència i una convicció que li van donar el títol, amb un gran plantejament tàctic.

Només és una pedra al camí. Res més. Per mi Garbiñe Muguruza torna a ser al camí correcte. Compromesa, conscient de les seves virtuts i ordenada. Si continua en la línia que ha mostrat durant aquest Open d’Austràlia tornarà

Si Muguruza continua en la línia d’aquest Open d’Austràlia tornarà a fer història als grans tornejos

a fer història a molts grans tornejos, no en tinc cap dubte. Que la decepció d’una derrota no enteli un gran inici de temporada.

I gràcies a això, si continua en aquesta línia de compromís mental, pot aspirar a ser un referent a escala mundial durant anys.

Encara recordo el primer dia que la vaig entrenar en un grup d’Alta Competició quan ella tenia 18 anys. Em va sorprendre la seva mirada. Era una mirada de número u. Aquesta mirada que avui dia li dona un plus d’intimidació als partits i que és pròpia dels escollits. Va néixer amb ella.