“Llarga vida, germà”
Els Lakers tornen a la seva pista després de la mort de Bryant
Una gran catarsi col·lectiva, una vetlla amb 19.068 persones dins –i potser un nombre similar fora–, crits d’“MVP”, una plaga de samarretes dels Lakers amb els números 8 i 24, emoció, llàgrimes i el reverend LeBron James, l’hereu de la llegenda de KB, oficiant l’homenatge des de la pista.
“Sé que en algun moment tindrem un memorial per a Kobe”, va afirmar James, que va citar els noms dels altres vuit morts en l’accident aeri de diumenge passat i va llençar el paper amb el text que havia preparat. “Quedaria malament amb ells si llegís això, així que parlaré des del cor”, va dir. I va parlar: “Veig aquesta celebració i és una celebració de 20 anys de sang, de suor, de llàgrimes, d’un cos que pateix, que s’aixeca, de tot. Les incalculables hores, la determinació de ser tan genial com ell pogués ser”.
El pavelló va rugir i ho va fer per tot Los Angeles, “trencada aquests dies”, segons va dir el seu alcalde, Eric Garzetti. A primera fila hi havia tres cadires buides, amb flors i una samarreta en cada una, amb els números 8 i 24 pel desaparegut, el mite que es va retirar el 2016, i una altra de negra, amb el número 2, per la “manbacita”, la seva filla Gianni, de tretze anys.
Els Lakers han tornat aquest divendres, per primer cop des de la tragèdia, la seva tragèdia, a jugar a l’Staples Center.
Com va destacar el periodista
Ben Golliver, “en la vida i en la mort, Kobe Bryant ha estat indissolublement vinculat a l’Staples Center, fet pel qual molts sostenen que a l’àrea del centre de la ciutat se l’anomena la casa que va construir Kobe”.
Altres mites d’aquest equip –com Magic Johnson o Kareem Adbul-Jabbar– van delectar des de The Forum, a Inglewood. Allà va començar Bryant quan va arribar als Lakers el 1996. Però el 1999 es van mudar al downtown i l’equip va guanyar tres títols seguits.
Divendres, l’equip rival, els Trail Blazers de Portland, van comptar amb la baixa de Carmelo Anthony. “Qüestions personals”. Melo era íntim amic de Bryant i segons el seu col·lega Damian Lillard, “no estava en condicions”. Van guanyar els Blazers –Lillard, va interpretar com ningú l’esperit de Bryant–, però per als locals la victòria tampoc no semblava essencial. “Després d’una setmana de plors, el més rellevant per als jugadors i seguidors era unir-se i plorar i riure i abraçar-se”, va subratllar Ohm Youngmisuk a ESPN. A les pantalles va sorgir la imatge de l’ídol i un vídeo del dia de la seva retirada. “Hi va haver una vegada en què un jove basquetbolista va somiar ser el millor jugador de tots els temps, però ara només vull ser un bon marit i un bon pare”.
James va recollir el guant. “En els últims tres anys va ser el millor pare que heu vist”, va sospirar. I es va acomiadar: “En paraules de Kobe, ‘Mamba és fora’. En les nostres, no hi ha oblit. Llarga vida, germà”.
EL MESTRE DE CERIMÒNIES LeBron James oficia l’homenatge a l’Staples Center, anomenat “la casa que va construir Kobe”