L’epidèmia del coronavirus amenaça l’economia mundial
La Xina injecta liquiditat als mercats per donar suport a l’activitat
El contagi és clínic, però també econòmic. Si volguéssim buscar un paral·lelisme històric, caldria remuntar-se al 2003, amb la SARS, la síndrome respiratòria aguda greu que també va procedir d’Àsia, més mortal però menys contagiosa. Un estudi dut a terme llavors per la Universitat de Corea va xifrar l’impacte en l’economia global en 40.000 milions de dòlars. La Xina va perdre un punt de creixement del seu PIB, i el món un 1,3%. Tot i això, aquesta vegada la factura pot ser més alta. Per què?
L’anàlisi coreana es va anticipar al que podria passar en el futur quan advertia: “els costos econòmics d’una malaltia global van més enllà dels danys directes als sectors afectats, perquè qualsevol xoc econòmic en un país es propaga ràpidament a través de l’augment dels vincles comercials i financers associats amb la globalització. A mesura que el món s’integra més, el cost global augmenta”. I estem en aquest punt.
Per Rajiv Biswas, d’IHS Markit, “la transmissió dels efectes a la resta de les economies serà substancial i amb tota probabilitat més alta que la que vam veure el 2003”. Els economistes de Nomura i la consultora Oxford Economics tenen la mateixa opinió. Morgan Stanley adverteix que, només el primer trimestre, el virus pot amputar tres dècimes del creixement mundial, cosa que a escala anual equivaldria, com a mínim, al cost que va suposar la SARS al llarg de tot el període.
La diferència més gran és que la Xina d’avui no té res a veure amb la de llavors. La mida de la seva economia és com la que tenien els EUA el 2003. La Xina ha passat de representar un 4% del PIB mundial a més d’un 16% i és responsable d’un terç del creixement mundial. Els xinesos, que compraven a penes un 10% del luxe el 2003, en l’actualitat ja són un terç de la demanda global.
En el turisme, s’ha convertit en una potència: uns 134 milions de turistes van viatjar a l’estranger l’any passat; el 2003 eren tot just 20 milions. Aquest any es preveien set milions de desplaçaments a l’estranger. El moment de la pandèmia no és el propici, perquè coincideix amb el període de l’Any Nou lunar: els viatges de passatgers ja han disminuït un 29% respecte al 2019.
“Una disminució de la despesa de les llars xineses pot tenir un impacte molt més gran que el 2003”, assenyala un informe de Pictet AM. Pel Peterson Institute, “això del coronavirus no té precedents; els efectes econòmics seran superiors perquè Wuhan és un centre industrial d’envergadura”. Cal recordar que els xinesos exporten un 27% dels smartphones mundials.
A més, avui, després de la globalització, moltes multinacionals fabriquen els seus productes a la Xina i la seva capacitat de reacció és limitada. Lourdes Casanova, acadèmica de la Universitat de Cornell (EUA) i autora del llibre La era de las multinacionales chinas, explica que “canviar la localització de la cadena de producció no
REFERENTS
L’antecedent va ser la SARS el 2003, però el context ha canviat
CONTAGI ECONÒMIC
Avui el pes de la Xina és superior i les economies estan interconnectades
PARADOXA
Les mesures per evitar el contagi són les que més cost econòmic causen
és fàcil. Es pot tardar anys”.
Comparat amb la SARS, aquesta vegada la reacció de les autoritats xineses ha estat efectiva i ràpida: han confinat 35 milions de persones. Tot i això, és part del problema: el Banc Mundial afirma que un 60% de les conseqüències econòmiques d’una pandèmia procedeixen majoritàriament de les reaccions dels col·lectius socials i de les autoritats: l’absentisme i les malalties són una petita part.
“La resposta per contenir la propagació del virus aquesta vegada pot ser més efectiva, però fa que la disrupció de l’economia ara sigui més gran”, va dir Mark Williams, de Capital Economics. “Com més durin les restriccions, més probabilitats hi ha que hi hagi un efecte en l’oferta i es redueixin les probabilitats d’una ràpida recuperació de l’activitat”, admet un informe de Muzinich & Co.
Quan va esclatar la SARS fa dotze anys, l’humor dels mercats, molt tocats, no era dels millors, després de l’esclat de la bombolla d’internet i la guerra de l’Iraq. En canvi, ara les borses estan en rècords. Aguantaran més? “Les valoracions ja eren molt altes, pot ser que molts operadors aprofitin la situació per prendre beneficis”, reflexiona Lourdes Casanova. Alguns bancs d’inversió es pregunten si el coronavirus no és el “cigne negre” que desencadenarà el canvi de tendència a les borses.
El problema és que l’FMI acaba de confirmar a Davos l’alentiment de l’economia mundial, després de retallar les seves previsions. La Xina, que avançava a un ritme de dos dígits a començaments de segle, ara està creixent al ritme més baix en 30 anys. “Efectivament, l’economia ja semblava que estava frenant, cosa que farà que l’alentiment sigui més brusc, però possiblement també serà més ràpida la recuperació”, matisa Luis S. Galan Lozano, màxim executiu de la firma 2 Open i expert en comerç de la Xina. “Un tema molt important és que les nostres exportacions cap a la Xina com a mercat de consum han pujat molt aquests anys, de manera que notarem molt més l’alentiment en el seu consum i comandes”.
Tot i això, també hi ha motius per a l’optimisme. L’estadística citada pel banc d’inversió Julius Bär diu que en les últimes 13 pandèmies les borses (índex MSCI) han ofert durant els sis mesos següents un retorn mitjà d’un 8,5%, de manera que els mercats s’acostumen a absorbir aquest tipus de xocs. A més, pels analistes de Pictet, la Xina té eines per intervenir: reduir el coeficient de reserva dels bancs xinesos un 2% suposaria una liquiditat extra de 460.000 milions de dòlars, un 3% del PIB del país.
Un altre factor que juga a favor si es compara amb la SARS és l’auge del comerç electrònic: ara molta despesa es pot fer sense sortir al carrer –especialment en serveis–, recordava Shang Jin Wei, ex-economista en cap del Banc de Desenvolupament d’Àsia, que assegura que les compres en línia poden compensar el declivi de les botigues.
Per tant, hi ha debat. No és la primera pandèmia. No serà l’última.