Ansu Fati lidera el Barça contra el Llevant (2-1)
Un Barça dinàmic es transforma a la mitja part i posa en risc la victòria
El preu de l’entrada al Camp Nou va quedar plenament justificat amb una primera part sublim. Un Barça situat molt a la vora de l’ideal futbolístic de Quique Setién va protagonitzar una funció sense pausa i sense fissures, amb ritme i amb qualitat. La societat màgica que van formalitzar Messi i Ansu Fati va presentar el compte de resultats en forma de dos gols del jove davanter. Va ser un primer acte paradisíac, i el públic tenia dret a continuar gaudint de l’espectacle, però al segon el Barça va experimentar una metamorfosi inexplicable. Es va vulgaritzar. Va abandonar la mobilitat, va reduir la pressió, es va deixar estar del rigor tàctic i es va posar a l’altura d’un Llevant que fins aleshores havia estat desaparegut. Fins a sis oportunitats remarcables va desaprofitar el conjunt de Paco López abans d’escurçar la distància mitjançant una diana de Bardhi al temps afegit. L’estructura defensiva del Barça es va desplomar de manera alarmant i posa en qüestió les seves possibilitats en dos desplaçaments d’alta exigència: dijous a Bilbao i diumenge al camp del Betis.
El Barça va voler prescindir de la fase d’exploració. De vegades començava fent tocs de tempteig, s’instal·lava inconscientment en una dinàmica horitzontal i acabava com el dia de la marmota que es va celebrar ahir als Estats Units. L’equip vol superar la fase de transició entre Valverde i Setién i ahir va interpretar de manera àgil i harmònica la major part dels conceptes que vol implementar el tècnic càntabre. Setién s’ha convençut que les transicions suaus són més efectives que les revolucions abruptes. Fins a nou avís el càntabre ha prescindit d’aquella defensa de tres unitats asimètrica que havia aportat més confusió que no pas precisió en el joc, i ahir, altra vegada, va formar una rereguarda convencional i una arquitectura orientada al rendiment.
El Barça recuperava en posicions avançades, sortia harmoniosament i sense risc des del darrere... va fer un salt de qualitat i va deixar el Llevant sense veu ni vot, però faltava traslladar a la producció els plànols d’un domini territorial incontestable. I això no sempre és possible, i menys en absència d’un davanter centre especialitzat o d’un agitador conspicu com Vidal, ahir a la graderia a causa d’un cop.
Després d’uns quants intents de Messi, d’Ansu Fati i de Griezmann, Aitor Fernández no va trobar l’antídot contra la combinació de la parella de moda. L’argentí va llançar Fati des del cercle central, el jove va desbordar en cursa Miramón i va afusellar el porter per sota les cames. El Barça va tardar mitja hora a transformar la seva idea en realitat, i dos minuts més a assegurar el marcador amb el segon d’Ansu Fati, de nou a passada de Messi, de nou després de deixar en evidència Miramón, de nou per entre les cames del porter. L’equip va intentar rendibilitzar el millor primer
temps del curs i una de les actuacions més inspirades de Semedo. Actiu i més precís, el portuguès va culminar una acció individual amb un cacau al travesser i va tancar el primer acte amb una introducció que Griezmann va malgastar a boca de gol.
El Camp Nou va gaudir d’un parcial d’alt nivell, i el segon temps va començar amb la mateixa inèrcia quan un defensor va evitar que travessés la línia de gol una rematada fluixa i problemàtica de Messi a passada de Fati. En aquest punt el panorama blaugrana va canviar abruptament. Com si hagués donat la feina per acabada, l’equip de Setién va canviar el control per les concessions defensives. No va renunciar a atacar la porteria d’Aitor, però la relaxació de la disciplina tàctica va convertir a Barça en una tómbola d’oportunitats cada vegada més perilloses. Afortunadament per als interessos locals, al davant hi havia el Llevant, que no és el Liverpool, i els seus rematadors o bé tenien la puntería desviada o bé es topaven amb l’oposició de Ter Stegen.
Per començar, l’alemany va desbaratar un xut potent de Morales i Rochina va enviar el rebuig pel damunt del travesser. A continuació va intervenir a xut d’Hernani, el mateix que enviava una rosca enverinada que es va escapar fregant el pal dret de Ter Stegen. Messi va interrompre la sèrie d’arribades visitants amb una jugada individual que no va poder culminar per falta d’angle. El Llevant, però, va tornar a la càrrega amb un xut des de la frontal de Bardhi desviat i una fava que Roger, sense oposició, va facturar als núvols. Potser va merèixer més el Llevant, a conseqüència de la nefasta metamorfosi del Barça. Per això el gol de Rochina al temps afegit que es va empassar Ter Stegen va ser un càstig benèvol per a un equip que va canviar la poesia per la mala prosa.
LA TRANSFORMACIÓ
El Barça es va desplomar i va concedir fins a set ocasions clares al Llevant a la segona meitat