Tesla, l’inventor de la modernitat
Noves pel·lícules, llibres i fins i tot ‘Doctor Who’ recuperen l’inventor de la modernitat
Geni excèntric o boig. Un modern Prometeu capaç de lliurar, en comptes del foc, la llum –elèctrica– als humans, ser castigat pels déus –per les grans empreses del seu temps– i convertir-se al cap d’unes dècades en icona de l’actual Silicon Valley. Un humanista que també és objecte de culte. I, en tot cas, l’inventor de la modernitat, del segle XX, del corrent altern en què es basa la nostra societat avui. Sens dubte, el geek més important de la història: Nikola Tesla, un enginyer que assegurava que va néixer exactament a la mitjanit i per això no tenia aniversari ni el celebrava –si bé també deia que va néixer amb el cor bategant al costat dret i que després d’un accident a l’adolescència va acabar a l’esquerre–, i que va arribar al món el 1856 a Smiljan, un poblet serbi de l’imperi austrohongarès, avui Croàcia. De fet, l’aeroport internacional de Belgrad s’ha batejat amb el seu nom. I no és l’únic homenatge: dues noves pel·lícules –Tesla i La guerra de las corrientes, protagonitzades per estrelles com Ethan Hawke o Benedict Cumberbatch–, sèries –Doctor Who– i llibres continuen alimentant el mite –i recordant el seu espectacular combat amb Edison, defensor del corrent continu– d’aquest home que els últims anys donava menjar als coloms, que sempre va adorar, fins i tot a les habitacions dels hotels on vivia.
I és que si en vida no va acabar oblidat –Time li va dedicar la portada pels 75 anys (“Tesla: el món és la seva planta elèctrica”, va titular), la premsa de Nova York encara anava a les seves excèntriques presentacions sent octogenari i li arribaven honors de l’Europa que va deixar enrere als 28 anys–, sí que se’l considerava mig estrambòtic mig estrafolari, amb la seva idea d’un poderós llamp letal que posaria fi a les guerres, el somni d’establir comunicació amb civilitzacions extraterrestres, llegir el pensament mitjançant la connexió d’un equip de televisió a la retina o la possibilitat de transmetre energia i informació sense cables a tot el planeta perquè tothom en pogués disposar sense cap cost.
L’home que va néixer durant una nit de tempesta, un nen amb sentits ultrasensibles i malaltís –va ser fins i tot desnonat– i un voraç lector de Mark Twain, a qui va conèixer de gran, es va morir el 1943 a l’habitació 3327 del New Yorker Hotel, on vivia des del 1934 gràcies als pagaments que, com a ajuda, li va començar a fer la Westinghouse, de la qual va ser l’inventor estrella. Ara bé, del 1900 al 1922, en la seva esplendor, havia viscut al Waldorf Astoria. Després va caure al St. Regis, on el van fer fora al cap d’un any per problemes amb els coloms. Seria el començament d’un periple hoteler amb comptes impagats fins que va arribar la seva antiga companyia. Un final no exactament gloriós per a l’inventor del corrent altern, de l’era de l’electricitat per a tothom, i que va sembrar la llavor o va preconcebre el radar, els computadors, la robòtica, la ràdio –després de mort va guanyar el plet amb Marconi–, els rajos X, les centrals geotèrmiques, els llums fluorescents, les armes teledirigides o els mòbils mateixos.
Un geni poc pràctic que podria
haver acabat els seus dies com a arximilionari si no hagués renunciat als drets de les seves patents sobre el seu invent perquè l’empresari George Westinghouse pogués estendre el corrent altern pel país davant d’un Edison que ja havia començat a implantar efectivament el seu molt més impràctic corrent continu i que, en la lluita per imposar-se, no dubtava a enviar els seus treballadors a electrocutar gossos i cavalls pels carrers de les grans ciutats per mostrar els suposats perills de l’invent de Tesla.
El mateix Tesla feia demostracions a favor de la seva idea: el 1891 a la Universitat de Colúmbia, recorda el llibre Tesla: inventor de la modernidad (Indicios), de Richard Munson, l’imponent serbi d’1 metre i 92 centímetres amb el seu elegant jaqué de quatre botons marró fosc, espès bigoti i cabells ondulats amb acusada ratlla al mig, mirada profunda i veu cridanera, gairebé de falset, va començar a sacsejar tubs plens de gas entre làmines de zinc electrificades de manera que, va descriure un periodista, “semblaven una espasa lluminosa a la mà d’un arcàngel que representava la justícia”. “El senyor Tesla semblava que actuava com un autèntic mag”, va escriure un altre.
Justament la batalla entre Westinghouse i Edison és l’objecte de La
guerra de las corrientes, estrenada aquests dies amb Benedict Cumberbatch com a Edison i Nicholas Hoult com a Tesla. En canvi, a Tesla, que s’acaba de presentar al festival de Sundance, és Ethan Hawke qui dona vida al serbi i Kyle MacLachlan qui encarna Edison. Un film en què s’evoca com les primeres idees del científic van aparèixer de nen tot tocant l’esquena del seu gat negre Macak i veure com saltaven espurnes crepitants. El seu pare li va dir que era electricitat. Ell es va demanar, recordant els llamps del cel, si la natura era un gat gegant. I llavors, qui li rascava l’esquena? Segons assenyala el nou llibre Tesla (Oberón), de Richard Gunderman, seria estudiant a Budapest on, després d’una greu crisi nerviosa, l’inventor, mentre recitava el Faust de Goethe, que se sabia de memòria, va aconseguir els avenços més importants en el desenvolupament del camp magnètic rotatiu de corrent altern.
Seria el moment de compartir les seves idees amb l’inventor més prolífic de l’època, Edison, per a qui va treballar primer a París i després quan va arribar als EUA. Va treballar incansablement per a ell i va millorar el disseny de 24 màquines de la seva companyia, però se’n va anar enfadat: Edison li havia promès 50.000 dòlars de recompensa i, quan li va demanar els diners, ell va replicar: “Què poc que ha après de l’humor americà!”. Començaria la seva etapa més gloriosa, amb l’extensió del corrent altern en associació amb Westinghouse, que va tenir l’èxit més important il·luminant totalment l’exposició mundial colombina del 1893 a Chicago. Després arribaria la central hidroelèctrica a les cascades del Niàgara. I els seus laboratoris, com el de Colorado Springs, on podia donar curs a la seva imaginació i crear la seva famosa bobina, o el control remot, o el que serien després els rajos X en mans de Roentgen o la construcció el 1900 –amb diners del banquer J.P. Morgan– d’una enorme torre de transmissió global de telefonia, ràdio i energia sense cable, que podria emetre tothom a través de la ionosfera. Va ser el seu fracàs més gran, una idea que va haver d’abandonar per falta de fons i superat per Marconi, que el 1901 aconsegueix la primera transmissió transatlàntica de ràdio basant-se en la feina de Tesla.
Celibatari, obsessionat amb els microbis per les malalties que va patir de nen, calculador del contingut cúbic dels plats que menjava, caminant sempre amb un nombre de passos múltiple de tres –amb 9 o 18 tovallons per àpat–, d’una memòria prodigiosa, treballador incansable i d’una gran gosadia, refinat, brillant, elegant, culte, també jovial i relaxat i amb amics com el matrimoni Johnson, però casat amb la ciència –i amb un colom al qual va cuidar molts anys i que, quan es va morir, el va deixar destrossat–, el 1926 en una entrevista, mostrant el seu caràcter visionari, va aventurar: “Està a punt d’arribar un nou ordre sexual en què la dona serà superior. Ens comunicarem de manera instantània mitjançant un dispositiu a la butxaca de l’armilla. Els avions solcaran el cel, sense tripulació, pilotats i dirigits per ràdio. Es transmetran sense cable quantitats ingents d’energia a grans distàncies. Els terratrèmols seran cada vegada més freqüents. Les zones temperades es tornaran glacials o tòrrides. I alguns d’aquests esdeveniments impressionants no són gaire lluny”.
De l’aparell que deixaria obsolet el telèfon que hi havia llavors i que es podria portar a la butxaca en va dir: “Quan la tècnica sense fil s’apliqui a la perfecció, tota la terra es convertirà en un enorme cervell –en realitat, ho és–, i totes les coses seran partícules d’un tot genuí i rítmic. Ens podrem comunicar els uns amb els altres de manera instantània, independentment de la distància. No només això, sinó que a través de la televisió i la telefonia ens podrem veure i sentir tan bé com si estiguéssim cara a cara, malgrat que les distàncies que hi hagi siguin de milers de quilòmetres. Podrem assistir a esdeveniments –la investidura d’un president, els partits del campionat mundial d’algun esport, els estralls d’un terratrèmol o l’horror d’una batalla– i sentir-los exactament com si hi fóssim presents”.
Amb confiança en la humanitat, va pronosticar que la conseqüència de tot plegat seria que les fronteres internacionals quedarien abolides i que s’hauria fet “un gran pas cap a la unificació i l’existència harmoniosa de les diverses races que habiten el globus”. De moment, és l’ídol dels que estan canviant aquest globus, com Larry Page, de Google, i Elon Musk, amb els seus cotxes elèctrics Tesla.
Va renunciar als seus drets al corrent altern per guanyar la batalla contra Edison
Ethan Hawke i Nicholas Hoult li donen vida en un film cadascun; Bowie ja ho havia fet