La ciutat és capital
Pedro Sánchez aprofitarà la visita al president Quim Torra, que va estar a punt de frustrar-se quan aquest va donar per acabada la legislatura, per entrevistarse amb l’alcaldessa Ada Colau i la presidenta de la Diputació, Núria Marín, amb la intenció de recuperar una idea política de Pasqual Maragall: la bicapitalitat de Madrid i Barcelona. La redistribució del poder és una assignatura pendent a Espanya, però la iniciativa de Sánchez suposa, a més a més, posar sobre la taula una proposta que incomoda el nacionalisme espanyol i el català, però que podria contribuir a l’encaix de Catalunya. José Álvarez Junco, catedràtic d’Història del Pensament, ha formulat la bicapitalitat com una manera de superar “la incapacitat de la classe política espanyola de crear un model adequat a la pluralitat cultural, econòmica i urbana”.
Maragall va definir millor que ningú el concepte de bicapitalitat, que preveia el trasllat de determinats òrgans de l’Estat a Barcelona, entre els quals el Senat. Xocava frontalment amb la concepció de Madrid com a capital única i indivisible de José María Aznar, que va combatre sempre la idea de dues capitals per a Espanya.
Així i tot, anys després José Luis Rodríguez Zapatero va insistir en el concepte i fins i tot va portar a la capital catalana la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, mentre es perfilava una bicapitalitat també cultural que va permetre a Jordi Hereu disposar de 20 milions anuals més per a les institucions catalanes.
A ningú no se li escapa que el panorama polític ha canviat radicalment, però no és una iniciativa de poca rellevància aprofitar els recursos de la Carta Municipal i la llei de Grans Ciutats d’Espanya. La bicapitalitat podria impulsar l’aposta metropolitana i podria ser una palanca per al retorn d’empreses que van canviar de seu. No es tracta de cap ocurrència, sinó d’una formulació que cal considerar. Els últims temps personatges tan diferents com Joan Clos, Manuel Valls o Ramón Tamames s’hi han mostrat favorables. Amb la seva proposta, Sánchez pretén buscar altres elements de desinflamació que poden permetre a la capital catalana recuperar l’impuls en moments de fragilitat econòmica i d’incertesa política. Valdria la pena no rebutjar-la sense saber-ne l’abast.