Ana Manent
Àvia de la Blanca
Un grup d’amigues ha aconseguit 48.000 euros venent roba de segona mà perquè l’hospital Sant Joan de Déu investigui tumors com el que ha patit la neta d’una d’elles, concretament la Blanca, que ara està en rehabilitació.
Dijous van fer el lliurament del xec. 48.290 euros perquè el laboratori de càncer infantil que dirigeix Jaume Mora a l’hospital de Sant Joan de Déu pugui investigar i avançar en els pitjors càncers infantils. Ho van aconseguir elles convocant tots els seus contactes per watsap perquè participessin en una venda de roba feta servir. El primer any van arribar a 25.000 euros. El segon, uns altres 25.000, i el tercer gairebé doblen la quantitat: 48.000. Per la petita Blanca. Per totes les nenes que es diuen Blanca que vinguin i hagin de venir.
El grup recaptador consta de 35 membres, totes elles dones. I un nucli dur de quatre o cinc amigues, madures, que exerceixen les seves professions (economista, secretària de direcció, infermera, dissenyadora gràfica...) i que compartien amb una d’elles, Ana Manent, l’angoixa i la impotència davant el tumor de la seva neta, la Blanca, que un bon dia va començar a estar cansada i sense ganes de res i no trobaven què tenia. Que si eren moixaines, que si començar la guarderia, que si acabava de canviar de vida quan va arribar a Barcelona des de Bombai, on va viure des que va néixer.
I el dia que va vomitar i es va quedar totalment estirada al llit es van disparar les alarmes a les urgències de Sant Joan de Déu. Tenia un tumor al cervell –un tumor rabdoide–, líquid cefalorraquidi oprimint-li el crani i calia drenar i començar a buscar alguna sortida.
La Blanca es va convertir en la preocupació comuna de les amigues. Al llarg d’aquests tres anys la nena s’ha enfrontat
“No t’adones de la necessitat que tenim de més recursos fins que et toca de prop”
a una llarga químio que no va poder acabar perquè se n’anava a una cirurgia difícil i una radioteràpia amb protons que la sanitat pública paga a Alemanya, perquè aquí no hi havia aquests aparells (a Madrid fa poc que se n’han posat dos en marxa).
Tot el tractament ha estat extrem, asseguren l’Oriol i la Mercedes, els seus pares. “I quan va sobreviure a tot vam pensar que la Blanca tornaria a caminar, a parlar, que ja estava tot i es recuperaria immediatament”. Però no va ser exactament així.
L’àvia Ana i les seves amigues aplaudeixen la Blanca amb el caminador al vestíbul de l’hospital. Ve de rehabilitació. Camina amb fèrules i caminador i parla amb vocals, però ha avançat moltíssim. Ho saben tot d’ella. És la seva causa. Per la Blanca.
Elles i els seus contactes de watsap són un dels grups potents d’activistes pel càncer infantil. A l’hospital de Sant Joan de Déu tenen una estructura molt rodada de la mà de Glòria García, que dirigeix les donacions i totes les energies de centenars de ciutadans afectats per malalties infantils en què gairebé ningú no investiga perquè són minoritàries. Però hi volen fer alguna cosa: entre altres, el Cancer Center, que es construeix a l’edifici del davant.
Les amigues de l’Ana ho van parlar.
“Què podem fer per ella?” Una d’elles, la María José, tenia un local que podrien fer servir per fer-hi alguna cosa .Iesvan proposar de tirar de watsap perquè tots els seus contactes recollissin roba de segona mà que elles vendrien.
També van recórrer a la seva xarxa per comptar amb voluntàries (no s’hi van presentar homes) per vendre durant uns dies abans de Nadal. I va sortir molt bé: 25.000 euros per a la investigació a l’hospital que lluitava per la Blanca, dins d’un projecte en què se sentien còmodes: “Per als valents”.
En aquesta tercera edició de les vendes han doblat resultats. Via watsap els van arribar propostes noves. El propietari de Natura els oferia un soterrani de la seva botiga del carrer Pelai per operar sense despeses. Una amiga va donar unes joies de cert valor per a un sorteig. Algunes firmes que les havien conegut altres anys van donar peces noves. Algunes influencers van lliurar algunes peces de roba que afegien “són de ...” I les van posar uns dies més a la venda.
“Per nosaltres és una enorme satisfacció, però per als que ens donen la roba i els que la compren, també. La gent se’n va contenta de participar en això”, reflexiona l’Ana. “La gent és bona i té ganes de fer coses perquè la vida millori”, apunta la Rosa.
“Ens donaven les gràcies per la iniciativa!”, recorda la María José. “De roba? Ni idea. Però la predisposició de tots ho ha fet molt fàcil”, apunta la Betina. Riuen amb l’Esther, amb l’altra àvia de la Blanca, també la María José, recordant les estranyes peces de roba que de vegades els han donat. “No t’adones de la necessitat que tenim de més recursos fins que et toca de prop”. Per la Blanca. Per totes les noies que es diuen Blanca.