Faiez al-Sarraj
Primer ministre de Líbia
Ahir el Govern libi de Faiez al-Sarraj va renovar amb Itàlia el pacte sobre migració pel qual ja ha rebut 150 milions d’euros. Ara bé, Líbia té un sistema de detenció despietat i els seus guardacostes actuen com milícies armades.
Malgrat l’oposició d’organitzacions com a Amnistia Internacional, Metges sense Fronteres (MSF) o el Comitè per als Drets Humans del Consell d’Europa, ahir el polèmic acord migratori que van firmar Itàlia i Líbia el 2017 va ser renovat automàticament, després que el termini estipulat de tres anys s’acabés.
Aquest “memoràndum d’entesa” va ser subscrit pel llavors primer ministre socialdemòcrata italià, Paolo Gentiloni, i el mandatari libi reconegut per les Nacions Unides, Faiez al-Sarraj. L’acord compromet el país transalpí a lliurar mitjans econòmics i patrulleres a Líbia i a formar els guardacostes del país africà –acusats en moltes ocasions d’actuar com veritables milícies armades–, que són els que s’acaben encarregant dels rescats a la Mediterrània Central. També implica que Itàlia financi el que a l’acord s’anomenen “centres d’acollida”, que en realitat són els famosos centres de detenció. L’ONU ha denunciat que en aquests centres els migrants pateixen tota mena de tortures. El text és molt genèric i ningú no sap exactament quants diners ha destinat Itàlia a l’acord, però Oxfam calcula que serien més de 150 milions d’euros.
Des que va sorgir, l’acord ha estat molt criticat i aquesta tardor el nou Govern italià va anunciar que començaria un principi de renegociació per garantir que Líbia respecta els drets humans dels migrants, però ha acabat sent paper mullat. Des de Roma no donen les negociacions per acabades i creuen que un esforç d’última hora podria canviar alguns dels punts, com el de superar parcialment el sistema de centres de detenció, sobretot per als menors no acompanyats.
“Com a conseqüència del suport d’Itàlia, persones innocents i vulnerables o bé queden atrapades en un país en guerra i són obligades a viure situacions perilloses i amenaçadores, o bé són sotmeses a un sistema de detenció arbitrari i despietat”, lamenta Marco Bertotto, responsable d’afers humanitaris de Metges sense Fronteres a Itàlia. Segons la directora per a Europa d’Amnistia Internacional, Marie Struthers, Itàlia “s’ha convertit en còmplice d’aquest abús perquè dona suport a les autoritats líbies cada vegada que intercepten aquesta gent”.
L’Organització Internacional
Oxfam calcula que Roma ha destinat més de 150 milions d’euros a finançar l’acord
de les Migracions informa que després de la firma del memoràndum del 2017 aproximadament 40.000 persones han estat interceptades en alta mar i tornades a Líbia, tot i que les Nacions Unides consideren que no és un país segur. El país africà està en una situació completament caòtica des de la caiguda de Muammar al-Gaddafi el 2011. Els últims mesos s’ha detectat un agreujament del conflicte que ha provocat un repunt de les sortides en aquesta ruta migratòria.