El narcotràfic obstrueix la pau
Petites bandes de criminals ocupen l’espai que van deixar les FARC a les zones rurals de Colòmbia
L’ONU ha denunciat recentment l’assassinat de més de 300 líders socials i de 173 exguerrillers des de la històrica desmilitarització de la guerrilla a Colòmbia. L’onada d’esperança que es va estendre entre la població colombiana quan el govern i la guerrilla van firmar l’acord de pau el 2016 no ha pogut erradicar la violència de les bandes criminals, que han posat en el punt de mira els líders socials que volen implementar els acords de pau amb mesures com la substitució de cultius de cocaïna. Només aquest any més de 30 persones han estat assassinades.
“Si un líder comunitari denuncia les dinàmiques d’aquestes organitzacions o hi interfereix, s’arrisca que el matin –afirma Gustavo
Duncan, expert en narcotràfic i crim organitzat–. En el cas dels excombatents, un terç dels assassinats van ser en mans de dissidents o de noves organitzacions que els consideren un perill per al seu control. A l’exmembre de les FARC se li ofereixen dues opcions: o unir-se o morir”.
El nombre de víctimes actual no es pot comparar amb el dels anys actius de les FARC (220.000, segons un informe del Centre de Memòria Històrica de Colòmbia, si bé hi ha altres estudis que les xifren en gairebé un milió). Però la lentitud dels processos judicials de líders socials assassinats i de la implantació dels acords de pau ha deixat desprotegides les zones en conflicte. Els grups criminals han aprofitat el buit que van deixar les FARC en diversos departaments després de la desmobilització i ara se’n disputen el control.
“Hem verificat 61 casos el 2016, 84 el 2017, 115 el 2018 i 107 el 2019”, explica Marta Hurtado, portaveu de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans a La Vanguardia, però assenyala que “falten 13 denúncies per verificar i, per tant, aquest últim any en podrien ser 120”.
Els atacs tenen lloc en àrees rurals, gairebé tots en municipis amb una economia informal on operen grups criminals i on la presència de l’Estat és mínima. L’epicentre de la violència es concentra en els departaments d’Antioquia, Arauca, Cauca i Caquetá, en els quals s’han comès la meitat dels crims. “La violència no està focalitzada en un únic lloc, sinó que s’estén”, afirma Hurtado.
Els grups criminals no sembla que siguin estructures amb un alt nivell organitzatiu, sinó que són bandes locals. “El clan del Golf sí que és una estructura amb un cert nivell d’organització, però aquests grups funcionen amb relativa autonomia”, comenta Duncan. En alguns casos, els enfrontaments entre bandes han causat la marxa forçosa de poblacions senceres.
A Tumaco, un municipi del departament de Nariño, s’ha declarat l’estat d’emergència humanitària pel desplaçament massiu de la seva població. Més de 3.000 persones han abandonat casa seva pels enfrontaments entre grups.
L’objectiu principal de les bandes criminals és controlar els cultius de cocaïna. “Ara es produeix més coca que mai i qui controla la producció, controla el mercat”, afirma Duncan. Segons estimacions de l’oenagé Indepaz, hi ha entre 12.000 i 15.000 parcel·les en municipis del nord del Cauca, amb una mitjana de 620 plantes per parcel·la i el rendiment anual de les quals és d’uns 10 quilos de cocaïna. Aquest cultiu és el principal
A diferència dels grans càrtels dels vuitanta i noranta, es tracta de petits grups amb base local
suport de moltes famílies.
Fins ara el Govern ha donat una solució militar al conflicte, però diverses organitzacions de drets humans han qüestionat l’eficàcia d’aquesta via. Aquestes oenagés exigeixen la implantació de programes de desenvolupament eficients i la substitució dels cultius il·lícits, a més que es garanteixi la seguretat de les comunitats afectades. També destaquen la importància que la Fiscalia dugui a terme una investigació rigorosa sobre els assassinats.