Ho tornaríem a fer?
L’independentisme ha d’aprofitar la nova etapa que s’obrirà després de les eleccions per fer un exercici de realisme i evitar una altra legislatura perduda. No es tracta de renunciar a la independència, sinó d’admetre els errors de la via triada.
No ha calgut esperar gaires match points més en la competició entre ERC i JxCat, com vam escriure fa una setmana. El primer gran xoc de trens entre les dues formacions sobre la condició de diputat del president Quim Torra ha acabat amb l’anunci d’avançament electoral després de l’aprovació dels pressupostos. Segurament és la millor solució per posar punt final a una legislatura estranya que ha estat marcada per la discutible presó preventiva i posterior judici als líders del procés i la incapacitat del Govern d’adaptar-se a aquesta situació: com es pot continuar governant una autonomia quan es volia fer una república i com cal respondre adequadament a la pressió judicial.
Carles Puigdemont va entendre que la millor solució era ubicar un activista sense experiència política com Torra perquè mantingués la flama de la mobilització i s’evités tant sí com no qualsevol renúncia a la independència. Tot i això, malgrat moltes crides simbòliques no es va anar mai a la desobediència directa (excepte el conflicte de la pancarta) i el resultat ha estat un govern ineficaç que tampoc no ha sabut administrar bé l’autonomia.
Les eleccions donen l’oportunitat perquè l’independentisme es torni a replantejar el full de ruta i faci un exercici de realisme sobre el que ha passat al país des que va començar el procés. El temps ajuda a mirar les coses amb més perspectiva, i ja va sent hora que els líders independentistes comencin a reconèixer les coses que han fet malament. En aquest sentit, la intervenció dels polítics presos a la comissió del Parlament de la setmana passada va ser una oportunitat perduda. Hi podem coincidir en la duresa de les seves condemnes o en algunes decisions arbitràries dels tribunals de justícia, però no hi podem estar d’acord quan insisteixen que tornarien a declarar la independència, com van fer el 2017. Ja és hora que comencin a admetre errors, i, si no ho creuen, que ho diguin de manera clara i expressa i es presentin a les eleccions amb la DUI al primer punt del programa electoral. És el que farà la CUP, que sempre ha estat el més conseqüent.
No es tracta que renunciïn a la independència de Catalunya. Es tracta que facin un exercici de pragmatisme i admetin que la via unilateral del 2017 no ha portat enlloc i només es pot aconseguir aquest objectiu mitjançant un gran acord a Catalunya i una negociació real amb l’Estat. Tota la resta és perseverar en l’error amb arengues que no van enlloc.
Pedro Sánchez i Quim Torra es veuran aquest dijous en una visita necessària però que no suposarà un avenç en el problema, atès que el president ja està de sortida i les seves segures crides a l’autodeterminació seran fer volar coloms. Ara bé, l’entrevista s’ha de fer per desencallar la taula de negociació, que pot tenir un llarg recorregut si les dues parts se la prenen seriosament. Sánchez s’equivocava quan no agafava el telèfon a Torra, tal com vam denunciar al seu dia, i ara encerta veient-se amb el president.
A la futura taula de negociació hi haurà dues parts. En una, el Govern central ha passat del “No hi ha res que parlar” de l’època de Mariano Rajoy a acceptar una negociació per parlar de tot. Certament, si el PSOE no tingués la necessitat dels vots d’ERC per a la investidura i els pressupostos, aquest pas hauria costat molt més, però quedemnos amb el fet que l’ha fet. A l’altra banda de la taula, l’independentisme ha d’estar a l’altura i repensar el seu discurs.
En aquest sentit, ERC ja ha fet un viratge al pragmatisme que està sent molt criticat per una part de l’independentisme però que, en canvi, li ha donat rèdits electorals. Puigdemont, que ha demostrat la seva habilitat política, ara té a la mà continuar amb la via de la confrontació oberta o donar una nova oportunitat al diàleg. Recordem que l’expresident estava absolutament a favor de convocar eleccions el 2017 i va ser pressionat per declarar la DUI.
Les eleccions catalanes aclariran el camí i sabrem quin serà el tarannà de qui seurà en aquesta part de la taula. ERC ha resistit totes les pressions i ha demostrat la seva voluntat real d’arribar a acords. JxCat encara està en el debat entre una via i l’altra. Aviat sortirem de dubtes. I amb el temps també arribarà el moment de la contrició. Realment ho tornaríem a fer?