El dilema que ningú no resol

La renovació del CGPJ i d’alguns tribunals es farà amb una fórmula criticada, però que no es canvia

Això és un dilema que ningú no sap resoldre. És com aquells problemes matemàtics a què molts s’aboquen però que ningú no aconsegueix solucionar. Com es pot evitar l’ombra de la política a la justícia?

D’entrada, la pregunta conté un maximalisme que no és cert. Si hi ha politització, arriba a uns quants nivells, tot i que transcendents, perquè per als altres és inabastable. Per exemple, hi ha tres òrgans en què els integrants es trien a proposta dels partits: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal Constitucional (TC) i el Tribunal de Comptes. Però no és així per a la resta d’estaments: els partits no intervenen per designar magistrats del Tribunal Suprem, de les audiències provincials o dels jutjats d’instrucció. És més, no hi ha vies directes per influir en les seves decisions: en les sentències que dicten o en la manera de dirigir les investigacions. Dit d’una altra manera: si hi ha pressions és perquè s’hi cedeix.

Però és cert que hi ha un problema que recurrentment genera dubtes sobre la imparcialitat d’aquests tres òrgans citats, i és la manera d’escollir-ne els integrants, un procés en què la política intervé.

El CGPJ és el màxim òrgan de govern de la judicatura. No jutja però té competències molt importants, com la designació de determinats càrrecs (com magistrats del Tribunal Suprem) i la inspecció i la funció sancionadora dels jutges.

Des que la Constitució va establir-ne l’existència es va obrir el debat, que es pot resumir amb aquesta pregunta: qui vigila el vigilant? Si ho feia un òrgan escollit únicament pels jutges, sorgia el possible inconvenient del corporativisme, de manera que es va optar perquè aquest tràmit recaigués en la sobirania popular, i la sobirania popular descansa en les Corts Generals.

La filosofia no estava malament però la pràctica l’ha pervertit. Les Corts estan formades pels partits polítics, i aquests no sempre han estat institucionals, sinó parcials, en les seves eleccions, de manera que el CGPJ s’acaba convertint en un parlament reduït, en què els integrants es reparteixen depenent de les majories polítiques que s'estableixen en cada moment i no sempre segons capacitats.

El CGPJ està format per vint vocals. Deu els escull el Congrés i deu el Senat, i tenen un mandat de cinc anys. No poden repetir, tret del president, que és nomenat per votació dels vocals. Dotze corresponen a magistrats i vuit a juristes de prestigi reconegut (advocats, catedràtics...). Els jutges poden presentar una llista de candidats.

El que passa finalment és que, encara que siguin proposats pels seus companys o directament pels partits, a última instància són les cambres que els trien mitjançant una votació que necessita les tres cinquenes parts. O sigui que al final les votacions es decanten per acords polítics.

Tot i això, hi ha un matís important: els vocals són escollits “a proposta” d’un partit. O sigui, al final els grups decideixen. El que passa és que els escollits no sempre obeeixen i no és un acatament cec. Per exemple, Fernando Grande-Marlaska va ser designat vocal a proposta del PP però ara és ministre amb el PSOE.

Amb el Tribunal Constitucional passa una cosa semblant. Els membres són votats a les Corts “a proposta” dels partits, però després no es pot garantir que redactin sentències al dictat. I n’hi ha precedents. La veritat és que actualment no és tan senzill discernir entre jutges conservadors o progressistes, i un 45,8% dels jutges d’Espanya no estan afiliats a cap associació professional. I el Tribunal de Comptes és un organisme de fiscalització dels pressupostos públics però que era un desconegut per a gran part de la població fins que no s’ha ocupat de temes relacionats amb el procés.

Tot i això, el mecanisme d’elecció d’aquests tres estaments genera dubtes, fins i tot al Consell d’Europa, que ha cridat l’atenció a Espanya en diverses ocasions pel paper decisiu dels partits polítics en aquestes designacions, sense que s’hi hagi posat remei. Ara es tornarà a repetir la polèmica perquè el CGPJ ha acabat el seu mandat i s’ha de renovar. Passa el mateix amb quatre jutges del Tribunal Constitucional. La fórmula no s’ha canviat però es complica per l’atomització de les Corts, de manera que el dubte és si UP, Vox o fins i tot ERC tindran veu en el repartiment. Això és el dilema que ningú no sembla decidit a resoldre.

COMPOSICIÓ El Consell ja ha acabat el mandat, igual que quatre magistrats del TC

ACORDS DE PARTITS Com en ocasions anteriors, es nomenaran per consensos polítics