Oportunitat inexcusable per a Barcelona
Un total de 33 dels 41 regidors de l’Ajuntament de Barcelona –el suport més ampli de la història municipal– van votar divendres a favor dels pressupostos de la capital catalana per al 2020. Els Comuns i el PSC –socis de govern–, juntament amb ERC i JxCat, van sumar els seus vots per tirar endavant els comptes públics. Una amplíssima majoria que, segons l’alcaldessa Ada Colau, ha de definir aquesta nova etapa en què la ciutadania exigeix que les administracions funcionin i donin resposta als seus problemes. La dotació pressupostària ha de permetre a Barcelona afrontar importants transformacions urbanístiques, moltes d’elles ajornades des de fa anys.
Aquests pressupostos, els primers que aconsegueix aprovar Colau de forma ordinària i negociada en cinc anys, superen per primer cop els 3.000 milions d’euros –en concret, 3.033 milions–, un 14,6% més que l’any passat. És una xifra sens dubte important de la qual cal destacar la partida dedicada a habitatge (171 milions), que gairebé dobla la del 2019, i els 50 milions per a “reserva d’habitatge social”. En despesa corrent, el Consistori dedicarà 415 milions a medi ambient, 356 a serveis socials, 315 a seguretat i mobilitat i 185 al transport públic.
Sense oblidar que l’aprovació dels pressupostos de Barcelona va estretament lligada que els comptes de la Generalitat i els pressupostos de l’Estat obtinguin la llum verda –tant l’Administració catalana com l’estatal aporten importants quantitats addicionals al pressupost barceloní–, el cert és que la decisió aprovada divendres en el ple consistorial ha de servir perquè, de manera definitiva i abandonant dubtes passats, l’Ajuntament barceloní abordi aquells projectes de ciutat que fins ara no s’han realitzat, sigui per falta de finançament, per discrepàncies sobre el projecte final o, simplement, per falta de voluntat política.
L’aprovació del pressupost ha d’obrir una etapa d’estabilitat que permeti al Consistori, malgrat les legítimes discrepàncies polítiques, posar fil a l’agulla i oblidar els laments i la culpabilització dels altres. Els comptes municipals aprovats han de permetre que la ciutat escometi importants transformacions urbanístiques, algunes de les quals ajornades des de fa anys. A la reforma de la Meridiana ja licitada se sumen 48 milions destinats a la construcció del túnel de Glòries i 35 milions per al Pla de Barris.
Però hi ha altres actuacions i projectes de pes que ara s’haurien de posar en marxa ja. Entre aquests, hi ha la reforma de la Rambla, que per a la seva completa realització requereix almenys dos mandats i el projecte de la qual no acaba d’arrencar. O posar fi a la provisionalitat en què viu la ronda Sant Antoni des que es va acabar la rehabilitació del mercat i les obres de la qual han de començar aquest any. O pacificar una vegada per sempre la Via Laietana, un carrer amb què cap govern municipal no s’ha atrevit fins ara. O finalitzar el passeig marítim des de la nova escullera fins al Fòrum. O rematar la reforma i urbanització de les antigues casernes de Sant Andreu, projecte paralitzat des de la crisi immobiliària. O, finalment, acabar la transformació de la Colònia Castells, al barri de les Corts, i engegar definitivament el projecte de reurbanització de l’antiga presó Model.
Com podem veure, hi ha molta feina pendent per posar al dia la ciutat, per donar-li un impuls que torni a projectar-la com un referent internacional. Projectes nous i antics que ara es poden desempolsegar ja que l’aprovació dels pressupostos ofereix una oportunitat perquè Barcelona emprengui definitivament aquelles transformacions urbanístiques de gran profunditat que necessita.
Ja no hi ha excuses.
L’aprovació del pressupost ha de permetre afrontar transformacions i projectes de pes