L’aposta neoliberal del Brasil

El Brasil, la primera economia de Llatinoamèrica i la novena del món, hauria de començar aquest any a notar els efectes positius de la profunda reforma neoliberal i de l’ajust fiscal que en el transcurs del 2019 ha posat en marxa Paulo Guedes, el superministre econòmic en qui Jair Bolsonaro, el president ultradretà del país, ha posat tota la seva confiança. Després d’uns anys de creixement decebedor, el producte interior brut brasiler pot augmentar el 2020 per sobre del 2% després de la recessió soferta entre el 2015 i el 2016 i dels creixements de l’1% registrats en els anys posteriors.

La millora d’un 2% per a l’economia brasilera suposarà una notable recuperació. Però encara és molt reduïda per a un país amb alts nivells de pobresa i de desigualtat. El mateix Guedes espera poder arribar fins al 4% entre l’any vinent i el següent. La seva esperança està en l’enlairament –que encara no s’ha produït– de la inversió privada.

La mà de ferro amb què Bolsonaro governa el Brasil ha arribat també a l’economia, i això ha fet possible dur a terme, amb les protestes socials contingudes, una aposta neoliberal que suposa capgirar el sistema socialdemòcrata del Partit dels Treballadors de Lula da Silva. En aquest sentit s’ha reduït la mida del sector públic, s’ha iniciat un ampli programa de privatitzacions, s’han disminuït les despeses de l’Estat, s’han rebaixat els salaris dels funcionaris i s’ha aprovat una dura reforma del sistema de pensions.

Aquesta última comporta un dràstic ajust dels comptes públics que permetrà un estalvi públic de 200.000 milions de dòlars en deu anys.

L’aposta de Guedes és que l’ajust fiscal i la reducció del pes de l’Estat, juntament amb el descens dels tipus d’interès, que han baixat del 15% al 4,5%, provocaran una onada d’inversió privada nacional i internacional que permetrà una intensa reactivació de l’economia. Els altres motors de l’activitat no podran ser tan dinàmics com seria necessari. El país, en aquest sentit, no pot confiar gaire en l’augment del consum, ja que la taxa oficial d’atur està encara per sobre del 12%, davant el 7% de fa deu anys, i existeix un elevat nivell de pobresa i d’economia submergida, que frega el 40%. Igualment no pot fer-ho en les exportacions, sobretot de matèries primeres, perquè depenen fonamentalment de la demanda de la Xina, que està en plena desacceleració, ni tampoc en l’augment de la despesa pública.

L’aposta neoliberal de Guedes, alumne avantatjat de l’Escola de Chicago, en qui Bolsonaro ha delegat l’economia del país, és per tot això arriscada, i el seu èxit, malgrat que la borsa ha pujat un 40%, no està ni de bon tros assegurat. L’FMI, tot i això, li dona suport, encara que li demana un esforç en infraestructures, una reforma fiscal i l’obertura comercial del país –un dels més tancats de Llatinoamèrica– per generar una competitivitat més gran. L’experiment està en marxa.

El superministre d’Economia de Bolsonaro confia que l’economia creixerà un 2% aquest any