Per un got d’aigua
Mentre l’aigua brolla amb vigor de les aixetes daurades dels hotels moderns de la vella Europa, a la Banya d’Àfrica moltes criatures han deixat d’anar a l’escola perquè han de recórrer un llarg camí per aconseguir una garrafa d’aigua. Dediquen el seu dia a la supervivència. Més de 300 milions de persones no tenen accés a aigua potable al continent. No disposen del mínim d’aigua al dia per subsistir, determinat per l’OMS. I la violència relacionada amb el control de recursos aqüífers s’ha més que duplicat en els últims deu anys.
Al sud d’Angola s’ha estès una nova pràctica: augmenta el nombre de nenes que es prostitueixen per portar un mos i una mica d’aigua a casa. “Ho faig per la meva mare”, afirmava una noia de 15 anys a la notícia recollida per Europa Press. Ho denuncia l’oenagé World Vision, que alerta de com les conseqüències de la crisi climàtica, des dels incendis a les inundacions o la sequera, produeixen un efecte devastador entre els menors.
Recordo el cos lleu de les nenes cambodjanes oferint-se als vorals enfangats de Pnon Phen perquè les seves famílies poguessin comprar un sac d’arròs. Mirar-les als ulls significava baixar fins al fons del pou. Ni una brillantor,
Recordo el cos lleu de les nenes cambodjanes oferint-se als vorals enfangats de Pnon Phen
ni un matís, la persiana de la vida abaixada, acostumades a viure en la sordidesa, a dormir en un catre comunal, a dimitir del futur. Una vegada has vist de prop com es trenquen les cordes de la dignitat humana, ets incapaç d’oblidar aquell terror unit a la impotència d’absurda visitant occidental en un arrossar on les nenes violades tenen cicatrius a la cara i a l’ànima. Sovint frivolitzem la prostitució. La paraula puta s’utilitza diàriament, fora de context, per maleir o aclamar, desproveïda del seu cru significat. La literatura i el cinema ens han brindat personatges valuosos, capaços d’aixecar el relat. No els sobren encant i desimboltura, tampoc tristesa ni estigma. Lluny de la ficció, només l’instint animal, salvatge i immoral, és capaç de ficar-se al llit amb una nena a canvi d’un got d’aigua.
“Ni una gota d’aigua per perdre en llàgrimes”, anota Augusto Roa Bastos a Hijo del hombre (Alfaguara), on narra la seva experiència en la guerra de la Set del Chaco Boreal, en la qual molts homes van morir per deshidratació. Tampoc les nenes prostitutes africanes no en vessen, de llàgrimes; es concentren a subsistir al continent que allotja els deu pitjors països per a la infantesa del món. Penso en elles mentre obro l’aixeta i no espero que la dutxa s’escalfi. Per uns instants el seu horror és el meu. Però no n’hi ha prou.