Confiança en un món de dades
Res fa pensar que el ritme de la revolució digital s’hagi d’aturar. Cal pensar ara i a fons com es pot orientar aquesta transició que impacta en tots els ordres de la nostra realitat
Que el nou ordre digital esdevingui tirànic o il·lusionant dependrà de si establim una relació sana amb les dades. Sabem que tot allò que fem genera un flux d’informació i que ara està fora de control qui la té i per què l’usa. Les empreses recol·lecten tantes dades com poden amb l’excusa d’oferir un servei millor i els governs volen saber tot el que fem amb l’excusa d’una seguretat millor. És invasiu i inquietant i cap sistema garanteix la informació que fan servir els algoritmes, amb quina lògica treballen ni si han estat dissenyats prioritzant el bé comú.
La realitat, com sempre, va a un ritme molt més vertiginós que el marc legal. Segur que les andròmines digitals compleixen amb la llei, però aquestes lleis són massa immadures i algunes de recents tampoc resolen prou bé moltes situacions del dia a dia. Així que no en tenim prou que estats i empreses diguin que compleixen la llei. Necessitem que siguin confiables: que compliran els acords explícits, però també els tàcits. S’ha repetit que les dades són el petroli d’aquesta nova època, però és mentida. La veritable energia de la societat digital ha de ser la confiança. És cert que sense les dades no es podran oferir serveis proactius personalitzats actualitzats a l’instant, que són la clau de volta de la nova economia, però si hi posem ordre només hauria de tenir les nostres dades qui tingui la nostra confiança. El proper avantatge competitiu sostenible no estarà basat en capacitats tecnològiques, doncs, sinó en la confiança.
Com guanyar-la? Aquí es proposa que qualsevol organització que utilitzi dades de persones posi en marxa mecanismes de control i un sistema de rendiment de comptes sobre el tipus d’informació de què disposa i els usos que en fa. Un òrgan format per membres de la mateixa organització i persones independents que emet el seu dictamen sobre els usos que s’han dut a terme en un període determinat i i que eleva a pública aquesta informació. A l’estil dels comitès ètics que tenen els nostres hospitals: un grup de persones que vetllen per la protecció dels drets, la seguretat i el benestar dels seus usuaris, i proporcionen una garantia des del punt de vista metodològic, ètic i legal. Malgrat que hi ha un marc legal, els hospitals, a més a més, s’han dotat d’un comitè ètic que dona garanties i transparència a activitats com els trasplantaments o els assajos clínics. Malgrat que hi ha un marc legal, un banc, un festival de música, una companyia telefònica, un ajuntament haurien de considerar l’oportunitat de constituir un comitè ètic independent basat en una normativa interna que el faculti a conèixer la natura de les dades personals en disposició de la companyia i els usos que se’n fa, que hagi de ser consultat si es plantegen nous usos o la recol·lecció de noves dades, i que es comprometi a publicar una memòria explicant la natura de la informació de persones que aquella organització està recopilant, el seu origen, els usos, si s’està compartint amb tercers, les garanties en la custòdia i els procediments, i les conclusions i consideracions a les quals el comitè hagi arribat.
Si l’empresa ho fa tot bé, res a amagar. Per contra, l’absència d’un mecanisme d’aquest tipus és tant com reconèixer que hi ha dades difícils d’explicar, usos difícils de justificar o procediments no del tot sota control. Un òrgan d’autocontrol, alhora, és també un mecanisme de millora, i en la mesura que estigui format per professionals de prestigi és un factor de credibilitat i reputació que reforça el posicionament que totes les organitzacions necessitaran per treballar en un món de dades: ser confiables.
La proposta és que les organitzacions que treballen amb dades considerin voluntàriament la possibilitat de posar en marxa un mecanisme com aquest, però també que les organitzacions amb un volum rellevant haurien d’estar obligades a fer-ho, si cal per llei. Com la llei de Privacitat del Consumidor, que s’ha posat en marxa aquest gener a Califòrnia, podria ser raonable que qualsevol organització que disposi de dades de més de 50.000 persones, o que tingui uns beneficis superiors a determinada xifra, estigués obligada a constituir un òrgan d’aquest tipus, informar el Govern o el Parlament del reglament que l’ordena i els nomenaments dels seus membres, i donar accés públic als seus resultats.
Les organitzacions haurien de constituir mecanismes d’autocontrol voluntàriament o per llei